Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Amb el cor al Sàhara Occidental

L’assalt de l’exèrcit del Marroc a un camp de refugiats manté en alerta la comunitat sahrauí. A Vic hi viu una metgessa nascuda al camp de Tindou, a Algèria, on es va haver de traslladar la seva família fa 35 anys. Jamilla Kaid acaba de ser mare i aquests dies ha reunit la família a Osona.

  • El 9 Nou
  • 18/11/2010 | 20:00

Jamilla Kaid Beiruk, una metgessa sahrauí de 37 anys que viu a Vic perquè està cursant l’especialitat a l’Hospital General, és feliç: dissabte va donar a llum el seu primer fill, Zman. La seva felicitat,
però, no és completa. Ella i la seva família, que s’han reunit pel naixement del nadó, viuen pendents del que passa al Sàhara Occidental.

El naixement del petit ha coincidit en plena polèmica per l’assalt
al campament sahrauí proper a Al-Aaiún per part de l’exèrcit marroquí. “En algun moment de la vida podem ser feliços, però és una felicitat relativa; la felicitat real d’un sahrauí seria tornar a la seva
terra”, explica El Kanti Balla, que ha assistit al naixement del seu fill amb una felicitat agredolça.

Militant del Front Polisari, Balla, de 40 anys, viu entre París, Ginebra i Vic: “Tinc fe en una solució pacífica: s’ha de fer un referèndum
d’autodeterminació recolzat per l’ONU perquè el poble sahrauí pugui decidir”. Però fa 35 anys que ho esperen.

El temps que ha transcorregut des que el 1975 van haver de marxar d’Al-Aaiún per l’ocupació del Marroc amb la Marxa Verda. Suelma Emhamed Beiruk, mare de Jamilla, ara té 52 anys. I no es resigna: “Continuem com el primer dia: lluitant per recuperar
les nostres terres”.

Segons ella, que és l’encarregada del departament de relacions exteriors de la unió de dones sahrauís i membre del parlament panafricà, “la moral segueix intacta; pot haver-hi problemes, moments més greus, guerra, una treva, però la idea de retornar a la nostra pàtria i ser lliures és la mateixa que el primer dia”. Això, diu, ho avala que els que es van enfrontar a l’exèrcit marroquí van ser els més joves “amb pals, pedres o algun ganivet de cuina” per intentar “defensar-se d’un exèrcit de 15.000 soldats armats fins a les dents”.

Per això, està contrariada amb la versió del govern del Marroc,
que denuncia baixes entre els soldats i no en reconeix entre els civils, i amb la passivitat del govern espanyol. “És una flagrant violació dels drets humans”, sentencia. Diu que tenen familiars
als territoris ocupats, que hi estan en contacte, “i ens diuen que se sent pudor de mort”. Toufik Salama Mami, germà de Jamilla, té 36
anys, viu a Granollers, però aquests dies també és a Vic.

Explica que la vida a Tindouf, el camp algerià de refugiats sahrauís, és “difícil”. “Vius en una tenda de campanya, depens sempre d’algú per beure o menjar i les condicions del desert són dures”, explica.

Tot i això, després de 35 anys “els sahrauís han sabut organitzar-se”, però “la vida és complicada”. Al veure que avis i pares han hagut de viure així, “tu no vols agenollar-te per acceptar-ho. Tornar a les nostres terres és una causa justa”, conclou.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.