EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Acabarem trobant un Riera o un Pérez marxant a lluitar a Síria”

La periodista Anna Teixidor (Figueres, 1978), redactora de la secció de Societat de TV3, acaba de publicar “Combatents en nom […]


El 9 Nou
23/03/2016

La periodista Anna Teixidor (Figueres, 1978), redactora de la secció de Societat de TV3, acaba de publicar “Combatents en nom d’Al·là (Ara Llibres, 2016)”, un llibre on s’endinsa en el procés de radicalització gihadista a Catalunya a partir de les vivències de quatre testimonis.

-Una guerra a Síria que provoca una crisi de refugiats cap a la Unió Europea, les massacres de Charlie Hebdo o el Bataclan a França, drames com els de Boko Haram a l’Àfrica, l’11S als Estats Units… El gihadisme és un bàndol de la primera gran guerra global?
-Evidentment és un dels bàndols, però aquesta és una guerra amb molts bàndols. Veiem que hi ha països que s’estan situant geoestratègicament en l’escenari internacional, en el punt del conflicte. Fins i tot el concepte terrorisme ha canviat. Segons els kurds uns són els terroristes, segons els russos són uns altres. Estem en una guerra líquida i sí, els grups gihadistes (no parlem només d’Estat Islàmic) són un bàndol.

-Com puc creure que estem en una guerra si avui jo surto al carrer a Manlleu i ho veig com cada dia. Com cal interpretar aquesta guerra líquida?
-Les guerres del futur no seran les guerres de trinxera com hem conegut a la Primera i Segona Guerra Mundial. Seran guerres líquides en les quals no veurem l’enemic. Quina és la guerra que més ens pot afectar en una societat que, moltes vegades, està sobreprotegida? Atemptats indiscriminats que no saps mai quan arribaran.

-Quins són els denominadors comuns dels catalans que marxen cap a fer això que se’n diu la gihad?
-A Europa molts investigadors sostenen la teoria que el model de buscar uns determinats perfils (uns estàndards) ha fracassat. Cada persona és un món. Ens agrada molt poder sintetitzar en una frase: “Això passa per això o això passa per allò”. I aquí això no es pot aplicar perquè hi ha moltes casuístiques. Ara bé, el que ens hem anat trobant és que una gran part d’ells tenen una pèrdua d’identitat. Molts són immigrants, d’altres són conversos, però no se senten ni d’aquí, el país d’acollida, ni tampoc del país dels seus avis. Aquí són els marroquins i allà són els espanyols. No acaben de trobar el seu lloc. Això fa que diguin que la Umma, l’Islam, és la seva pàtria.

-Aquest no ser d’aquí o d’allà, és un fracàs de les nostres polítiques integradores i socials?
-Venim d’una profunda crisi econòmica en la qual en poblacions on hi havia un gran percentatge d’immigració, els equips d’integració (educadors de carrer, mediadors…) han quedat reduïts a la mínima expressió o han desaparegut. Eren una figura important perquè amb el contacte a peu de carrer rebien molta informació, contenien i resolien conflictes. Amb la seva eliminació, les comunitats han pogut anar agafant unes direccions que moltes vegades cap autoritat, ja no les generals sinó també les locals, no coneixen. Davant d’aquest fet vèiem que les mateixes comunitats s’han tancat i s’han tornat cada vegada més conservadores en aparences, comportaments, hàbits…

-Tenim al cap les imatges dels incidents a suburbis de París. Aquí, aquell malestar tan gràfic, amb incidents i crema massiva de cotxes, no l’hem vist…
-Hi ha una gran diferència. Nosaltres estem a la primera generació, França, Anglaterra, Alemanya estan a la segona i tercera generació. Aquí haurem de veure, amb els anys, què passa. El que allà està molt accentuat aquí, ara, tot just comença aflorar. Per exemple, a les banlieus de París hi ha molta gent que se senten diferents als francesos de tota la vida. Trobem alumnes que estan fent redaccions amb suport als postulats gihadistes i d’Estat Islàmic o que no volen donar suport a actes d’homenatge a les víctimes del Bataclan o Charlie Hebdo. Aquí això no ens passa tan directa-ment. Ens anem trobant amb situacions aïllades que no són importants quantitativament. Haurem de veure si som capaços de veure on han fallat Anglaterra o França perquè no errem allà mateix.

-En el llibre es recullen quatre històries de persones que, amb un perfil diferent, viuen o han conviscut amb el gihadisme. Es diu que és un món on cada vegada costa més que s’obrin a parlar amb gent de cultura occidental. Per què creu que s’han avingut a explicar-ho?
-L’objectiu que tenen és proselitisme. Ho expliquen per convèncer d’altres. Pensen que si ells han passat aquest procés, trobaran d’altres persones que també poden ser convençuts. D’altra banda, hi pot haver un punt de narcisisme i egocentrisme. De voler mostrar que la seva història és important, de defensar el seu relat.

-Ja ens trobem amb Riera o Martínez que pensen a fer aquest pas?
-Hem pogut constatar que els musulmans que estan creant unitats o xarxes de reclutament s’estan fixant molt a intentar acostar-hi conversos. Ja hi ha casos de conversos sud-americans. Fins ara no tenim constància que Riera o Martínez hagin entrat a Síria, però en algunes mesquites hi comences a trobar catalans conversos que pateixen una radicalització religiosa, estadi previ a una radicalització violenta. Acabarem tenint Riera i Pérez marxant a lluitar cap a Síria.

-Alguns dels contactes els ha obtingut a través de les xarxes socials. Sense elles no tindríem aquest problema?
-No seria d’una escala tan global. Pensi que hi ha joves que no volen anar a la mesquita perquè donen més valor al que veuen a les xarxes. Desconfien de l’imam perquè creuen que està vigilat per la policia. Interpreten que allà no es diu el missatge real de l’Islam.

-El perill a l’hora d’afrontar aquesta problemàtica és caure en el populisme polític?
-Aquest és el perill, perquè en molts països europeus aquests grups polítics condicionen a l’hora de buscar solucions. Cal anar amb compte. Evitar que tinguin presència o que es consolidin seria un gran avantatge a l’hora d’afrontar aquest problema seriosament, sense grans titulars. El gran risc que correm tots, incentivats pel populisme, és posar-ho tot al mateix sac.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 858 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't