“Digue-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”. Fent cas al que va dir en el seu moment el polític nord-americà Benjamin Franklin, les escoles vigatanes Joaquim Salarich i Sagrat Cor han creat cooperatives reals amb els seus alumnes amb l’objectiu de fomentar l’emprenedoria. Es tracta d’un programa pilot que porten a terme durant quatre anys i que impulsa la Diputació de Barcelona amb el suport de l’Ajuntament de Vic i de l’empresa asturiana Valnalón Educa.
L’escola Joaquim Salarich ha engegat dues cooperatives. La classe de 5è A ha creat Vicguai, que comercialitzarà clauers, i la de 5è B ha constituït DJSVic, que vendrà pots de llapis i marcs de fotos. Segons la coordinadora de Cicle Superior de l’escola Joaquim Salarich, Anna Serra, “és un projecte transversal que permet un treball competencial de totes les àrees”. La creació d’aquestes cooperatives comporta un gran aprenentatge per als 49 alumnes que participen a la iniciativa, “els nens i nenes han d’organitzar-se i actuar en assemblea, han de donar d’alta la cooperativa, han de redactar uns estatuts propis, han d’escollir el nom i el logotip, han de triar un producte, produir-lo i vendre’l”. Precisament, el pas de donar d’alta la cooperativa i fer la sol·licitud del NIF a l’Ajuntament de Vic “és el que els joves han trobat més pesat de fer. No entenien per què havien d’omplir tants i tants papers”.
Els productes que ells produeixen i que ells mateixos comercialitzaran els han escollit després de fer un estudi de mercat a partir d’enquestes als visitants i clients del mercat dels dimarts de Vic, que és on vendran finalment el producte. Cada alumne ha aportat un capital inicial de 3 euros i han demanat un crèdit a Caixa Catalunya, tal com considera el programa pilot. Per portar a terme el projecte, cada classe s’ha organitzat en departaments. Uns formen l’equip directiu, que s’encarrega de fer les gestions i omplir les fitxes de socis, els altres fan el control de qualitat i entre tots, a l’assignatura de plàstica, porten a terme la producció. A les hores de matemàtiques han fet l’estudi de mercat i per altres aspectes, com ara dissenyar la imatge corporativa de la cooperativa, han rebut la visita dels responsables d’un estudi de disseny gràfic. A més, de manera regular, fan videoconferències amb l’empresa Valnalón Educa, que fa un seguiment del projecte. Com que l’empresa és asturiana, els alumnes s’hi han d’adreçar en castellà i d’aquesta manera també els serveix per reforçar aquesta llengua.
A banda del repte que es proposa als estudiants de crear i gestionar un projecte de manera real a partir d’un treball actiu, cooperatiu, significatiu i democràtic, segons explica Serra, “també es treballa la responsabilitat social i els valors, ja que els membres de les cooperatives hauran d’escollir també a quina entitat no lucrativa o ONG voldran destinar una part dels seus beneficis”. Un cop es dissolgui la cooperativa, a final de curs, es retornarà l’aportació inicial als socis, es destinarà un 10% dels beneficis a una ONG i la resta servirà per organitzar una activitat lúdica per a tots els alumnes. Serra ho descriu com “un projecte ambiciós que traspassa les parets de l’escola” perquè els alumnes i els professors, que han rebut sessions de formació, interactuen amb diverses entitats de la ciutat i totes les parts s’enriqueixen.
El projecte “Cultura emprenedora a l’escola” no prioritza el rendiment econòmic de les cooperatives ni tampoc posa èmfasi en els productes finals sinó que té l’objectiu que els alumnes es facin més rics en idees, valors i destreses.
{{ comment.text }}