En aquesta entrevista Adrià ens explica com ha evolucionat la seva carrera professional, a més de parlar-nos de la seva veritable passió, la ràdio.
Com et defineixes?
Com a persona em defineixo bàsicament com algú a qui li agrada lluitar per allò que vol i sent. Sóc molt ambiciós, tant en el tema laboral com en el personal.
Vas estudiar a la Universitat de Vic. Creus que això t’ha ajudat a emprendre la teva carrera professional?
Recordo molt de l’època que vaig estar a la Universitat, sobretot a la gent. En el tema personal la universitat em va marcar molt, però en l’àmbit professional també. Ja des de petit volia ser locutor i va ser la Universitat qui em va ajudar a ampliar coneixements, no només radiofònics, sinó també culturals, que és molt important. Per tant, em va ajudar moltíssim com a persona i sobretot, davant del micròfon. Considero que és una etapa molt marcada on creixes com a persona i professionalment.
Quan vas decidir que volies ser locutor?
Quan tenia 8 o 9 anys ja ho tenia clar. Des de petit imitava a la gent de la tele, no tant a la ràdio, perquè encara no l’escoltava però sí la tele.
I per què una emissora de música?
M’apassiona la música i el meu objectiu sempre ha estat fer el programa “Del 40 al 1”, el líder. A més, des de petit a la meva família la música és el fil conductor de la vida.
T’agradaria innovar en altres cadenes?
Ara mateix no em veig a una altra cadena, però mai se sap perquè la vida dóna moltes voltes. No m’imagino, per exemple a Cadena Ser locutant notícies, però no perquè no pugui fer-ho, sinó perquè no m’hi veig. Tot i que si la situació ho requereix no tindré més remei.
Va ser difícil accedir a una cadena tan important com és 40Principals?
El que vaig fer va ser enviar currículums per tot arreu, i mira, al final ho vaig aconseguir. Vaig tenir sort de tenir el millor currículum en aquest moment per a completar la plaça que ells buscaven. És un privilegi fer del teu hobby la teva feina. A més, aquest programa era el primer cop que es feia a Catalunya. Em sentia molt afortunat de ser jo qui ho inaugurés.
Quina va ser la teva trajectòria abans d’estar als 40Principals?
Primer vaig estar a la ràdio del meu poble i quan vaig acabar la carrera, vaig presentar diferents currículums. Al juliol de l’any 2010 vaig entrar a Ràdio Flaixbac un mes, però per problemes personals vaig haver de deixar-ho i vaig intentar dedicar-me a la ràdio més a prop de casa, baixar a Barcelona començava a suposar-me problemes. I finalment vaig entrar als 40Principals els caps de setmana durant 5 mesos. Més tard, em van oferir una plaça entre setmana a Màxima FM i vaig estar allà fins que van canviar el coordinador al febrer, qui em va presentar el projecte que estic fent ara.
A més, treballes a emissores de ràdio fora d’Espanya. Com va sorgir la idea?
M’encanta Itàlia, sobretot Roma i Venècia. En un viatge que vaig fer a Roma amb la meva ex-parella, em vaig posar a escoltar la ràdio a l’hotel i vaig coincidir amb Radio Globo. Vaig posar-me en contacte amb ells, els vaig dir que era locutor i que m’agradaria veure els seus estudis. Hi vaig anar i em van proposar col·laborar amb ells. Ara ja fa cinc anys que col·laboro amb Radio Globo, que és la ràdio que emet cançons internacionals a Itàlia. Faig una col·laboració cada divendres de 30 segons amb el número 1 de la setmana a Espanya. També col·laboro amb Radio Brasil, on vaig fer el mateix, però a través d’un correu.
Com va ser el canvi de la ràdio petita als 40?
Va ser un gran canvi. A la ràdio petita feia concursos en el qual molt poca gent em responia. Quan vaig arribar als 40Principals i vaig fer un concurs, el primer dia em van arribar 4.000 respostes. Hi ha moltes diferències, però una de les més importants és aquest, la gent que t’escolta.
Amb el programa ‘Del 40 al 1’ ajudes als artistes catalans a què es facin més coneguts?
Sí. El format del programa ‘Del 40 al 1’ és un format de novetats tan nacionals com internacionals. Crec que el producte de la terra s’ha de recolzar, per tant, jo intento donar-li molt èmfasi als grups catalans.
Dels artistes que has entrevistat, amb qui et quedes?
