El Jutjat d’Instrucció i Primera Instància número 5 de Vic ha començat a investigar un presumpte cas d’estafa d’un agent d’assegurances de Centelles. Hauran d’analitzar el cas de 43 denúncies de gent que n’hauria sortit perjudicada, a partir de la contractació de pòlisses de diversos tipus durant els anys 2009 (26 casos) i 2010 (17 casos).
La quantitat que s’hauria quedat, segons les denúncies, és de 14.038 euros: 7.160 corresponents a l’any passat (els ha reconegut) i 6.878 euros d’aquest exercici.
Tots els perjudicats, que subscrivien el servei a la companyia Catalana Occident, denuncien una forma de procedir molt igual. En línies generals, segons el seu relat, els clients es posaven en contacte amb l’agent d’assegurances Jordi R.C. per fer una contractació.
Un cop pactades les condicions particulars de cada cas el client li feia l’ingrés per l’import de la primera quota, que després ell es quedava al seu compte corrent. Al cap d’un temps d’aproximadament un mes –i sempre segons la versió dels denunciants–, Jordi R.C. es posava en contacte amb la companyia d’assegurances per dir-los que el client, en realitat, no havia pagat la quota de la pòlissa i que, per tant, el podien donar de baixa.
Això li hauria permès quedar-se els diners directament, amb el risc que el client es podia trobar amb la pòlissa rescindida i pensant que estava assegurat quan en realitat no ho estava. “Tenia l’astúcia de fer-s’ho pagar al seu banc en lloc de fer-ho ingressar al compte de la companyia”, apunten fonts properes al cas. Ara el jutjat ja ha obert diligències prèvies pel cas: al desembre començaran les declaracions.
PER L’ACUSAT, TOT ÉS UN MUNTATGE
Consultat per EL 9 NOU, Jordi R.C. ha dit que aquestes denúncies són un muntatge de la companyia per perjudicar-lo. El juliol d’aquest any van aparcar la relació comercial que tenien i aquest agent de Centelles va deixar de treballar per Catalana Occident.
“La cartera de clients és de la companyia, però els clients són meus”, justifica. Diu que tot és un malentès, perquè ell va cobrar els rebuts i tenia pendent de liquidar-los amb la companyia. Habitualment, diu, aquest tràmit es feia “com a molt al cap d’un mes”.
Entén que la presumpta estafa seria d’un import baix, perquè 14.038 euros “no arreglarien la vida de ningú”. En un gest de bona voluntat, diu que si encara hi ha algun client a qui no s’han retornat els diners, poden passar per l’oficina per revisar la documentació. “No fa falta anar al jutjat”, afegeix.
{{ comment.text }}