Nota de premsa d’Osona contra el Càncer
“Gràcies al finançament d’Osona contra el Càncer, un total de 1.300 dones de la comarca que no s’han fet una citologia en els darrers cinc anys o més per prevenir el càncer de cèrvix han rebut informació personalitzada per intentar que se sumin al programa de cribratge.
El conveni per promoure un índex més alt de participació de les dones d’Osona a aquest programa el van signar l’any passat l’Institut Català de la Salut (ICS), el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES) i Osona contra el Càncer (OCC).
Després d’anys d’experiència s’ha observat que encara hi ha dones sense citologies prèvies i que no tenen informació sobre el virus del papil·loma humà i el càncer de coll uterí. Osona Contra el Càncer ha proporcionat la possibilitat de fer recerca sobre les dones de 40 a 74 anys que no han anat en els darrers cinc o més anys ha realitzar-se citologies.
Mitjançant una carta personalitzada es convida a les dones que fa cinc anys o més que no s’han practicat la citologia, a una visita concertada amb la llevadora, i se’ls facilita un número de telèfon amb el nom d’una administrativa per resoldre els dubtes que pugui tenir. Si no van a la consulta se li fa una trucada telefònica i es consensua una nova cita.
Resultats provisionals de maig fins a novembre del 2010
S’han enviat 1.300 cartes a dones de 40 a 74 anys als centres de salut d’atenció primària d’Osona i del total de citologies realitzades corresponen als següents centres: Vic 1 Nord 33% (130), Manlleu 18% (71), Santa Eugenia de Berga 19% ( 76), La Vall del Ges 8% (33), Roda de Ter 6% (25), Lluçanès 4% (15) i St. Hipòlit de Voltregà 6% (24).
De les quals han anat un 30,5% (397) ha realitzar-se la citologia. La resta no han acudit ja que es realitzaven les citologies en centres privats o no els interessava el programa.
Variables demogràfiques:
• La mitjana d’edat de les dones és de 55,8 anys.
• El perfil epidemiològic de les dones que han acudit el 89,9% (354) son autòctones i el 11% (843) provenen d’altres països , el 75% (297) viuen en parella i el 21% (85) soles, 3,2% han tingut fills, el 38% (150) tenen estudis primaris i el 22% (89) primaris incomplerts i secundaris el 20% (81) estudis superiors el 9,68% i analfabets i sense estudis sumen un 6% (25) , el 9% (37) estudis universitaris.
• El 45% (175) estan en actiu i el 17% (68) fan feines a la llar i el 28% (110), estan jubilades, i invalidesa transitòria 2% (9).
• El 42% (168) tenen uns ingressos entre 1000 i 2000 euros per mes, el 35% (140) inferior a 1000 euros i el 14% (55) és de més de 2000 euros mensuals i no responen 4% (15)
Antecedents ginecològics
• De les dones que han acudit el 27, 46% (109) han patit alguna malaltia ginecològica amb anterioritat, el 12,34% (49) haurien estat histerectomitzades i un 16,77% han tingut alguna infecció vaginal.
• El 80% (352) s’han fet anteriorment citologies i un 8% (32) no s’han fet mai cap citologia, i els motius per els quals no s’han fet citologies: el 5%(20) no pensaven que fos important i el 4% (15) no tenien informació sobre aquesta prova, el 2% (9) no els hi agrada realitzar-se aquesta prova, 1% (4) tenen por i un 1% (4)per manca de temps per cura de fills o familiars. Cal dir que per problemes d’accessibilitat al sistema sanitari es un 0.
• En quan a la periodicitat de les citologies el 25%(98) se l’han realitzat anualment , el 26% (105) cada 5 anys o més, cada 2 anys el 15% (60)i cada 3 anys que és el període recomanat pel Departament de Salut el 12% (49), cada 4 anys 4% (15) , però també un 15% (58)no ho sap.
• En quan al temps que fa de la realització de la darrera citologia:el 9% (34) fa un any o menys, fa dos anys el 8% (30),Fa 3 anys 6% (23),fa més de 3 anys 61% (241). No ho saben 15% (60)
Lloc de realització de les citologies:
• El 50 % (198) en centres privats o mútues, i el 42% (168) al sistema públic.
Coneixement de la prova que se’ls hi realitza :
• Un 37% (148) no saben en que consisteix la prova de determinació del virus del papil•loma humà .
