Punt i seguit. El pradenc Àngel Pascual ha decidit fixar un canvi de rumb en la seva consistent i consolidada carrera com a xef. Quatre anys després de traslladar el Restaurant Lluçanès de Prats al cor de la Barceloneta ha decidit tancar aquesta etapa, que també implica renunciar a la seva estrella Michelin.
Un cert esgotament personal i els dubtes sobre la supervivència d’aquest model d’alta gastronomia n’explicarien la decisió. Pascual i la seva dona, Rosa Morera, s’agafen un parèntesi abans de fixar algun nou horitzó culinari, a Barcelona mateix.
Àngel Pascual es va traslladar a Barcelona per arrencar un projecte al costat del cuiner de Piera Francesc Miralles, dins el recinte del renovat mercat de la Barceloneta. Disposaven de dos espais: a dalt s’hi va ubicar pròpiament el Restaurant Lluçanès; i a baix, els Fogons de la Barceloneta, amb una cuina més vinculada a aquest entorn marítim i també amb funcions de bar del mercat.
A partir d’aquest dilluns, Miralles continua explotant en solitari tots dos espais, però amb un canvi de nom del restaurant. I és que Àngel Pascual s’emporta amb ell tant el càtering com la marca, Restaurant Lluçanès, que són els que el van fer mereixedor d’una estrella Michelin –primer a Prats, el 2000, i reeditada amb el trasllat–.
El fet de perdre l’estrella no preocupa el xef de Prats. “De moment no vull seguir en aquest camí”, deixa anar. I posa com a exemple el cas de Jordi Parramon, el cuiner manlleuenc que va renunciar a la seva Michelin l’any 2003. “Ell ja va fer aquest pas, i llavors ningú no el va entendre, però sempre ha anat un pas per davant”.
Pascual té dubtes sobre la viabilitat del model que implica l’alta gastronomia i s’agafa un temps per “recuperar la il·lusió i les ganes”. Això sí, té clar que el seu futur continuarà lligat al món de la cuina, “perquè noto esgotament físic i mental, però no un esgotament culinari”, apunta Pascual, convençut que ara necessita “reinventar-me”. De fet, ni tan sols descarta, en un futur, “tornar al món de les estrelles [Michelin]”.
Pascual no tanca descontent aquesta primera etapa a Barcelona: “No ens ha anat malament, però han estat quatre anys duríssims”, conclou.
· El restaurant va néixer a Prats el 1994
Àngel Pascual va obrir el Restaurant Lluçanès el 1994. Ho va fer al número 1 del carrer Major del seu Prats natal. Sis anys després, la Guia Michelin li concedia una de les estrelles.
El trasllat a Barcelona, fa quatre anys, implicava perdre-la, però al cap de no res els responsables de la guia li van reeditar el guardó, en constatar que el trasllat no havia representat un canvi en l’exquisit model de cuina de Pascual –que, per cert, sempre ha mantingut la vinculació amb Osona Cuina.
Amb aquest trasllat a Barcelona, Osona es va quedar amb només dos restaurants amb estrella Michelin: la Fonda Sala d’Olost (que la conserva des de 1992) i Can Jubany, a Calldetenes (des de 1998). L’any passat també es va incorporar en aquest selecte grup el restaurant Fonda Xesc, de Gombrèn.
El cas més paradigmàtic va ser el que va protagonitzar el manlleuenc Jordi Parramon, a Vic. Va ser el primer restaurant d’Europa a tenir una estrella abans de complir un any de vida, el 1999. Quatre anys després, però, hi va renunciar per emprendre una nova experiència als fogons, lluny de l’arc mediàtic de les Michelin.
{{ comment.text }}