La gran força que ha tingut des dels seus inicis la televisió pública catalana, Televisió de Catalunya, però també el poc interès dels operadors privats per confeccionar una oferta televisiva de qualitat i decidida a fer-se un lloc, han condemnat la televisió privada a tenir un paper poc rellevant en la construcció del model comunicatiu català.
Crear un canal de televisió amb una oferta generalista que pugui competir amb la pública catalana requereix fer una inversió elevada, i comptar amb un nombre important de periodistes que permetin oferir una programació diversa i garantir una cobertura informativa suficient de tot el territori. Segurament per això, al sector privat audiovisual català mai li ha interessat posar diners en una oferta que seria molt útil pel foment de la llengua, de la cultura i del marc informatiu català: en definitiva, per ajudar a construir el país. Aquesta falta de voluntat, a la que cal sumar també les dificultats per accedir a una freqüència televisiva que abasti tot el territori català, ha propiciat que, històricament, a Catalunya només hi hagin hagut les televisions espanyoles i les locals com a alternativa a TV3 i els seus canals temàtics.
Els darrers anys, però, aquesta tendència històrica s’ha revertit amb la irrupció de noves ofertes de capital privat. El primer intent de crear una televisió privada catalana va ser, l’any 2005, el de Canal Català, que volia aprofitar l’ús de freqüències locals per emetre continguts de nivell nacional, encara que la seva insuficient infraestructura i el fet de no arribar a tot el territori li han impedit assolir el seu objectiu. Poc més tard, el 2006, la televisió local del Grup Godó CityTV passava a anomenar-se Td8 i es desplegava per tot Catalunya fent ús de la única llicència d’emissió privada d’abast català concedida.
A jutjar pel moment actual, la creació d’una televisió privada amb uns resultats d’audiència suficients sí que era possible. Td8 va convertir-se poc després en 8tv, que actualment gaudeix d’una bona salut gràcies a unes dades d’audiència modestes però gens menyspreables, i, per què no dir-ho, a les aportacions econòmiques que hi fa la Generalitat amb la voluntat d’incentivar el consum de televisió en català.
Si bé encara no hem tingut l’oportunitat de comprovar els resultats que tindria el model espanyol de televisió privada aplicat a Catalunya (és a dir, amb concursos, shows i programes de tele realitat), sí que sabem que un projecte informatiu innovador (encara que amb la referència clara de TV3) com l’impulsat per Josep Cuní, combinat amb un programa de varietats al migdia capitanejat per Alfons Arús, i l’emissió de pel•lícules i sèries de baix cost durant el dia, han permès a 8tv deixar de ser invisible per la gent i convertir-se en una alternativa a les ofertes tradicionals.
Així doncs, podríem considerar que 8tv és el primer símptoma de canvi en el món audiovisual català, ja que posa sobre la taula la viabilitat, o fins i tot conveniència, d’una oferta televisiva privada potent per Catalunya.
{{ comment.text }}