L’equip ha patit alguna modificació aquesta temporada. Han sigut baixa Cesc Campor (Caldes), Jordi Carbó (Lloret) i Xevi Terns (Shum Maçanet). El primer, va arribar com a porter suplent de Carles Grau i en una temporada ha abandonat el club osonenc en la recerca de minuts. El segon, Carbó, ha tornat a casa després de fer molt bones temporades a Osona i ser un dels jugadors clau en els diferents projectes encapçalats tant per Ferran Pujalte, com per Carlos Figueroa, com per Quim López. I el tercer, Terns, ha marxat a la Selva. El jove jugador vigatà ha anat a provar sort a la Primera Nacional i a convertir-se en un home important en el nou esquema tàctic de l’entrenador del Shum, el vigatà, Gerard Pujol.
Pel que fa al capítol d’altes, ha arribat a la capital d’Osona, Jordi Bartés (Shum) i Mia Ordeig (FC Barcelona). Bartrés arriba procedent del Maçanet i és un jugador amb molta classe i tècnica individual. Ordeig torna al club que el va fer gran amb la lliçó ben apresa. Ha passat pel millor club del món i això l’ha fet madurar moltíssim. La seva qualitat defensiva i la capacitat de jugar en equip, el faran, de ben segur, estar present al cinc inicial de Pujalte durant moltes jornades.
Precisament, Ordeig ha parlat pel Sense Boira.
Josep Maria Ordeig, conegut al món de l’esport com a Mia Ordeig, va néixer a Vic fa 32 anys. Crescut a les categories inferiors del Club Patí Vic, l’equip d’hoquei de la seva ciutat natal, va fer el salt al primer equip l’any 1998. Després de vuit anys al Patí Vic, on va aixecar una Copa del Rei i una Copa CERS, va fitxar pel millor equip d’hoquei del món, el FC Barcelona. Durant els set anys a la ciutat comtal, va aconseguir 20 títols, destacant en el seu palmarès 5 OK lligues i 3 Copes d’Europa. El bon rendiment com a mig defensiu el va convertir en home clau tant dels esquemes defensius del conjunt blaugrana com de la selecció espanyola, amb la que ha guanyat 4 Europeus i 4 mundials. El darrer estiu, després de finalitzar el seu contracte i no rebre cap oferta del FC Barcelona per renovar, Mia Ordeig va decidir tornar al seu club, al Patí Vic.
Com veus la temporada que just arrenca pel CP Vic?
Amb molta il•lusió per aquesta nova etapa. Crec que l’equip s’ha reforçat bé, i juntament amb els jugadors que ja hi havia i tenien molt bon nivell em fan estar molt il•lusionat. Podem aconseguir bones coses i el més important, fer gaudir a l’afició.
Quin creus que és el màxim favorit per alçar el títol de Lliga?
El favorit, com cada any, és el Barça. És un equip creat a mida per l’entrenador amb grans individualitats, i l’únic que podem fer nosaltres per contrarestar-los és ser millors com a conjunt i competir amb les nostres armes.
Vau guanyar a la primera jornada 3-2 al Liceo, el vigent campió, i el darrer cap de setmana vau caure derrotats 3-1 al Vendrell. Preveus una Lliga molt igualada?
Hi ha un grup d’equips que estan molt igualats i es pot perdre a qualsevol pista. Això et fa estar molt concentrat. La llàstima és què, pel que fa a sensacions, el dia del debut enfront el Liceo, tot i guanyar, les sensacions que ens van quedar no van ser positives, ens faltava millorar; en canvi, al Vendrell, vam ser un equip molt fort, amb moltes ganes de competir, i que segurament no va merèixer perdre.
A la Copa CERS, us trobeu a vuitens de final a l’espera que la resta d’equips juguin la fase preliminar. La il•lusió de la temporada és aixecar aquest títol europeu?
La nostra il•lusió és competir per tots els títols, no renunciem a res, tampoc a l’OK lliga tot i haver perdut a la segona jornada. Tot i això si que és cert que les competicions europees sempre fan molta gràcia, són diferents, trobes equips d’altres països que no estàs acostumat a jugar i això engresca a l’afició.
Com valores la confecció de la nova plantilla que barreja jugadors amb veterania com en Romà Bancells, en Roger Rocasalbas, en Titi Roca o tu mateix amb la joventut d’en Ferran Font o en Jordi Burgaya?
Aquesta és la filosofia del CP Vic. Es tracta d’incorporar, sempre que es pugui, jugadors de nivell de la casa mantenint un equip competitiu amb jugadors contrastats a la categoria. Per els veterans com jo és bo tenir joves que estrenyen fort, ja que això fa que no baixis el llistó; i per ells també és positiu, ja que poden gaudir de gent amb experiència que els hi pot ensenyar molt.
Tornes al club que et va veure créixer com a jugador desprès de guanyar tots els títols possibles amb el FC Barcelona. Quines motivacions tens per el futur?
Jo sempre he dit que el jugador, si es capaç de mantenir un alt nivell de concentració, no deixa mai de créixer. Jo continuo millorant, aprenc de tots els jugadors, tant dels companys més veterans com dels joves, i crec que encara em queda marge de millora i puc aprendre a fer noves coses. La il•lusió que tinc és com la d’un novell de 18 anys i això m’ajuda a competir millor.
Et veus vestint la samarreta de la selecció catalana de forma oficial?
M’agradaria, però no se com aniran els “timings” polítics. Si tarden gaire ja tindré una certa edat, i entre que no saps si el seleccionador comptarà amb tu i que cada any que passa ets un any més gran, no se si seré a temps de poder gaudir-ho com a jugador. El que tinc clar és que seria un orgull poder competir a un Europeu o un Mundial amb Catalunya i poder aspirar el títol, ja que segurament seriem la selecció favorita.
{{ comment.text }}