Amb Jason Derulo, el tinc com un crack en tots els sentits. Va estar gairebé tres quarts d’hora aquí a la ràdio i va ser molt proper amb mi i amb el públic.
Com et vas sentir quan el programa vas ser trending tòpic a Twitter?
Queda molt romàntic però vaig plorar. Per mi ser trending topic marca realment el que estàs fent, marca tendència. El que sí que és cert és que ho vaig fer a través d’un concurs, el primer va ser el de Rihanna, #rihannabackstage40cat, perquè els oients poguessin accedir al backstage amb Rihanna. Ser trending topic no vol dir triomfar, perquè hi ha molta gent que compra followers, trending topics…és un món bastant complex. Però en aquest sentit jo no vaig comprar res, no em paguen tant com per comprar trending topics i ser número 1 a Espanya. Per tant estic molt content.
Quins són els pros i contres de ser locutor?
Potser la principal contra és que no pots desconnectar. En aquest sentit, m’identifico molt amb Tony Aguilar, que té molts problemes perquè ha d’estar sempre a les xarxes socials, contestant e-mails o missatge. En aquesta feina has de ser conseqüent amb la gent, i, en la mesura del possible, contestar. Però per tota la resta, m’encanta la ràdio i tot el que comporta.
Parla’m de la teva faceta de Dj. Com va sorgir la idea?
Ja des de la universitat compagino la meva faceta de Dj amb la de locutor de ràdio. Per guanyar-me diners extres abans estava a una discoteca, ara, si els locutors volem fer un treball extra ser Dj i és una bona alternativa. M’ho passo bé, però treballar de nit em costa, vaig començar per necessitat. Això sí, jo primer sóc locutor, després sóc Dj.
Com ha estat treballar en la producció de la cançó Fuck the Dj?
La cançó va sortir a principis de l’any passat però va ser el pitjor moment per fer-ho. Estava treballant a Màxima FM, i vaig fer una cançó perquè si seguia allà me la posarien, tindria publicitat i em donaria a conèixer. La vaig estrenar un dilluns i el dimecres em va cridar el meu cap per canviar-me d’emissora a 40Principals. Vaig fer la cançó, vaig treballar molt durant mesos i no m’ha servit per a res perquè als 40Principals no sonen cançons d’aquest tipus i a Màxima no poden posar una cançó d’un locutor que ja no hi és. Màxima és competència, encara que sigui de la mateixa casa i per tant, la meva cançó mai hi sonaria.
Estàs preparant algun tema nou?
Sí, de fet ja el tinc acabat. Si tot va bé sortirà a la llum l’última setmana de gener. L’he fet amb Amna, la vocal de la cançó Tell em why. Jo sóc una mica l’arquitecte de la cançó i ella és la veu. Aquesta sí que és cançó 40 i es titula Chicas In the Party, que és el que ven.
T’has fet molt conegut. Creus que això és un factor positiu per a la teva carrera?
No és qüestió que et coneguin o no, sinó de fer les coses bé. Considero que ve tot seguit, si treballes bé, primer et reconeixen i després, et coneixen. Només sóc locutor de ràdio, no surto per la tele. Jo presento a artistes i ells sí que són coneguts. No obstant això, m’agrada que la gent reconegui la meva feina.
Com et veus d’aquí a deu anys?
Més vell, molt més vell (riu). No ho sé, espero que com a mínim com ara. Sobretot dedicant-me a la ràdio. I també estic fent altres projectes com televisió. Per tant, d’aquí a deu anys a la ràdio espero que igual o millor. La tele no m’apassiona tant però des de la ràdio em fan fer altres coses. A més, estic fent doblatge, perquè no has d’estancar-te i has de fer més coses.
Tens algun somni per complir?
Massa. A la ràdio n’he complert molts, és el meu hobby. Personalment, tinc molts somnis per complir, no he tingut les coses fàcils des de petit i per tant sempre costa més. Tinc a la meva mare que està malalta i això t’ajuda més a valorar les coses. Desgraciadament és així, quan et passa alguna cosa ho valores més. Per tant el somni no és un somni de tocar el cel, simplement és un somni d’estar bé, com a mínim com estic ara i que la família també estigui igual.
I per últim, quin consell donaries per a ser un bon locutor?
Jo crec que el consell és bàsicament el de sempre, que lluiteu per allò que voleu. Com he dit abans, això no és el meu treball, és el meu hobby i jo gaudeixo fent-lo. És a dir, és el meu hobby i em paguen per fer-ho. Per tant, un consell? Gaudiu amb el que feu.
{{ comment.text }}