“Qui voleu que us vingui, aquí dalt?”. És la pregunta que els va fer el pare del difunt Rossend Viladecàs quan aquest i la seva jove, Dolors Pascual, li van insinuar que volien obrir un restaurant a Fussimanya, la recòndita finca de Tavèrnoles que havia comprat “l’avi Miquel” uns anys abans.
El temps, però, els va acabar donant la raó. Dilluns es complien 40 anys que Fussimanya va obrir les portes, consolidat com un dels restaurants més populars de la comarca.
“Això era un desert de món”, rememora Dolors Pascual; “ni Nostre Senyor hi havia perdut les espardenyes”. Aquell aïllament es va començar a dissipar quan el ministre Fraga Iribarne va decidir plantificar un parador nacional uns quilòmetres més enllà, i obrir una carretera per accedir-hi.
Allò situava la finca al mapa i va fer obrir els ulls al matrimoni Viladecàs-Pascual, que llavors regentava l’Hostal de Can Janot i feien de masovers a Serrabou. “Val més ser amos de poc que masovers de molt”, va pensar la jove parella, convençuts que si el restaurant no acabava de funcionar “sempre podíem acabar fent de pagesos”.
I tal dit, tal fet. La família es va vendre uns terrenys de la mateixa finca per poder rehabilitar la vella masia i instal·lar-hi el restaurant. L’establiment –“llavors en deien hostals”– va obrir les portes el 7 de febrer de 1971, un any abans que s’inaugurés el Parador de Turisme.
Els principis no van ser fàcils. “Ens havíem de fer l’electricitat nosaltres, amb una burra, i vam estar 10 anys sense telèfon”, exemplifica Pascual. Amb tot, la clientela de seguida els va respondre. El secret, “unes bones amanides, carn a la brasa i uns bons embotits”. Una fórmula que han mantingut intacta.
Les graellades de carn, el cabrit saltejat, la vedella amb bolets o els canelons han esdevingut marca de la casa, d’una carta que els últims anys també ha incorporat el peix. Tot plegat, amb el mateix denominador comú: “Cuidar la qualitat dia a dia”.
I sense descuidar la quantitat. Perquè ningú surt amb gana de Fussimanya. “És veritat que hi ha gent que ens diu que n’hi posem massa, de teca, però aquesta sempre ha estat la nostra fórmula: qualitat, quantitat i preu. Si els agrada, per què servir-ne poc”.
Pascual està molt satisfeta tant de la fidelització –“hi ha gent que fa més de 30 anys que vénen”– com de la diversitat de clients que els han fet confiança aquests anys, en bona part gràcies al “boca-orella” i amb un mèrit afegit: “Aquí s’hi ha de venir expressament”. I l’entorn natural n’és, aquí, un valor afegit.
· “El restaurant és la mare de tot plegat”
Poc després d’obrir les portes, el restaurant va començar a elaborar-se el seu propi embotit. “Teníem un petit obrador aquí mateix, al restaurant”, recorda Dolors Pascual. Aquell petit obrador va donar pas, el 1981 –ara fa 30 anys–, a l’actual fàbrica d’embotits de Fussimanya, des d’on continuen fent “un producte totalment artesanal”.
Paral·lelament, l’empresa ha anat obrint agrobotigues, per vendre els seus productes. La primera va ser al Mercat Municipal de Vic i actualment ja tenen sis punts de venda. L’última aventura empresarial de la família va ser obrir una casa de turisme rural al Mas Sabaters, a Tavèrnoles mateix.
Malgrat aquesta expansió, “el restaurant continua sent la mare de tot plegat”, remarca Pascual, tot recordant que ara han agafat les regnes del negoci el seu fill Josep i la seva jove, Antònia Mirón. “Durant molts anys jo he tirat del carro, ara els toca a ells”, deixa anar Pascual. I és que de treballar se n’ha fet un fart: “Això no és una feina de treballar 8 o 10 hores al dia. S’hi ha de ser sempre”, conclou.
Per commemorar el 40è aniversari, Fussimanya ha organitzat diferents iniciatives. Durant tota aquesta setmana que ve s’oferirà cava als clients i es regalaran vals econòmics per dinar o sopar al restaurant, lots d’embotits o un cap de setmana de turisme rural. “És una manera d’agrair-los la confiança i la fidelitat durant aquest 40 anys”.
{{ comment.text }}