L’estació de control de qualitat de l’aire que hi ha instal·lada a la zona esportiva de Tona ja ha registrat 26 dies en el que portem d’any en què el nivell d’ozó superava els 120 µg/m3 en períodes superiors a les vuit hores. La llei estableix el límit de 25 dies l’any com a valor objectiu per a la protecció de la salut en un període de tres anys. Les estacions de Vic i Manlleu han registrat fins ara 20 dies en què els nivells d’ozó han superat els 120 µg/m3, segons dades de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat. Les tres estacions d’Osona, a més, són les úniques de tot Catalunya que en el que portem d’any han superat el límit d’ozó de 180 µg/m3 durant almenys una hora, fet que obliga l’administració a informar la població del risc de fer qualsevol tipus d’activitat física a l’aire lliure, sobretot la gent gran, els nens i les persones que pateixen problemes respiratoris. Els tres dies en què s’ha superat el llindar d’informació han estat l’1, el 7 i el 10 de juliol. Els dos primers dies només a Manlleu i l’altre en les tres estacions de la Plana de Vic.
El problema de l’ozó va ser un dels temes centrals que es va tractar divendres en la jornada “La contaminació Atmosfèrica a Osona”, que es va fer al Consell Comarcal i que estava organitzada pel mateix Consell, pel GDT i per l’Associació Mediambiental Vall del Ges.Net. El cap del Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat, Xavier Guinart, va apuntar que l’única solució per reduir el problema d’ozó de la Plana de Vic és limitar les emissions que les originen: l’òxid de nitrogen de les indústries i del trànsit de vehicles de l’àrea metropolitana. Aquesta contaminació és transportada pel vent fins a la Plana de Vic on juntament amb la radiació solar i els compostos orgànics volàtils acaben creant l’ozó. La prova que l’origen de la contaminació prové de l’àrea metropolitana és que es detecta l’ozó primer a l’estació de Tona, després a la de Vic i finalment a Manlleu. El problema de l’ozó també afecta en menor mesura el Ripollès. L’estació de Pardines ha registrat en el que portem d’any nou dies en què l’ozó ha superat els 120 µg/m3 en períodes superiors a les vuit hores. Aquests episodis es produeixen els mesos de temperatures més elevades, entre finals de primavera i durant tot l’estiu. De moment només Tona ha superat el límit de dies, però tot fa preveure que Vic i Manlleu també ho faran en breu. L’any passat, Tona va superar el nivell de 120 µg/m3 un total de 48 dies; Vic, 55 dies, i Manlleu, 34. En el cas de Vic i Tona, per tant, seria el tercer any consecutiu que se supera i, per tant, s’estaria incomplint el que marca la legislació (Reial Decret 102/2011).
Durant la jornada de divendres, Josep Martí Valls, metge i fundador del Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris, va assenyalar que un augment de 50 µg/m3 en els nivells d’ozó s’associa a un increment del 4% d’ingressos hospitalaris per MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), un 3,5% d’ingressos per asma en majors de 15 anys i un 2,3% en el nombre de defuncions. L’ozó també provoca irritació d’ulls, nas i faringe, disminució del rendiment físic i cefalees, segons Valls.
{{ comment.text }}