Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Adéu al “metge que no cura”

Es jubila Rafael Cruxent, l’últim radiòleg d’atenció primària a Osona.

  • El 9 Nou
  • 11/08/2015 | 19:20
  • 0

Al llarg dels darrers 25 anys, el doctor Cruxent ha llegit, pel capbaix, mig miler de radiografies i ecografies. Viu a Barcelona, però va començar a treballar al CAP Osona l’any 1989. Aquest estiu també s’hi ha jubilat.

Fill d’emigrants catalans, Cruxent va néixer a Caracas (Veneçuela) el 1950. Va arribar a Barcelona amb només tres anys i, fa un quart de segle, va canviar treballar a la gran ciutat per fer-ho a la plana de Vic. Què el va empènyer cap a l’interior? “Aquí no hi ha tanta competitivitat, l’ambient de treball és molt millor”. Troba que Vic no està tan lluny de Barcelona i, a més, s’ho pren amb humor: “Amb els viatges d’anada i tornada, ja deu ser com si hagués fet la volta al món”.

Tot i ser metge, Cruxent assegura que mai ha curat ningú. “Els radiòlegs treballem per un doctor, que ens envia un malalt perquè l’explorem. El pacient, tot i ser el més important, no és ben bé el nostre client”. I aleshores, en què consisteix, la seva feina? Es tracta de “llegir plaques, consultar històries clíniques i explicar a un altre metge el que veiem”.

Els serveis de radiologia a Osona li deuen, com a mínim, dues medalles. La primera, haver portat el sistema d’ecografies a l’atenció primària. Cruxent és, en aquest sentit, un entusiasta dels metges de família. Afirma que poden fer perfectament ecografies senzilles i “si surt res anormal, derivar el pacient a un especialista”.
En segon terme, es reconeix a l’equip del CAP Osona haver convertit aquest centre en un dels pocs de Catalunya que no requereix hora per fer radiografies. “El metge fa una petició d’exploració al pacient i, instantàniament, pot venir aquí”. S’hi treballa sense una programació predefinida i, per Cruxent, això té un benefici molt clar: potser qui hi arriba s’ha d’esperar uns minuts, però mai podrà queixar-se de retards.

Es nota que és un apassionat de la feina que li ha ocupat la vida, però amb què es queda? L’ecografia o la radiografia? “Es complementen.” L’ecografia és com “mirar a través del pany d’una porta, no ho veus tot”. La màquina reconstrueix una imatge a partir d’ultrasons. La radiografia, per contra, “t’ensenya tot el camp”, utilitza rajos X i travessa el cos. És més nociva i, ull, perquè l’organisme en té memòria. “Te’n fas una als vint anys i la tens per sempre”, adverteix el doctor.

Quan parla, Cruxent ho fa amb un aire pedagògic, el mateix amb què concep la feina al CAP. “És una tasca de desbrossament. Ens interessem tant pel que té una mica de tos com pel que li fa mal l’esquena”. Precisament va optar per radiologia perquè, diu, “engloba la medicina com un tot”. Considera que és completa, mentre que altres especialitats parteixen i “trinxen el cos”.

La transversalitat de la disciplina el fascina i per això en lamenta l’esfondrada, almenys en atenció primària. Reconeix que “hi ha la tendència a cercar la tecnificació dels hospitals, perquè molts consideren els CAP massa primitius”. Que ell hagi penjat la bata i no quedi cap radiòleg d’atenció primària a Osona potser ho certifica.
Deixa la professió sentint que l’ha fet feliç, però sense recances.

Confessa que canviarà llegir radiografies i ecografies per l’assaig, una de les seves aficions. Igual que la medicina, pensa l’individu com un tot i, mirant cap a dins, esguarda un humanista en si mateix. “M’interessa l’home i tot allò que fa”, admet. No va triar medicina per vocació, sinó per exclusió. Hauria preferit art o humanitats, però també li agradava la química. Les matemàtiques, en canvi, mai li van fer el pes.

Reconeix en el seu pare un referent. Era antropòleg i geògraf, i molt possiblement li ha transmès aquest interès per examinar. Cruxent voldria reivindicar-ne la figura, perquè considera que és un d’aquells personatges que la història no ha reconegut com es mereix, almenys a Catalunya. És capaç de resseguir-ne la trajectòria vital i explica que va viure molts anys a Sud-amèrica. Dels seus mèrits, la família en destaca haver format part de l’expedició que va descobrir les fonts de l’Orinoco, el riu més important de Veneçuela.

Ha llegit diverses vegades Homer, el Quixot… Cruxent és amant del “saber per saber”. Diu que “si les abelles fan mel; els homes, idees”. Ara que tindrà “temps per avorrir-se”, estarà encantat de rebre-les en sobredosi.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.