Vallgorguina inicia tràmits per aconseguir un caixer automàtic a través de l’Obra Social de CaixaBank

L’alcalde, Joan Mora, assegura que s’han fet moltes gestions per resoldre el problema i malgrat que l’Ajuntament cedeix l’espai i assumeix els costos d’electricitat, entitats bancàries com Caixa Bank o Catalunya Caixa van donar-los una negativa excusant-se en “l’elevat cost” d’un caixer automàtic. Tot i això, en aquests moments l’equip de govern ha iniciat tràmits per aconseguir un caixer a través de l’Obra Social de Caixa Bank, ja que segons Mora “en municipis petits es donen ajudes i col·laboracions per poder tenir un caixer”.

Per facilitar les coses, els establiments de Vallgorguina han començat a utilitzar datàfons per cobrar amb targeta. “Ara mateix cobrem amb moltes més targetes que mai”, diu la propietària de la fleca. La queixa dels veïns és que s’han de desplaçar a Sant Celoni per treure diners i en molts casos cal “pagar la zona blava d’aparcament” per poder fer servir un caixer.

Quan Bankia va tancar el maig de 2013 el que havia estat durant molts anys una sucursal de Caixa Laietana, va deixar-hi operatiu el caixer que quedava a l’interior. A partir d’aquest moment la sala on se situava el caixer estava constantment en mal estat a causa de les bretolades d’algunes persones. “Hi havia gent que anava a beure alcohol allà dins i fins i tot hi van encendre una foguera”, explica l’alcalde.

ESQUITXATS PER LES PREFERENTS

L’empremta que l’antiga Caixa Laietana ha deixat a Vallgorguina també s’ha vist esquitxada per l’enrenou de les participacions preferents i un bon grapat de famílies s’hi han vist afectades. Actualment, molts veïns ja han recuperat una bona part dels diners. Malgrat això, hi segueix havent dues famílies que encara no els han recuperat i que a diferència de les altres van posar una querella a la cúpula de la Laietana per la comercialització indeguda d’aquestes participacions. La setmana passada els exdirectius denunciats van declarar com a imputats i es van negar a contestar les preguntes de l’acusació. Ara, el cas és en mans de la jutgessa, que ha de decidir si l’arxiva o bé segueix amb les diligències.

L’advocada de les dues famílies denunciants, Montserrat Vinyets, explica que “les preferents es van dur a terme per tal que les entitats obtinguessin recursos propis, ja que amb la crisi van quedar molt tocades”.