A partir de la pròxima temporada de bolets al Ripollès serà necessari tenir un carnet per poder-ne collir. L’objectiu és regular aquesta pràctica, després que diversos alcaldes i propietaris de la comarca es queixessin repetidament de l’estat en què queden els boscos un cop hi passa l’allau de boletaires a la tardor.
El conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, ho va anunciar a finals de la setmana passada i va dir que, a part del Ripollès, la prova pilot que fa dos anys funciona al PNIN de Poblet també s’aplicarà als parcs naturals de l’Alt Pirineu i dels Ports. Els beneficis serviran per millorar i protegir els boscos.
En el cas del Ripollès afectarà un total de 6.270 hectàrees de les capçaleres dels rius Ter i Freser, de les qual formen part Setcases, Queralbs, Planoles, Pardines, Gombrèn, Ribes, Toses, Vilallonga i Campelles.
Aquests boscos són de titularitat pública, però Pelegrí va dir que a la mesura també s’hi poden adherir la resta de propietaris forestals inclosos els ajuntaments. El pla pilot suposarà establir zones acotades i senyalitzades per collir els bolets i amb suficient informació per evitar confusions als boletaires.
Els preus dels abonaments es consensuaran i s’ajustaran a través de comissions de seguiment de cada zona. En el cas de Poblet són 10 euros per temporada per als veïns de la zona, i 3 euros en autoritzacions per un dia la gent que ve de fora.
També s’ha proposat un nou model de contracte conveni entre Forestal Catalana i el propietari del bosc. A través d’aquest, Forestal Catalana gestionarà l’aprofitament dels bolets i l’expedició dels abonaments per poder-los collir.
Amb aquest sistema, es disposarà de diversos llocs per expedir el permís al territori (oficines del Departament, centres d’informació dels espais naturals protegits o ajuntaments) i aquesta es podrà fer també de manera telemàtica.
Pel que fa a la vigilància i control dels boletaires per saber si tenen l’abonament o han pagat la taxa, serà privada i es contractarà a través de Forestal Catalana, que s’adaptarà a les necessitats i característiques de cada àrea.
Segons Pelegrí, l’increment de boletaires dels darrers anys fa que els boscos pateixin una concurrència de visitants excessiva, no controlada, i això perjudica el mantell forestal, en detriment de la seva producció i, encara més greu, malmet el miceli i les arrels dels bolets.
També hi ha danys col·laterals: camins i senders malmesos per l’elevat trànsit de vehicles i persones, i gran quantitat de deixalles abandonades, que obliga a fer un treball extra d’uns dos mesos després de la temporada boletaire.
· Miquel Rovira: “Així endreçarem aquest problema d’una vegada”
El president del Consell Comarcal del Ripollès, Miquel Rovira, valora positivament que el Ripollès sigui una de les zones escollides pel pla pilot per regular la pràctica de collir bolets “perquè així endreçarem aquest problema d’una vegada per totes”.
Rovira, després d’una reunió amb el Departament d’Agricultura, assegura que el model que s’aplicarà “serà exactament el de Poblet” i, segons diu, “vaig parlar amb ells i estan molt contents de com va”.
Rovira explica que la regulació era necessària “i feia anys que alcaldes i propietaris forestals ho demanaven”. Diu que “ens agrada molt que la gent vingui al Ripollès a buscar bolets, però no d’una manera tan anàrquica com fins ara”. Recorda, a més, que la gent “del territori” no haurà de pagar cada cop que vagi al bosc “sinó que només haurà de fer una aportació única per temporada”.
Per últim, Rovira diu que el més important és que els beneficis que se n’obtinguin serviran per “millorar l’estat dels nostres boscos”, sobretot després de l’allau de boletaires que hi ha cada tardor al Ripollès.
{{ comment.text }}