La integració en una societat va més enllà de tenir feina i haver estat escolaritzat. Integrar-se és un procés complex i multifactorial on l’element essencial és sentir-se proactiu i identificat amb un grup. Aquesta va ser la màxima que es va desprendre de la segona sessió de la comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017 celebrada al Parlament aquest dimarts.
En la primera sessió, del 10 de juliol, es va incidir precisament en la integració, però aquest dimarts es va parlar de treballar per prevenir la radicalització. En aquest sentit, Moussa Bourekba, investigador i coordinador d’afers islàmics del Centre d’Informació i Documentació Internacional de Barcelona, va detallar que en aquesta prevenció cal “abordar els factors de risc de radicalització i consolidar els elements que dificulten l’aparició d’ideologies violentes”. D’altra banda, Bourekba va lamentar que “a Catalunya no existeix una política de prevenció coordinada”. Els Mossos d’Esquadra són l’única entitat que se n’ocupa, amb el protocol de detecció Proderai. Seguint aquest fil, el catedràtic en Ciències Polítiques de l’Administració de la Universitat de Barcelona Joan Anton Mellón va criticar que, fins ara, les actuacions “han estat reactives, ja que només s’ha actuat quan s’ha detectat una cèl·lula terrorista o quan es va donar l’atemptat”. Així mateix, va afegir que “cal atacar la radicalització, no el terrorisme, perquè és la manera de ser preventius”.
Per fer-ho possible, però, Mellón va detallar que “no s’ha de relegar tota la responsabilitat en la policia”. En aquest punt, la directora de l’Àrea del Món Àrab i Mediterrani de l’Institut Europeu de la Mediterrània, Lourdes Vidal, va distingir entre prevenció i detecció. Aquesta última “és pròpia dels cossos de seguretat” i va afegir que “en la prevenció cal integrar tota la societat en un sistema educatiu”. És aquí on s’incideix en la integració perquè els joves se sentin part d’una comunitat i no vulguin trencar-la. En aquest punt, va detallar Vidal, però, que “no s’ha de convertir els professors en identificadors de radicals, sinó en mestres excel·lents que puguin gestionar la diversitat en favor de la cohesió social”. El missatge és que cal una actuació transversal de diferents institucions. Un exemple que posava era que “s’han de dignificar els llocs de culte, no apartar-los a un polígon industrial. Això genera exclusió”.
Joan Anton Mellón proposava també crear “un grup de consultors capaç d’elaborar informes perquè el govern ho converteixi en polítiques públiques contra la radicalització, amb mecanismes periòdics d’avaluació”. El catedràtic en Ciències Polítiques hi afegia que, a banda de millorar en termes educatius per créixer a llarg termini, “cal plena coordinació entre els cossos de seguretat i les institucions públiques”.
Per això, però, i per conscienciar la resta de la societat, “cal conèixer l’islam i l’interpretació que es fa de la religió”, subratllava Dolors Bramon, doctora en Filologia Semítica i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. Segons Bramon, “hi ha una concepció global errònia de la gihad”. Va argumentar que “a l’Alcorà la paraula apareix en 25 de 35 cops com un esforç”, per millorar cal un canvi de consciència: “Són terroristes, no gihadistes”.
{{ comment.text }}