Els responsables de les administracions que 20 anys després van prendre la decisió de treure l’hospital del sistema públic de salut defensen, 10 anys després, la decisió. “Policlínica no complia els estàndards de qualitat que exigia el contracte amb Catsalut. Hi havia informes d’inspecció i també de Bombers que deien que no complia la normativa arquitectònica. Des de la direcció general de Recursos ja feia temps que s’intentava dialogar per canviar la situació”, recorda Marina Geli, que llavors era consellera de Salut. “No va ser una decisió presa sense reflexionar i va ser dolorós”.
L’exconsellera remarca que el Departament va fer moltes inversions al Vallès Oriental entre els anys 2004 i 2010. “Es va inaugurar el nou hospital de Mollet, l’edifici de consultes externes i l’ampliació d’urgències a Granollers i es va fer el projecte de nou hospital lleuger. No tinc consciència que no ens ocupéssim del Vallès Oriental; però amb Policlínica va arribar la crisi i no es va poder tirar endavant”.
“Hi havia una situació de fallida absoluta i calia garantir el servei a la ciutat. Si es va prendre la decisió va ser per això, perquè hi havia el risc de perdre el servei i els llocs de treball”, afirma l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, que admet que el procés posterior no va ser prou àgil. “Els temes judicials ho van complicar. Potser la conselleria hauria d’haver pres decisions més ràpides, però el fet és que avui hi ha un terreny que abans era privat i ara és públic”. Sobre l’actual pla per fer un nou centre de salut en el mateix lloc, Mayoral veu bé el projecte i espera que s’agiliti. “Hi ha una pla funcional pactat que ens sembla bé. Confio que puguem veure’l fet en aquest mandat però caldrà veure si el pressupost de la Generalitat de 2016 ho preveu. Si és així, ho veurem en aquest mandat. Ho hem de veure en aquest mandat”.
Manel Balcells, director d’Estratègia i Coordinació del Departament fa 10 anys i exregidor d’ERC de Granollers és el més contundent. “Catsalut va actuar perquè la fundació era ingovernable i Policlínica estava en fallida i si no s’actuava hauria passat a mans de la Tresoreria de la Seguretat Social. Ho hauria pogut comprar un operador privat i Policlínica feia falta per a la sanitat pública”.
Insisteix en el mateix argument del mal estat de l’edifici. “S’hi havia invertit tan poc que els tècnics del Departament van interpretar que seria més cara una remodelació que l’enderroc i la reconstrucció. Les lliteres no passaven per les portes, calia refer tota la instal·lació d’aigua… s’havia quedat obsolet. Estava en una situació irrecuperable”.
Balcells defensa que l’actuació va permetre salvar els serveis i els llocs de treball. “Es van preservar tots els llocs de treball, l’activitat pública es va reubicar en els tres hospitals i es va obrir el nou servei d’urgències al centre”.
Sobre les crítiques personals a la seva actuació, es defensa dient que no va ser cap qüestió personal. “De cap manera. Sé que algú ha insistit en aquest argument, però és absolutament fals. A mi se m’ha atribuït molt més paper del que vaig tenir. Jo hi vaig estar d’acord, però va ser una decisió del Catsalut amb el coneixement de l’Ajuntament i del Consell Comarcal. El que passa és que les meves opinions sobre el funcionament de Policlínica no els agradaven. Els mateixos rectors van portar Policlínica a la fallida. Hi havia societats intermediàries que es van enriquir i van empobrir Policlínica. Presumptament, hi havia gent que es va enriquir amb diner públic i els comptes no eren gens transparents”.
L’ex-alt càrrec del Departament admet que la crisi va deixar la solució a mitges, però pensa que un nou hospital continua sent necessari. “Els responsables del Departament potser diuen que no hi ha diners, però si torna a millorar l’economia és un equipament prioritari per a Catalunya”, conclou.
{{ comment.text }}