EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Anna Erra: “Hi altres cultures que no donen la mateixa importància als estudis com la nostra”

L’Anna Erra (CiU) viu a Vic i compagina la seva feina de professora al Col·legi Sant Miquel dels Sants amb la Regidoria d’Educació de Vic. Ara, pren el relleu de Vila d’Abadal i encapçala la candidatura de CiU i Reagrupament per a les properes eleccions municipals.

El 9 Nou
14/05/2015

Anna Erra coneix la ciutat a la perfecció i s’ha dedicat en cos i ànima durant anys a treballar per un model educatiu d’integració i igualitari.

Com s’integra als immigrats de Vic a través de l’educació?

Nosaltres volem arribar a dos focus: el primer són els nens i nenes. Ens arriben infants d’altres procedències a meitat de curs, però cada vegada són menys i amb aquests sí que cal una feina d’integració. D’altra banda hi ha els nens que comencen P3 aquí a Vic, han nascut aquí a Vic i evidentment, ja no cal integrar, perquè ja són d’aquí.

I l’altre?

L’altra pota és la dels pares. És l’altre punt de la integració. A vegades ens pot costar molt més, però hi ha hagut molt bona predisposició sobretot per les AMPA, que a cada escola, ara ja fa molt temps que es fa, han muntat sistemes d’integració de famílies nouvingudes. Als nens petits els és més fàcil, però a les famílies que venen d’altres cultures conèixer les tradicions que es fan aquí els costa molt més.

Com s’ajuda a les famílies?

Hi ha sistemes com l’escola de pares i mares, on es fan moltes atencions perquè els pares es coneguin i tinguin aquesta relació. Una part són les mares enllaç. Enllaç en el sentit que cada mare d’aquí es fa l’enllaç amb una mare d’una família nouvinguda. Això ajuda perquè es vagin connectant i perquè s’expliquin bé el què han de portar els nens per Sant Jordi o pel dia de Carnestoltes, inclús per a les excursions o les activitats escolars. És un treball lent, l’educació és una cosa que s’ha d’anar fent mica en mica, però n’estem contents.

Què és el ‘Model Vic’?

El gran avantatge que nosaltres tenim a la ciutat de Vic -em sembla que és un punt molt positiu de la ciutat i d’educació- és que ja portem molts anys amb aquest model educatiu. En un principi, es va veure que venia molta gent de procedència d’altres països que quedaven focalitzats en certes escoles. Es va fer un pacte entre totes les escoles, pública i concertada, amb la idea que aquests nouvinguts es repartissin entre totes les escoles. Això ha fet que encara es vagi mantenint i ens ajuda que a totes les escoles de Vic trobem nens d’origen més autòcton, podríem dir, i nens d’origen d’altres cultures.

Quina ràtio d’alumnes provinents d’altres orígens hi ha per classe?

Sempre s’ha pensat que això del Model Vic és que guardem unes places per als nouvinguts i si no l’ocupen, aquella cadira queda buida tot l’any. Això és un error. Només és una reserva de places a la preinscripció. Un cop ells s’han inscrit és quan es fa el repartiment, i si no s’ha inscrit cap nouvingut doncs la llista d’espera te la menja, és a dir, que llavors desapareix aquesta reserva.

Fa dos anys fèiem una reserva de nou alumnes nouvinguts per aula i ara aquest any estem a set en una classe de 25.

Hi ha escoles on això no passa?

No, passa a totes les escoles. Això no vol dir que en algunes escoles, que és el que ens està passant ara, n’hi hagi molts més. Hi ha escoles que ens queden més plenes de persones d’un mateix origen. Però el que certifica el model Vic és que totes les aules de Vic en tinguin. Ara, pot passar que en alguna escola quedi més massificat.

Llavors en aquestes escoles passaria una mica al revés… Els set alumnes són els que serien d’aquí Vic?

És que tots són de Vic. En el fons, a aquests set els estem obligant a què hi siguin a totes les escoles, i potser aquests nens podrien anar a l’escola de davant i els fem anar una mica més lluny. Això és un pacte de ciutat en el que tampoc podem condicionar tant com per acabar forçant als pares.

Com s’educa la diversitat a les escoles?

Jo diria que aquesta fase ja s’ha superat. En un principi sí que hi va haver aquesta idea de descobrir les noves cultures i això. Però el que s’està fent ara és normalitzar el procés. Aquestes persones són nens i nenes de Vic i el que s’està fen és al revés. Totes les escoles treballen en un pack de cultura però que és la cultura popular catalana. És a dir, hi fem anar als castellers, als gegants, als sardanistes, perquè es vagi coneixent més la cultura d’aquí. Això no vol dir que les AMPA de les mateixes escoles no decideixin fer una festa cultural concreta, però aquesta idea ja s’ha perdut una mica. Abans aquestes cultures eren potser la sorpresa de la gent d’aquí, i ara ja s’està normalitzant bastant.

