Avui, diríem que Jaume Balmes era un influencer. “Si hagués tingut Twitter…”, imaginava Josep M. Reniu, en la Conferència Balmesiana que aquest dilluns va pronunciar a l’Ajuntament de Vic, coincidint amb els 170 any de la mort del filòsof. Aquest és l’acte cultural més antic que es fa a la ciutat: l’any 1861 es va celebrar la primera, i des de llavors cada any una personalitat ha fet la seva particular lectura de Balmes.
La de Reniu va ser des del punt de vista d’un politòleg, tot i que va precisar que Balmes -a principis del segle XIX- no es pot analitzar amb les eines teòriques actuals. A través dels seus escrits, i sobretot dels diaris que va fundar -algun del quals l’escrivia ell tot sol- el pensador vigatà volia influir en les elits. “Va participar en els temes més rellevants de la seva època”, perquè volia convertir el pensament en acció. Balmes va intuir que la societat estava canviant a causa de la incipient industrialització, que la monarquia absolutista no tornaria, i volia preparar la burgesia “per fer front al problema social” que veia venir. La seva mort prematura, amb només 38 anys, va deixar sense resposta una pregunta que li havia fet el Papa Pius IX: “Què cal pensar dels drets de nacionalitat i independència?”. Balmes no va ser a temps de contestar-la.
{{ comment.text }}