Després de mig any de funcionament, quin balanç en fa del teatre auditori?
Crec que hem aconseguit donar-li un tomb. Primer la gent deia si calia, de què serviria, que seria molt car, que si el podríem mantenir o no… El primer mig any és positiu pel que fa a ocupació, i sempre hi ha entitats fent alguna cosa.
No és una obra massa ambiciosa per a un municipi de menys de 10.000 habitants?
No. Si hagués sigut massa ambiciosa hauríem hagut d’anar a crèdit, cosa que no hem fet. La Generalitat va fer un pla d’equipaments culturals de Catalunya, i nosaltres vam fer un projecte segons les seves indicacions. Va sortir a concurs i el vam donar a un arquitecte. Jo dic moltes vegades que devem ser l’únic poble que compleix el pla d’equipaments culturals. És un edifici que l’has de fer amb perspectiva de molts anys.
Quin impacte té el pagament en les finances municipals?
De moment no n’ha tingut. En tindrà, és evident, però no tindrà un impacte amb el qual no comptéssim. Cada cosa que fem requereix el seu finançament. L’administració dóna serveis als ciutadans. La piscina coberta, la biblioteca, els pavellons, les escoles… Tot acaba costant diners.
Quant li costa cada any a l’Ajuntament el manteniment?
Vam fer un pla financer inicialment i sabem que el teatre ens costarà de 90.000 a 100.000 euros, però és un cost semblant a molts altres equipaments com la biblioteca, la piscina descoberta, l’Esportiu, els dos pavellons i el camp de futbol. A més, ja no tenim la despesa de l’antic teatre cinema. Amb el temps demostrarem que ho podem fer sense que sigui una càrrega insostenible.
Quina és la clau per mantenir la majoria absoluta?
Els ciutadans, que van renovar la seva confiança en el nostre equip. L’important és tenir un projecte de poble executar-lo. Que treballis i facis feina. Que hagis pensat com vols la ciutat, que no estiguis en el poder pel poder.
Pot portar a no escoltar l’oposició…
A les majories absolutes se’ns diu que no escoltem. Jo no tinc aquesta percepció. No només has d’escoltar l’oposició, sinó també els ciutadans, i nosaltres els hem escoltat. Intentem fer coses quotidianes com poden ser papereres, bancs, parcs i també fer coses que perdurin en el temps, com poden ser el teatre i la piscina coberta. El més important és tenir projecte.
Com estan les finances de l’Ajuntament?
El deute està entre un 20% o 21% dels ingressos. Són 189 euros per habitant, sense comptar que tenim romanent de tresoreria. Devem 1.900.000 euros aproximadament, i a dia d’avui tenim més d’aquesta quantitat en efectiu. S’ha d’afegir que el teatre està pagat. De tot el que s’ha anat fent no es deu cap factura. No ens hem endeutat amb el teatre ni amb la piscina coberta.
Noten la recuperació econòmica en forma de llicències d’obres o activitats?
Quant a llicències, no gaire cosa. Alguna cosa tenim. Vam baixar d’1.200.000 a 600.000 euros i ara estem sobre 150.000 i és possible que aquest any arribem a 200.000. L’atur ha baixat del 19% al 15%. La perspectiva de les empreses és bona. Alguna s’ha recuperat i és força significatiu. Jo sempre dic que Llinars serà industrial o no serà. Es tracta de fer-ho ben fet, amb polígons sostenibles.
Com faciliten la implantació d’empreses?
Entre altres coses, tenim fama de ser àgils. En algunes coses estem bé de preu, com l’IAE. La llicència d’activitats la fem pagar, però la tramitem ràpid i mirem de posar facilitats. L’agilitat cotitza. Un empresari, quan ha fet el pensament de fer una inversió des del moment zero pot passar-se tres anys mirant el lloc, fent els estudis, buscant el finançament… Però un cop ha passat tot això, comença el compte enrere i cada dia que passa perd diners. L’agilitat a l’administració sembla que no però és molt important per a les empreses.
Han abandonat definitivament el projecte de circuit de kàrting?
El tenim recorregut al Tribunal Suprem perquè nosaltres defensem sempre els interessos de l’Ajuntament.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anular els canvis al POUM per al kàrting. Ho tornaran a tramitar?
Esperem la resolució del Suprem. A més, el promotor del kàrting, a dia d’avui, no ha dit res. En tot cas, al nostre entendre, ha estat una oportunitat perduda.
El pla director del Circuit de Catalunya inclou també un circuit de kàrting. Això fa decaure el de Llinars?
No ho sabem. En tot cas, si ens ho fa perdre haurem treballat per res.
S’inverteix prou a Collsabadell, El Coll, Sanata i a Sant Carles i Sant Josep?
A tots els llocs més rurals, allà on hem pogut, hem portat aigua potable, hem asfaltat accessos i hem fet actuacions a les places de les parròquies. Crec que la gent està prou contenta. Tampoc s’hi poden fer gaires coses més. Quant a les urbanitzacions, a Sant Carles hem asfaltat els carrers i hem posat enllumenat nou on no n’hi havia, i a Sant Josep hem actuat en els carrers, hem posat enllumenat de LED i hem arreglat les xarxes d’aigua, clavegueram i voreres. Els estàndards d’urbanització que tenim, comparats amb altres que veig pel món, són molt dignes. L’única que ens queda és el pla Morató, on no hi havia res. Ara tenen la claveguera connectada, aigua potable i enllumenat públic. Només falta asfaltar els carrers. Jo crec que ells han de posar alguna cosa de la seva part, com tothom en el poble. Des que som a l’Ajuntament no hem aplicat una contribució especial en tot el que s’ha fet. Una vegada acabat el pla Morató tindrem tot el poble amb serveis dignes.
