Nota de premsa de Cine Club Vic
La feliniana ‘Amarcord’ obre l’edició més picant del Julius
El Julius comença a caminar aquest dimarts i ho fa amb un programa descarat i pujat de to i és que la sensualitat del poema ‘Si la despullava’ de Joan Salvat-Papasseit és el leiv motiv d’aquesta edició. Mentre esperem per veure què han despertat aquests versos en les ments dels directors dels 24 curtmetratges a concurs, Cineclub Vic, per anar obrint boca, projecta aquest dimarts l’oscaritzada i suggerent ‘Amarcord’, de l’italià Federico Fellini.
El cineasta evoca en aquest film la seva infància a Rimini, rebatejada aquí com Borgo, a partir de les experiències d’un noi que anirà descobrint el món adult alhora que enterra els somnis d’infantesa. L’obsessió sexual i la frustració que comporta dominen tota la seva vida d’adolescent.
Però Amarcord és també una crònica de la Itàlia camperola i feixista. Ara hilarant, ara amarga i fins i tot inquietant quan les manifestacions del feixisme quotidià mostren totes les seves brutalitats. És sense cap dubte la pel•lícula més política de Fellini, potser l’única.
La narració té un marcat caràcter coral amb tot un seguit de personatges que van des de la bella Gradisca, enamorada de Gary Cooper, als feixistes, passant per l’oncle foll, la monja nana, el mestre de l’escola o la voluptuosa estanquera.
La conjunció del talent del director amb l’excel•lent fotografia de Giusseppe Rotuno i l’inoblidable música de Nino Rota donen peu a un recull d’escenes memorables com la del poble cobert de manine, com si nevés, el pas del transatlàntic Rex, el casament de la Gradisca o la de l’interior de l’estanc. Tot plegat fa de la pel•lícula una de les millors obres de Fellini, on s’apleguen totes les constants de la seva filmografia dins d’una narració plena de poesia i d’humor.
Notes sobre el director
Federico Fellini neix a Rimini (Itàlia), l’any 1922. Fascinat pel món de l’espectacle, s’escapa de casa als 10 anys per unir-se al circ Pierino. Instal•lat a Roma treballa en el camp de les historietes gràfiques i la ràdio. Acabada la guerra coneix Rossellini, amb qui treballa de guionista i ajudant de direcció. L’any 1950 comparteix la direcció, amb Alberto Lattuada, de Luci dei varieta, i dos anys més tard, ja en solitari, estrena El jeque Blanco. Va guanyar tres Oscar per a films de parla no anglesa amb La Strada, Las noches de Cabiria i Amarcord, i el de millor director per Fellini ocho y medio. Va morir a Roma l’any 1993.
Dades d’interès
– La sessió tindrà lloc dimarts 22 de novembre a les 22.00 hores a l’Espai de Teatre i Cinema ETC, al passeig de la Generalitat, 46
– Preu de l’entrada general 4 euros
– Socis gratuït
Per més informació www.cineclubvic.com.
{{ comment.text }}