El festival continua apostant un any més pel cinema nacional per obrir l’esdeveniment, i ho farà amb la producció “Grand Piano”. Quin ressò tindrà pel que fa a les pel·lícules més esperades?
El festival ha creat una programació que ha obert molta expectació. Estem molt contents que moltes pel·lícules siguin catalanes o de l’Estat espanyol, com Mindscape de Jorge Dorado. La pel·lícula d’inauguració ha despertat moltíssima expectació. Però també experiments fets pràcticament sense pressupost i amb tecnologia d’última hora com Hooked Up de Pablo Larcuen feta amb un Iphone.
És una programació molt variada per diferents tipus d’espectadors amb la denominació comú d’allò fantàstic en un concepte molt ampli del gènere.
Imagino que estàs parlant del cine low cost que és fruit de la crisi econòmica perquè molta gent ha triat vies alternatives a les convencionals per produir pel·lícules. Aquest any s’obre una porta al festival a produccions de baix pressupost, es fa per promoure les petites produccions?
Home, jo crec que és un fenomen que l’hem de tenir molt en compte. Hi ha moltes pel·lícules amb molt poc pressupost i molt de talent.
Els festivals han de facilitar l’arribada d’aquest producte a l’espectador. També està bé que els festivals facin una mica de filtre; probablement ens deixem coses però espero que, en un altre festival, descobreixin altres pel·lícules de low cost les quals estan circulant a dia d’avui. Així, entre tots, al final tindrem un panorama de tota aquesta producció independent. És una lliçó de com s’estan fent les coses en temps de crisis amb moltíssim talent i passió.
Quin criteri s’utilitza per seleccionar les pel·lícules low cost que després podrem veure a Sitges?
Doncs, valorar molt detingudament la proposta, l’adequació als límits temàtics del festival i que sigui interessant. S’ha de discriminar molt. És un gènere, en aquest moment, en el qual hi ha moltíssima proposta, s’ha d’aprofitar sobretot en els curtmetratges i en les pel·lícules de baix pressupost. Els criteris sempre són subjectius, podrien discutir-se molt però són els escollits pel comitè de selecció. Hem volgut posar dos exemples de la situació del cinema emergent d’algunes cinematografies llatinoamericanes com El desierto i Algunas chicas.
Aquesta edició serà un homenatge a La semilla del Diablo de Roman Polanski. Es manifesta en diverses pel·lícules aquest eix temàtic?
Tampoc és un homenatge a la pel·lícula de Polanski sinó una referència. El que hem volgut és agafar la idea que hi ha en la pel·lícula de la visió del mal molt a prop de nosaltres per parlar una mica de les noves manifestacions del mal.
És l’eix temàtic del festival però no implica una retrospectiva. Jo crec que és donar pistes sobre una temàtica perquè els aficionats facin les seves retrospectives. Moltes vegades el mal està molt a prop i no té cara de monstre ni d’home llop. És molt convencional i quotidià.
Com afecta la crisi econòmica al vostre sector?
El nostre sector està molt castigat. Una crisi que s’ha centrat en la cultura amb algunes decisions absolutament erràtiques. A més de la crisi d’identitat que pateix la indústria d’exhibició i distribució del nostre país, s’hi ha sumat la crisi de finançament i això és molt greu. La base la tenim, el talent el tenim, les escoles de cinema les tenim… però el consum públic de cinema és patètic en aquest país. Aquest context econòmic és molt complicat i fa un panorama molt difícil per a tots el festivals.
El pressupost del festival de Sitges s’ha vist afectat greument. Com heu seguit endavant malgrat tot?
Portem ja molt anys de retallades, amb una baixada espectacular en els últims tres anys. Ho fem amb la compensació amb sponsors privats però això no és suficient. El festival dins de les seves estructures pateix d’una manca de recursos espectacular. És molt complicat fer un festival com el de Sitges amb els mitjans que tenim en aquests moments. Això ha arribat al punt límit.
La gent que està treballant en aquest festival està al límit i, a vegades, per molta passió i dedicació és físicament impossible arribar a on volem.
Aquesta baixada de pressupost s’ha vist reflectida paral·lelament en una baixada d’espectadors?
