26J: la pugna pel lideratge

La principal incògnita del 26J a Osona i el Ripollès és dilucidar qui ocuparà la primera posició. CDC, que es presenta per primera vegada amb les sigles pròpies, i ERC, socis al Parlament en el marc de JxSí però adversaris electorals, rivalitzen per aquest honor. Ho fan, això sí, sense fer sang. Com a exemple, el míting de CDC de diumenge a Vic quan Miquel Calçada, candidat convergent al Senat, va dir que votaria Santi Vidal, cap de llista republicà a la cambra alta, i aquest li va respondre, via Facebook, que el suport era mutu. Una anècdota de bon rotllo. Almenys, de portes enfora.
A l’hora de fer pronòstics, la història diu que CDC, amb la marca CiU sempre ha tingut l’hegemonia. Puntualment, li ha sortit competència. Per exemple l’any 2008: quan Zapatero va guanyar les seves segones eleccions els socialistes van ser primera força al Ripollès. No ho han estat mai a Osona, on el domini de CiU ha estat abassegador tot i que el 20D, quan CDC es presentava amb Democràcia i Llibertat (DiL), ERC li va trepitjar els talons.
Aquesta pugna és un dels focus d’interès del 26J amb els partits, això sí, amb un ull posat a Catalunya, on En Comú Podem (ECP) va guanyar el 20D, i a Espanya, on el PP va conservar la primera posició. ECP ja va ser tercera força el 20D tant a Osona com al Ripollès i va relegar a la quarta posició un PSC que ha patit una davallada espectacular: l’any 2008 va sumar el 33% dels vots a Osona; l’any 2015, el 9%. Més enrere queden PP i C’s, cinquena i sisena força a les últimes eleccions.
El PP: el mite del mal resultat perenne
Que el PP no té representació a cap ajuntament d’Osona i el Ripollès és una realitat. Però que no tingui suports és un mite. Ho demostra el fet que, quan els resultats dels populars es disparen a Espanya, com va passar amb José María Aznar l’any 1996 i, sobretot, amb la majoria absoluta del 2000, també creixen a Osona i el Ripollès. Tant el 1996 com el 2000 van ser tercera força, per davant d’ERC.