Atès a la cultura catalana, quina acceptació hi ha per part del pares dels nens d’origen magrebí a la festa del dijous llarder, on els nens visiten la cocció dels porcs a la Plaça Major?

Per la qüestió de la festa no hi ha cap problema. Ells només tenen aquest impediment amb el menjar. De la celebració i tot el que pugui ser el Dijous Llarder, vaja, no n’hem rebut mai cap queixa. La festa la pots fer igual, cantar i el que sigui. Però l’únic problema és a l’hora del menjar. Hi acceptació per part dels nens. Que hi hagi algun pare que no vulgui portar als seus nens a aquesta festa, no t’ho puc assegurar al 100%, pot ser que sí. Però són casos anecdòtics. A més a més, el dijous llarder va lligat una mica amb el carnestoltes i amb les festes i com que se celebren més altres coses i l’excusa és acabar amb el pa amb botifarra… Vaja, que si els ofengués, de manera que a la comarca d’Osona hi ha porc no vindrien. Vol dir que no se senten ofesos.

Els estudiants d’altres orígens deixen els seus estudis abans que els d’aquí?

A veure. Això sempre va lligat amb persones. A mi no m’acaba d’agradar que els etiquetem. Si que és veritat que potser hi ha altres cultures que potser la qüestió de l’estudi no li donen la importància que nosaltres li donem. També depèn de quina cultura. A Vic hi ha 92 nacionalitats diferents i amb tota aquesta diversitat si que hi ha alguna cultura que la qüestió de fer estudis superiors els costa més, potser perquè és el moment per treballar o bé perquè ho deixen. Però hi ha alguna altra cultura com per exemple els sikhs que li donen molta importància. És difícil de generalitzar. Potser la tradició cultural d’aquí empeny més a què els nois i noies estudiïn i potser per això pot haver-hi una mica més de diferència. Però tot aquell que ha volgut anar continuant se n’ha sortit.

És a dir que no s’ha plantejat com un problema al que buscar una solució.

Diguem-ne que jo veig més el problema en què a vegades coincideix més en alguns col•lectius perquè són nanos nouvinguts que han arribat a mitja escolarització. Per la qüestió de l’idioma és molt difícil que puguin fer tots els cursos com els altres alumnes. Un nano que arriba a segon d’ESO no està preparat a quart per fer batxillerat. Els que comencen des de P3 ja és una altra història.

Quines opcions té per estudiar aquest nano que arriba a segon d’ESO?

Bé, primer de tot, si arriba a segon d’ESO és una sort. Perquè amb aquesta edat pot anar a l’escola. Tenim casos més greus on els nens arriben amb 17 anys. Ja no el puc posar en una escola! Nosaltres hem impulsat programes des de l’Ajuntament, tot i que no tenim la competència educativa, ja que no els podem donar cap certificat. Tenim un curs pont en què els ajudem amb l’idioma i a què agafin una sèrie d’habilitats perquè llavors es puguin apuntar doncs a un idioma, o a alguna cosa per enllaçar els estudis. Una de les grans coses que fem és intentar que la majoria de gent, i sobretot gent que fa molts anys que és aquí, vinguin a aprendre català. A Vic hi ha molts recursos per aprendre la llengua, llavors nosaltres centralitzem aquí una única matrícula i, depèn del nivell, els enviem al Consorci o a l’escola d’adults i des d’allà els van portant.

Ben trobat per als pares. També hi van els joves?

La regidoria d’educació i el servei de joves entretenim, en el bon sentit, als nanos durant un any, de manera que puguin aprendre la llengua i facin aquest enllaç perquè puguin apuntar-se després en algun curs.

Com és la relació dels joves al carrer entre els que són d’origen autòcton i els que són d’altres orígens?

Una de les coses que passa, i això ja es comença a veure a secundària, és que els estudiants es van ajuntant una mica amb els que més s’identifiquen. És a dir, si tu vas a viure a l’exterior acabaràs buscant gent amb la que comparteixes una cultura, i això evidentment també passa. Cadascú té preferències en què la gent de la seva cultura es vagi acostant. Això és normal i això pot continuar. El gran avantatge de la ciutat és que amb l’alt índex d’immigració que hi ha no hi ha problemes de convivència. Potser la sort que tenim és que aquests nanos es puguin conèixer.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 876 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't