La participació, que s’intueix discreta, és un dels maldecaps dels partits polítics davant les eleccions al Parlament Europeu d’aquest diumenge.
Les dades històriques són contundents: la menor abstenció es va produir l’any 1987, els primers comicis després de l’ingrés de l’Estat espanyol a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea.
De llavors ençà, l’abstenció no ha parat de créixer a excepció de l’any 1999 en què, a Osona, la participació va ser del 63% i al Ripollès gairebé del 70%. El motiu, però, és que en aquella ocasió les eleccions al Parlament Europeu coincidien amb les municipals, que van actuar d’efecte crida a les urnes.
Va ser un miratge: el 2004, i especialment el 2009, l’abstenció va tornar a créixer. Fa cinc anys va passar del 60% a les dues comarques. La batalla contra l’abstenció també es dirimeix aquest diumenge.
Les enquestes, i el poc ambient electoral que es respira, no auguren una participació elevada. Participació a banda, el focus d’interès se situarà, també, en el resultat de l’escrutini.
En aquestes eleccions l’Estat espanyol és circumscripció única. Això vol dir que els 54 eurodiputats que hi ha en joc es reparteixen, aplicant la Llei d’Hondt, sobre el total de vots. PP i PSOE se’n repartiran la majoria.
En el cas d’Osona i el Ripollès, CiU defensa el lideratge. El 2009, va guanyar a 49 dels 51 municipis d’Osona –se li van escapar Manlleu, on va vèncer el PSC, i Lluçà, on ho va fer ERC– i a tots els del Ripollès.
En aquests comicis, CiU, que es presenta dins la Coalició per Europa, aspira a mantenir l’hegemonia tot i l’empenta d’ERC, que amb la denominació de l’Esquerra pel Dret a Decidir es presenta amb la NECat d’Ernest Maragall.
Tot i la pugna entre CiU i ERC, la força que defensa la segona posició és el PSC, segona el 2009 tant a Osona com al Ripollès per davant d’ERC. ICV i PP, que van ser quarta i cinquena força, aspiren a créixer.
{{ comment.text }}