No, en absolut. En aquest moment la venta d’entrades, que va començar fa uns dies, està per sobre de l’any passat. El públic respon. Això és un punt de reflexió sobre per què en els festivals els públics responen i, en canvi, no van a las sales de cinema. Probablement perquè en els festivals han conservat la capacitat de sorprendre als espectadors, de donar alguna cosa diferent. Hi ha gana de cinema i, en aquests moments, a l’Estat espanyol desgraciadament la cartellera és molt dolenta. No arriben propostes, moltíssimes pel·lícules que nosaltres passarem no tenen distribuïdor.
Si comentes que hi ha una pujada d’espectadors no seria una bona raó per no reduir tant el pressupost per part de l’Ajuntament de Sitges i de la Generalitat?
Jo em queixo de les retallades, és un problema, però també entenc que la situació és molt complicada. No crec que sigui un problema de l’Ajuntament ni de la Generalitat perquè, realment, sí que han donat suport al festival. Nosaltres som el festival amb un suport de la Generalitat més gran però el problema és que la crisi és molt gran. Donar la culpa de les retallades al Govern o a la Generalitat és fàcil però no és la solució. Però sí que tenim clar que amb més retallades no podríem fer el festival i, això, també és dur.
L’únic que demanem a la gent del cine i del teatre és que es consideri la cultura com un tema molt important en el desenvolupament de la gent i, sobretot, perquè sense cultura és molt perillós viure en un estat de crisi.
Deixant de banda la crisi econòmica, és una gran oportunitat pels joves entusiastes del cinema poder formar part del jurat del Carnet Jove. Com influeix això en el tribunal?
L’aportació de l’opinió de la gent jove en la decisió d’un festival és bàsica. En aquests moments patim una mancança d’educació de la mirada. És bo que la gent jove vegi pel·lícules al cinema amb bones condicions. Jo crec que s’ha de seduir un altre cop als joves no per fer cinema sinó per veure’l. Molta gent jove no gaudeix del cinema i això és una mica perillós. A mi m’interessa quina és la visió de la gent jove ja que és una eina de treball fonamental.
Tindrem l’oportunitat de veure l’estrena de la quarta temporada de The Walking Dead i un capítol de la tercera temporada de Juego de Tronos. El fet de tenir aquestes sèries a la programació és per oferir una novetat en el festival?
El tema de la televisió econòmicament no aporta res perquè per temes legals no podem cobrar l’entrada d’una sèrie de televisió. Però ens aporta estar a l’actualitat, al dia. Intentem tenir una visió global del gènere. Evidentment som un festival de cinema i no ens n’oblidem però això no implica no parlar de televisió. En aquest moment les sèries de gènere fantàstic li estan donant notícies importants. The walking Dead ha creat un mite i ha aconseguit el que mai havia aconseguit el cine de terror: ficar-se a les cases de la gent. Això és importantíssim, és un fenomen global que ve del còmic amb molta relació amb el cinema. En el cas de Juego de Tronos passa el mateix, una obra mítica en la literatura fantàstica ha arribat a la televisió amb la qualitat que té i el guió que és increïble. Estar al costat del gènere televisiu és una obligació per un festival com el de Sitges. Hem de donar una entrada al món de la televisió i desitgem que això sigui més potent en properes edicions.
Per tant, hi haurà més televisió en les properes programacions del festival?
Ho intentarem, no és fàcil perquè el món de la televisió és molt diferent al cinema. La distribució dels productes és molt complicada. A vegades no és fàcil tenir l’episodi d’una sèrie però intentarem que en les properes edicions n’hi hagi una mica més. Hi ha molt de producte, hem deixat coses que també podrien estar en la programació. Intentarem que vagi a més i que tingui una finestra en el festival.
Per anar concloent l’entrevista, dedicar-se al món del cinema no fa més difícil gaudir d’una pel·lícula sense vincular-la a la feina?
Jo diferencio molt quan veig cinema per plaer i per divertir-me, tinc molt marcada la frontera. Moltes vegades dedico hores a veure pel·lícules per seleccionar pel festival i la meva forma de descansar és veure una pel·lícula que m’agrada. Un es pot dedicar al cinema i continuar gaudint del cinema fins i tot quan fas cinema. Sóc un consumidor frenètic de tot tipus de cinema.
{{ comment.text }}