“Han vingut a criar aquí, a la vora del riu”, ha explicat Rosa Pruna, regidora de Pagesia del municipi i presidenta d’Asaja. El sindicat va reunir fa uns dies al Consell de Poble de Llerona pagesos, caçadors, agents rurals i responsables del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per buscar solucions a la problemàtica derivada de la superpoblació de porcs salvatges en algunes zones de la comarca. Això cada cop provoca més problemes als agricultors més enllà de la vinya i el blat de moro, que són dos dels tipus de conreus més atacats pels senglars a la comarca. Busquen als camps l’aliment que no troben o que és més difícil d’aconseguir al bosc. “Aquest estiu hem tingut una invasió de senglars. Els pagesos estan desesperats”, indica.
Asaja proposa que les societats de caçadors del Vallès Oriental facin batudes simultànies i coordinades un cop al mes. “Crec que s’arribarà a fer”. Per aconseguir-ho, el sindicat s’ha compromès a enviar cartes als ajuntaments del Vallès Oriental per fer-los arribar aquesta proposta. “Hi ha d’haver coordinació entre les diverses parts implicades”, apunta Pruna, que considera que cal que la gent vegi que “els caçadors són necessaris”. “Estan fent un servei a la societat. A països com França, ho tenen clar però aquí encara no”. “Sort dels caçadors perquè si no la situació seria molt pitjor”, admet Enric Mayà, cap dels Agents Rurals al Vallès Oriental, que també va assistir a la trobada de Llerona. Els Agents Rurals també van demanar als pagesos que apliquin mesures d’autoprotecció com la instal·lació de tanques electrificades als camps.
COL·LABORACIÓ DE LES POLICIES
Per la seva banda, els representants de la Federació de Caça i de diverses societats de caçadors de municipis de la comarca com les Franqueses, Cardedeu, Cànoves, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Figaró o Aiguafreda van demanar més col·laboració de les policies locals i dels Mossos quan fan les batudes. Això ha de donar més seguretat per evitar que hi hagi gent passant pels camins on se senyalitza una cacera. “Els caçadors encinten perquè la gent no passi pels camins de la zona on estan caçant però hi ha gent que ho treu i passa”, diu Pruna, que afegeix que en la carta als ajuntaments també demanaran aquesta major col·laboració de les policies. A més, els caçadors van queixar-se de l’elevada despesa econòmica que genera la seva activitat (assegurances, armes, manteniment dels gossos…) i la falta d’ajudes.
En la trobada, es va apuntar l’opció de crear colles de caçadors professionals que actuïn allà on hi hagi problemes. “Això genera reticències entre les societats de caçadors”, admet el cap dels Agents Rurals.
{{ comment.text }}