Un catàleg recull 408 espècies de fongs al Parc de la Serralada de Marina

L’estudi és fruit d’un treball de camp que va realitzar durant la tardor de l’any passat i la primavera d’enguany amb l’objectiu de fer una primera aproximació a la funga. “A aquest treball de camp se li ha sumat tot el treball bibliogràfic ja existent”, ha explicat Llistosella. I entre una cosa i l’altra, afegeix, s’ha arribat a la conclusió que hi ha 408 espècies de fongs.

Entre les sortides de camp i el treball de laboratori s’han identificat 236 espècies de fongs, que es van complementar amb 172 tàxons del buidat del Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya (Fungacat).

Fruit del treball de camp, explica el micòleg, es van localitzar tres espècies de fongs que no s’havien trobat mai a Catalunya. Es tracta de Gymnopus hybridus, el Russula pseudoaeruginea i el Neohendersonia congoensis. Les dues primeres són espècies pròpies de l’alzinar, mentre que la darrera està associada a les fulles marcides de l’atzavara. “Quan parlem de fongs és habitual que passi això, perquè el Banc de Dades només recull les dades publicades, però pensa que a Catalunya hi ha unes 5.600 espècies de fongs, i gairebé el 50% només s’han trobat una vegada. Hi ha poca gent que estudiï els fongs, i per tant és normal trobar-ne de nous”.

Després de fer aquest treball de camp, Llisostella ha pogut comprovar que el parc té unes zones d’accés fàcil pel que fa al trànsit rodat. “Hi ha zones molt brutes i això es nota amb els fongs que hi creixen”, afirma.

UNA XIFRA QUE POT CRÉIXER

Llistosella diu que en aquests moments hi ha 408 espècies de fongs, però aquesta xifra només és una aproximació i pot créixer més. “Si la tardor va ser plujosa, la primavera va ser molt seca i això va fer que en sortissin menys”, explica. “Mentre que les plantes sempre hi són, els fongs hi són però no els veus i a vegades no fructifiquen perquè la climatologia és diferent”, afegeix.

L’estudi també destaca les zones de més interès per a la conservació de fongs i recomana conservar els escassos ambients de ribera del parc i, en general, la presència d’arbres morts i brancada característica dels boscos madurs, els quals permeten que es produeixi la successió d’espècies de fongs pròpia de la descomposició de la fusta. Recalca també que cal continuar fent esforços per evitar l’abocament de deixalles i l’elevada freqüentació de les zones de més interès, factors responsables de la ruderalització dels boscos i, per tant, d’un canvi de la composició d’espècies.