Aquesta és la quarta vegada que Isabel Vergés és regidora. Va estar a l’oposició entre el 95 i el 99, al govern del 2007 al 2011. El maig passat per segon cop encapçalava la llista, que va passar de cinc a tres regidors. Per segon mandat consecutiu no ha pogut recuperar el govern.
-Cansa estar a l’oposició?
-No és agraït. Fas la teva feina, t’intentes fer visible però ho ets poc. Als pobles petits no hi ha cultura de pactes ni comptar amb l’oposició.
-Van perdre dos regidors, s’esperaven el resultat?
-Ni ens l’esperàvem ni ens el mereixíem, així de contundent. Va ser una patacada grossa. Defensaré a tot arreu que tenia una bona llista, tinc un molt bon equip però l’electorat no va apostar per nosaltres, una cosa molt lícita.
-Per què?
-Les dues llistes són de gent de Sant Quirze i tan vàlids són els uns com els altres. I suposo que va jugar a favor a l’equip de govern haver fet el pont.
-Deia que el mandat passat CiU havia recollit els fruits de molts anys reivindicant el pont.
-Vam estar 12 anys a l’equip de govern i es va fer molta feina a l’entorn del pont i entenc que l’equip de govern que va entrar va recollir aquesta herència i la van poder executar. És una obra que en el seu moment va molestar a molta gent, que estava enfadada, però els va ajudar electoralment.
-Quina relació tenen amb l’equip de govern?
-Sempre és cordial. En un poble petit et trobes i la relació de veïnatge hi és, és cordial i és bona. L’hem tingut sempre, governi qui governi. Políticament és una altra cosa. Estem deixats de la mà de Déu.
-Mantenen el contacte mensual?
-Sí. Sempre que demanem informació o entrevista amb l’alcaldessa la tenim.
Van votar en contra del pressupost perquè deien que no tenen la mateixa ànima.
La gent es presenta per un color o un altre perquè hi ha una ideologia al darrere i el pressupost és la materialització econòmica del que tu penses pel poble. No l’executaríem igual. No el podíem votar a favor si no se’ns ha informat de res.
-Què haguessin fet diferent?
-No hem fet un pressupost paral·lel, però probablement destinaríem més diners a la qüestió social i cultural, perquè els nostres colors també ens ho indiquen així.
-En les ordenances es van abstenir.
-Tampoc es poden modificar gaire, però també és una part d’execució econòmica i potser hi hauria modificacions.
-A principis de mandat deien que era exagerada la proporcionalitat entre el sou de l’alcaldessa i la primera tinent.
-Consideràvem excessiu el de la primera tinent d’alcalde perquè per les hores que hi dedica, si fas la comparació de la jornada i el que cobra, si fes dedicació completa cobraria més del doble del que estaria cobrant l’alcaldessa. En moments encara de crisi ho considerem exagerat. No estem en contra que la gent cobri quan està en un càrrec municipal, però el sou era molt desfasat i ho sostenim.
-Quan l’alcaldessa va deixar de cobrar de l’Ajuntament perquè va passar a ocupar un càrrec a la Diputació van demanar un procés participatiu per decidir què se’n feia, del sou.
-Finalment es va destinar a posar una cadira elevadora a l’ajuntament i per a una subvenció a la gent gran. És millor que destinar-ho a factures, com s’havia dit inicialment.
-S’obren poc les portes en participació ciutadana?
-Rotundament. S’hi compta molt poc. S’han fet dues obres faraòniques que han afectat molt el veïnatge [el pont i la depuradora] i s’ha comptat molt poc amb els veïns, només una reunió informativa ràpida. El pont té mancances de detall important com el recorregut de persones amb minusvalia i cotxets, que els és complicat i han de fer més volta.
-Què ha fet malament l’equip de govern?
-Tenen bastant descuidat tenir cura del veí en el dia a dia. Han culminat dos processos que donen molta vistositat, però l’atenció al dia a dia entenem que cal cuidar-la més. Pel que fa al funcionament de l’Ajuntament i a nosaltres com a oposició… se’ns escolta perquè toca en un ple cada tres mesos, que és el mínim que marca la llei, que és poc. Si demanem la reunió se’ns atén. Quan anem en un ple només sentim la veu de l’alcaldessa, no sabem mai què fa cap regidoria. Ens vam haver de sentir en un ple que els plens eren pels números i les coses grosses i ja està. Nosaltres entenem que al ple tothom ha de donar informació i hi ha regidor a qui encara no hem sentit la veu.
-I alguna qüestió que se’ls ha de reconèixer?
-És veritat que intenten mantenir molt a ratlla la despesa i la controlen i això en una administració pública en què els diners no són teus és important. Això és una cosa correcta. En el moment de la crisi està bé no estirar més el braç que la màniga.
-Parlava d’obres faraòniques com la depuradora…
-La depuradora és una qüestió que l’has de tenir per llei però que no depèn de l’Ajuntament perquè te l’ha de pagar una administració superior i en el seu moment la va paralitzar. Sempre vam demanar informació i se’ns deia que no hi havia diners. Ara s’ha engegat de nou a través de la Diputació i per les circumstàncies s’ha fet, no perquè s’hagi demanat més del que s’havia demanat. Encara no s’ha acabat, hi ha molts serrells pendents i els veïns estan queixosos perquè no queda polit i endreçat.
-També es van recollir fruits del treball previ?
-Sí, i en moltes coses. Als plens sempre se’ns tira en cara en negatiu, quan la cosa és dolenta, quan és bona no se’ns reconeix mai. Les coses no surten com un bolet.
-Una herència és una nau a la zona escolar que van comprar vostès.
-En aquell moment es va comprar, quan el totxo els valorava molt, perquè fos equipament escolar. Ara ja està acabat de pagar. Se’ns havia retret com a despesa, però no hem d’oblidar que ells van votar-hi a favor. Teníem un projecte d’intentar ampliar l’institut.
-Havien dit que CiU feia una gestió molt empresarial.
-Ho mantenim. És veritat que controlen la gestió però entenem que un Ajuntament no és una empresa. No pot tenir guany i és un ventall molt més ampli de coses que no només diners. És atendre veïns, donar-los cultura, serveis i no només administrar els diners.
-Quina és l’assignatura pendent segons ERC?
-Una de molt grossa en què havíem treballat molt i hi havia un projecte que és el pas a nivell. Tots hi estem molt acostumats, però és un perill. Ningú n’ha parlat mai més. Per sort no ha passat mai res, però és important. El projecte que teníem ha quedat oblidat.
-Diuen que faran nova la rambla Concepció, l’antiga N-152.
-Era una promesa ja del mandat passat de l’equip de govern actual. És un espai que cau i s’hi ha de fer alguna cosa, a part de la imatge és la seguretat i la deixadesa.
-Reivindiquen una gravadora digital als plens perquè s’enregistren amb cintes de casset.
-Ara utilitzen tecnologia de la primera meitat del segle XX. Nosaltres a l’últim mandat al govern [2007-11] en vam comprar una de digital i hi va haver reticències per fer-la servir. Sabem que n’hi ha una. S’hauria de fer servir perquè si et vols escoltar la gravació no cal transcriure literal. Sóc historiadora i serà impossible recuperar-ho perquè això no es conserva en el temps. No és només una anècdota.
-Ho aconseguiran?
-Anirem picant ferro fred i potser algun dia ho aconseguirem.
{{ comment.text }}