L’Estatut de Núria va entrar en vigor el 1932. El referèndum va representar una mobilització global arreu del país. Tot i que en aquell moment, per exemple, no era reconegut el dret de vot de les dones, moltes van contribuir a l’aprovació del text organitzant recollides de signatures i altres campanyes per donar-hi suport. Va acabar rebent l’aval del 99% dels votants.
La seva aplicació, però, va ser efímera. Primer pel triomf de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) a les eleccions generals de 1933, que ja el va deixar en suspens. Després, i malgrat que el Front Popular retornés al poder el 1936 i rehabilités l’Estatut català, la irrupció de la guerra civil i l’esclat del franquisme el va aniquilar definitivament.
L’Estatut de 1931 arribava quatre mesos després de la proclamació de l’Estat català dins de la República Espanyola per part del president Lluís Companys, el 14 d’abril d’aquell mateix any.
El fet que en aquell moment l’Estat espanyol no disposés encara d’una constitució d’acord amb el marc històric que acabava d’obrir amb la II República va retardar la “qüestió catalana”, que no es va abordar a Madrid fins al maig de 1932.
Però la proclama del president Companys va aixecar el llistó del reconeixement nacional, que es traduiria en importants cotes d’autogovern per a la Generalitat.
{{ comment.text }}