• Només coneixen que se’ls hi ha practicat al 2% (7).
• La resta no saben si se’ls hi ha practicat la determinació.
Quant als factors de risc:
Fumadora més de 10 cigarretes al dia durant més de 5 anys : 0
Anticonceptius orals més 5 anys
Paritat: embarassos a terme, prematuritat, avortaments i fills nascuts vius
Infeccions de Transmissió Sexual (ITS): O
Infeccions vaginals: 2 gardnerella i 1 cândidas asímptomàtiques
Immunosupressió
Edat primer coit
Quant al resultat del cribratge:
VPH: 1% (4)
Citologia negativa: 99% (395)
ASCUS: 0,5% (2)
Vacunació contra el VPH
Fa pocs anys, s’han aprovat dues vacunes que han demostrat ser efectives evitant la infecció davant els principals tipus de VPH responsables del 70% dels casos de càncer de coll uterí.
Les vacunes són molt segures i no s’han observats efectes secundaris importants. Han estat autoritzades per nenes i dones a partir dels 9 anys d’edat tot i que es recomana vacunar de manera prioritària a nenes abans d’iniciar les relacions sexuals, aconseguint d’aquesta manera el màxim potencial preventiu.
Les dones vacunades s’han de continuar fent revisions atès que la vacuna, tot i ser molt eficaç, només protegeix contra el 70% dels càncers de coll uterí. Tampoc protegeix contra la resta de malalties de transmissió sexual, per tant, és recomanable que se segueixi fent ús del preservatiu.
· El càncer de coll uterí: quina és la magnitud del problema?
La incidència del càncer de cèrvix a Catalunya s’estima que se’n diagnostiquen 348 casos anuals.
L’estadi de la malaltia en el moment del seu diagnòstic és l’indicador més important de supervivència a llarg termini en el càncer cervical.
Al Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva del Servei d’Atenció primària d’Osona al 2009 es varen realitzar 7.190 citologies i el 95% (6.828) estaven dins la normalitat i un 2,39% (172) eren lesions precancerígenes i un 0,013% (1) carcinoma escamós.
· Relació entre el virus del papil·loma humà (VPH) i el càncer cervical
Pràcticament , tots els casos de càncer de coll uterí son provocats pel virus del papil·loma humà (VPH), la infecció vírica de transmissió sexual més freqüent.
El VPH es transmet mitjançat el contacte íntim de les zones genitals. Almenys un 80% de les persones sexualment actives estaran infectades pel VPH genital en algun moment de la seves vides. Tanmateix, en 9 de cada 10 casos la infecció remetrà per sí mateixa sense necessitat de cap tractament. Hi ha més de cent tipus de VPH, responsables de tota una gamma de patologies com són les berrugues genitals relacionades amb tipus de VPH de baix risc.
Tanmateix, 13 dels aproximadament 100 virus del papil•loma humà existents es consideren d’alt risc i se sap que provoquen càncer de coll uterí en la dona.
· Què es pot fer?
El càncer de coll uterí es pot prevenir sotmetent les dones asimptomàtiques a un cribratge. El cribratge cervical és el procediment que es duu a terme per detectar i prevenir de manera precoç aquest càncer.
Als països industrialitzats, l’extensió del cribratge, basat generalment en la citologia (“el frotis de papanicolau”), i el tractament han reduït dràsticament les taxes de càncer cervical en els darrers seixanta anys.
Actualment el protocol del Departament de Salut recomana que en el període de tres anys des de l’inici de les relacions sexuals s’iniciï el cribratge mitjançant dues citologies de Papanicolau en un interval d’un any. Si les citologies són negatives, es recomana efectuar-ne una cada tres anys fins als 65 anys. A partir dels 25 anys d’edat tota dona sexualment activa hauria de tenir l’oportunitat de ser cribrada.
En dones majors de 40 anys sense història prèvia de citologies ens els cinc anys previs (cribratge inadequat) s’ofereix un cribratge amb citologia de Papanicolau i una prova de determinació del VPH d’alt risc oncogènic. Si les dues proves són negatives la dona surt del protocol de cribratge.
Actualment a la gerència de Catalunya Central l’activitat preventiva la realitzen llevadores als centres de salut per facilitar l’accessibilitat a la població, i quan es detecta una patologia es deriva al ginecòleg obstetra de referència del centre d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).”
{{ comment.text }}