L’any passat es van implantar els agents cívics. Com va anar?
Se’ls va contractar amb un pla d’ocupació. Van fer la seva feina advertint, assessorant, però sembla que no n’hi va haver prou. Crec que al final haurem d’implantar algun sistema coercitiu perquè és el que moltes vegades només entén la gent. Ho haurem de fer amb agents de l’autoritat i estem mirant com aplicar-ho.
Hi ha gaire incivisme?
Molt, no. Jo crec que els gossos i els residus són les dues coses que creen més malestar entre la població. La gent està satisfeta de les transformacions que s’hi han fet i li sap greu que no el tractem bé, que hi hagi gent incívica. A vegades els contenidors d’escombraries estan buits i les bosses estan fora per la mandra de posar-les a dintre. Però s’han reduït les pintades, el soroll i les coses que es malmeten en l’espai públic.
Hi ha suficients equipaments per atendre totes les demandes dels ciutadans?
Jo crec que avui no en sobra cap, però tampoc en necessitem gaires més.
Encara estan al Consorci de Residus?
Sí, i segurament no en sortirem. Aquí he de rectificar. Perquè en el Consorci comencem una nova etapa de consens i no s’entendria que ara l’abandonéssim després de lluitar per modificar-lo, per fer-lo més transparent i per fer-lo molt més efectiu. Donarem un vot de confiança als dirigents del nou consorci. Hi ha hagut un canvi d’estructura i de funcionament.
Com va el cicle de producció agrària al Giola?
Tira endavant amb les possibilitats que té. Ara, de pagesos tenim un 2% de la població activa i, per tant, si estem sobre la vintena de persones en el cicle formatiu és molt. Ara veurem com això ho adaptem a les necessitats de la gent que encara fem de pagès i podem ajudar a fer les pràctiques. Crec que això serà el més difícil. És una aposta que està bé. He de dir que els professors i el Giola pròpiament s’ho han agafat amb molta il·lusió i l’Ajuntament ha col·laborat en el que ha pogut.
Encara està tancat l’ambulatori a les nits?
Sí, però l’ambulatori ara té un gran avantatge, que és que tenim les ambulàncies del SEM situades al mateix edifici. Si tens una urgència són allà.
Què en pensa, del tancament?
L’ambulatori a la nit tenia poques visites d’urgència. El sistema amb el SEM és molt millor. Tampoc no hi ha hagut gaires queixes.
És diputat provincial. El sou que tenia com alcalde, a què el destinaran?
Es quedarà a la mateixa partida, que no té cap destinació final.
Ha tornat els diners que va cobrar de la Federació de Municipis?
Al cap de 15 dies de sortir tot l’afer els vaig tornar. Si acaba el judici i ens donen la raó, els reclamarem.
Què en pensa de la imputació i el desenllaç final?
No és agradable que t’imputin. Tens la seguretat que no has fet res malament. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dir que no hi havia causa, però el fiscal va recórrer. Esperem el que digui el Suprem.
Com va anar l’afer del regidor Jordi Balboa?
En Jordi Balboa va decidir que no estava bé amb ERC i amb l’equip de govern i es va presentar amb un altre grup. Tenim una bona relació que espero que continuï tot el mandat.
Que opina del procés de Catalunya?
El procés, el veig ben encaminat. El dia després de les eleccions ens pensàvem que ja seríem independents, això és més complicat. Tenim un país que no està partit en dos però que té sensibilitats molt enfrontades. Però davant d’aquestes sensibilitats hi ha qui pensa que hem de construir un estat, una república. No serà fàcil. Són processos que duren molt, però arribarà un dia que hauràs de decidir entre la legalitat espanyola o la catalana. Hi haurà un moment que hauràs de desobeir una legalitat per acceptar l’altra. Jo crec que l’altra contrapart no té res a donar-nos. Si hagués fet com els canadencs, que tingués alguna cosa substancial a donar-nos, potser sí que el procés podria descarrilar. L’altra part té una impossibilitat tant jurídica, com mental, com econòmica per donar-nos alguna cosa més del que tenim.
L’afer del 3% li fa repensar l’acord amb CDC?
No. Jo crec que, si anem separats a les espanyoles, bàsicament és perquè nosaltres mentalment ja estem desconnectats d’Espanya. Per tant, donar-li la mateixa importància a les espanyoles que la que se li va donar a les catalanes seria un error molt gran.
I Mas hauria de ser president?
Imprescindible no hi ha ningú. Quan jo deixi de ser alcalde, el poble continuarà tirant endavant i estic segur que seré substituït. Pensar que algú és imprescindible seria massa agosarat. Ara, també he de dir que en Mas s’ho ha guanyat. Ha fet una transició molt difícil i ha passat molts mals moments aquests any. Crec que s’ho mereix com a persona.
La nit de les municipals va dir que no es tornaria a presentar. Ho manté?
De moment ho mantinc. Són molt anys. Si no passa res, la intenció és no tornar-me a presentar. Hauria de passar alguna cosa molt significativa perquè em tornés a presentar.
Què faran a l’antic CAP?
Ens vam comprometre a fer una consulta i la farem. Tenim diverses coses pensades. Veurem com ho organitzem. No farem una consulta universal, sinó que presentarem dues o tres propostes que es poden fer, són viables o hi ha demanda social per fer-ho.
Per què van tancar l’escola bressol?
Hem passat de 110 nens a 62. No cal tenir les dues escoles bressol obertes. Hi ha menys població i menys demanda. No només perquè hi ha menys natalitat, sinó perquè hi ha gent prejubilada que fan d’avis, i com que hi ha poca feina, hi ha gent que pel preu de la llar d’infants te’l cuiden a casa.
{{ comment.text }}