Amb els sis partits de sempre i amb la previsió que el vot estigui més dispers que mai, els pactes postelectorals seran decisius per escollir qui serà l’alcalde dels propers quatre anys. Això sí, si no hi ha cap sorpresa majúscula, l’alcaldia es tornarà a disputar entre l’actual alcalde, Joan Castaño (PSC), i Francesc Deulofeu (CiU). Deulofeu –alcalde del 2007 al 2011– surt amb un lleuger avantatge i CiU podria guanyar per primera vegada a la història les municipals. No arriba en el seu millor moment, però sí que, sobre el paper, està millor que els socialistes.
Des de 1983, el PSC ha guanyat totes les municipals, però des del 1999 arrosseguen una pèrdua de votants, que es va accentuar fa quatre anys amb 465 vots menys respecte del 2007 i amb la pèrdua d’un regidor. De vuit van passar a set i han acabat essent sis amb la sortida forçada de Manel Bueno, que ha acabat el mandat com a regidor no adscrit i a les llistes d’ERC. Els socialistes, que tornen a apostar per Castaño però amb una llista renovada amb només un dels actuals regidors, Josep Capote, repetint als primers llocs, tenen el repte d’esquivar al màxim la crisi general del seu propi partit i, en l’àmbit local, la marxa de tres regidors durant el mandat i la problemàtica que hi ha hagut amb la Policia Local. Les previsions apunten a un descens de vots i regidors, però caldrà veure fins a quin punt resisteixen.
Per la seva banda, CiU sembla que encara no ha digerit la derrota de fa quatre anys, amb un mandat amb poques propostes i constants crítiques al govern de “manca de rumb i de diàleg”, un retret que el PSC també els ha fet a la inversa. Deulofeu torna a encapçalar la llista, amb la mateixa base que fa quatre anys, però també amb cares noves, i posant d’aval l’experiència i la feina feta quan va governar de 2007 al 2011. A cada elecció s’han quedat més a prop d’atrapar el PSC en nombre de vots i aquestes eleccions podrien ser les definitives per superar-los, encara que això necessàriament no vulgui dir mantenir els mateixos regidors.
La CUP, seguint la filosofia interna del partit de canvis cada mandat, presenta una llista nova i amb Mariona Pascual al capdavant. Es van presentar per primera vegada el 2007 i des d’aleshores han mantingut els dos regidors, però amb un augment de vots l’any 2011 que els va fer superar els 900. En aquests comicis es presenten en coalició amb Procés Constituent i amb la clara expectativa de pujar de regidors i d’entrar a formar part del govern per poder incidir més en la política local. En els darrers vuit anys han sigut claus en les decisions plenàries, amb una oposició constant i amb propostes.
Una de les grans incògnites d’aquestes eleccions és ERC. Des del 2007 no tenen representació al consistori i el 2011 van ser el partit menys votat, amb 225 vots, i per sota del PP. La baixada dels republicans ha anat lligada a l’entrada de la CUP a l’Ajuntament i de l’augment de vots d’aquests. La situació nacional apunta que aquest cop aconseguiran el suport necessari per tornar a tenir representació. És l’objectiu, però caldrà veure en quin nombre de regidors es tradueix i si seran suficients per incidir realment en el futur govern. La regidora exsocialista Magalí Miracle encapçala la llista com a independent. No és l’única exsocialista, ja que Manel Bueno va de número 3 i també, més avall, hi ha Pep Arenas i Jordi Arenas. Miracle creu que “s’han donat les explicacions suficients”, però és una incògnita saber com reaccionaran els votants. Assegura que en cas que siguin necessaris els pactes “es prioritzarà un govern independentista”.
Carmen Montes i Antonio Torquemada es presenten, respectivament, per ICV Sant Celoni-La Batllòria Pot i pel PP. Montes ha estat regidora aquest mandat i ara l’objectiu, és obtenir 2 o 3 regidors. ICV sempre ha aconseguit un nombre força regular de vots, fregant el 5%, i enguany es presenten en coalició amb una llista en què hi ha membres de Podem, fet que els podria donar més força. Tot i això, els problemes de Podem, amb la divisió interna del grup i amb una part que hi va deixar de donar suport, poden girar-se en contra. El PP és el partit que té més difícil entrar a l’Ajuntament. A nivell general els populars no passen pel seu millor moment, però fa quatre anys van quedar-se, amb el 4,77% dels vots, molt a prop de tenir representació, tot i que el cap de llista no va fer campanya. Torquemada, en canvi, sí que n’està fent i això pot ser positiu per a ell, malgrat que és veí de Llinars i que només un dels integrants de la llista, Jesús Porrero (alcaldable al 2007) és de Sant Celoni.
Fa quatre anys, la construcció d’un nou hospital era un dels principals punts en el programa dels partits. Amb el projecte totalment aparcat a curt i a mitjà termini pel moment econòmic, en aquest proper mandat no es preveuen grans inversions, més enllà de fer realitat projectes que ja estan encarrilats, com l’escola Soler de Vilardell i l’edifici de Formació Professional de l’institut, i la rotonda de la C-35 a l’alçada del parc de Bombers, que ha de començar properament. Amb les inversions, doncs, en un segon terme, això sí, sense deixar de banda que caldrà seguir lluitant per aconseguir més millores a la C-35, els partits coincideixen en els seus programes –cada un amb els seus matisos– per obrir l’Ajuntament a la ciutadania, lluitar contra l’atur, continuar prestant molta atenció a les famílies amb necessitats econòmiques i socials i incidir en la necessitat d’habitatge social.
{{ comment.text }}