Les dates concretes no es coneixen, però començarà al voltant del 15 de setembre i acabarà al voltant del 15 de desembre.
L’equip es va presentar a un concurs obert i va competir amb 73 propostes. El formen cinc arquitectes espanyols que van crear una agència de comissariat, l’After Belonging Agency, expressament per presentar-se al concurs. Els altres membres són Ignacio González Galán, Carlos Mínguez Carrasco, Alejandra Navarrete Llopis i Marina Otero Verzier. Es van conèixer a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Columbia, a Nova York.
“És la plataforma idònia per desenvolupar una sèrie d’interessos comuns. L’agència es dissoldrà un cop acabi la triennal. No descartem tornar a treballat plegats, però entenem que haurà de ser sota nous paràmetres que s’hauran de se decidir en funció d’objectius particulars”, diu Casanovas.
El títol escollit per a la triennal és After Belonging: A Triennale In-Residencie, On Residence and the Ways We Stay In-Transit i se centra en com les noves formes de vida han afectat el concepte de residència. “After Belonging podria traduir-se com ‘després de pertànyer’. La nostra proposta se centra en les diferents formes de circulació d’objectes i de persones que han desestabilitzat la idea tradicional de residència: des de plataformes digitals basades en nocions d’economia compartida com ara Airbnb [una plataforma de lloguer de vacances] a noves formes de turisme o fenòmens migratoris. Però si bé és cert que tots circulem de manera més intensiva de com ho havíem fet fins ara, no tothom té l’oportunitat de fer-ho de la mateixa manera. Sota les condicions econòmiques i socials actuals és difícil establir-se en un mateix lloc per un llarg període de temps. En aquest sentit, aquesta triennal pretén explorar quin és el paper de l’arquitectura en aquestes noves formes de vida en trànsit”.
Casanovas explica que la triennal s’ha dividit en una exposició que s’anomena “On Residence” i parla de qüestions lligades a redefinir la residència, i una altra part que es diu “In-Residence” i que parteix de la idea de l’artista en residència, “és a dir, la de l’artista que passa un temps en una institució desenvolupant un projecte específic i la situa en el món de l’arquitectura on fins ara només s’havia provat de manera tímida”. La triennal oferirà deu beques en deu llocs del món (cinc a Noruega i cinc a diversos països) en què els arquitectes treballaran directament en les problemàtiques que defineixen aquesta condició que s’anomena After Belonging, des d’una casa d’Airbnb a un hotel situat en una zona franca de l’Orient Mitjà.
DOCTORAT A PRINCETON
Lluís Casanovas va néixer a Ripoll i té 29 anys. Té el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Edinburgh College of Arts i un màster de Disseny i Recerca per la Universitat de Columbia, a Nova York. Actualment, fa el doctorat d’Història i Teoria de l’Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Princeton, a Nova Jersey, en el programa dirigit per la historiadora Beatriz Colomina. Ha col·laborat amb diversos despatxos d’arquitectura a Barcelona i en centres de recerca americans com el Buell Centre for the Study of American Architecture o el GSAPP African Lab.
{{ comment.text }}