Durant la temporada de caça es van capturar a Catalunya 35.364 senglars, segons les dades que es recullen a la memòria anual de caça que elabora el Departament d’Agricultura. Les societats de caçadors no donen l’abast perquè diuen que cada vegada hi ha més exemplars i menys persones per caçar-los. Tot i així, aquesta no és la principal problemàtica a la qual han de fer front. Les societats d’Osona i el Ripollès es queixen que el problema més gran que tenen és què n’han de fer de la carn del senglar una vegada morts. Hi ha un buit legal –que no existeix a la resta de l’Estat espanyol– que no permet que es pugui comercialitzar amb garantia.
El quid de la qüestió és: com garantir que entre l’espai de temps que s’ha matat el senglar fins que arriba a la sala de desfer, la carn s’ha mantingut en condicions. Pel que expliquen és necessari tenir una autorització de la Generalitat “que no ens donen i no sabem per què”, explica Joan Riera, de la Societat de Caçadors de Vilanova de Sau. El que demanen és que una vegada tenen els senglars desfets “ens els vinguin a buscar amb un camió frigorífic” i després es pugui comercialitzar correctament. Riera diu que això és el que es fa a la resta de l’Estat espanyol. El president de la Societat de Caçadors de Sant Joan de les Abadesses, Xavier Serrano, explica que ningú no els dóna cap solució: “Fins i tot vam demanar poder fer un canyet pels voltors i no ens van deixar”. Riera apunta que “és la Generalitat qui ens diu que hem d’anar a caçar i després tot són problemes per a nosaltres”. Actualment estan en converses amb la Generalitat per si els donen una sortida.
Joan Riera, de la Societat de Vilanova de Sau, es queixa “que ningú no hagi pensat en aquest problema de la carn” i es tardi tant a donar-hi solució. Segons diu, el Departament d’Agricultura i el Departament de Sanitat no es posen d’acord. Fins i tot els van recomanar que a la cacera hi anés un veterinari per garantir que la carn estigui bé, “però això és impossible”.
Riera explica que l’any passat sí que van decidir fer una recollida dels senglars caçats, però l’home que els hi anava a recollir amb la furgoneta frigorífica “va tenir merders” precisament per no tenir l’autorització de la Generalitat i va deixar de fer-ho. També se’ls va dir que es faria un carnet a cada cap de colla de caçadors “fent-se responsables que la carn sortia bé, però no n’hem sabut res més”. Els caçadors insisteixen que la comercialització de la carn de senglar “podria crear fins i tot llocs de treball” i, per tant, no entenen com no ho regularitzen. Riera diu que hi ha països on és una carn molt valorada, com a Alemanya, on també la paguen molt bé. De moment, si la cosa no canvia, hauran de continuar repartint-se la carn dels senglars entre ells.
Un problema afegit és que el nombre de caçadors a Catalunya ha disminuït gairebé a la meitat en només 10 anys. És important destacar que un total de 68.826 caçadors van disposar de llicència de caça durant l’any 2012. Aquesta xifra queda molt lluny dels 117.592 de l’any 1993. D’aquests, 67.352 van ser caçadors amb arma de foc. Per províncies, el major nombre de llicències es van obtenir a les comarques de Barcelona.
Mai s’havien caçat tants senglars a Catalunya, i a Osona i el Ripollès això també s’ha notat. En el primer cas, en la darrera temporada se n’han caçat 2.092 i al Ripollès 499. Els caçadors diuen que això passa perquè no tenen depredador “només a nosaltres amb l’escopeta” i un hàbitat perfecte. El president dels caçadors de Sant Joan, Xavier Serrano, confirma l’augment de la població: “Suposem també que a causa dels focs de la zona de la Jonquera, que els va fer desplaçar cap aquí”. La Generalitat ja prepara un pla de xoc per combatre aquesta problemàtica.
Joan Riera, de la Societat de Vilanova de Sau, explica que la comoditat de l’hàbitat en què viuen també els ha portat a tenir més cries: “Abans en tenien dues o tres i ara veus que en tenen sis o set”. Tot plegat acaba essent un problema greu per als pagesos de les dues comarques i obliga a les colles a actuar més que mai i a dividir-se per abastar més territori “i fer tothom content”. Per això, Riera no dubta a dir que “més que un hobby això de caçar senglars s’ha convertit en una obligació”, tenint en compte que hi han d’acabar posant diners de les seves butxaques: “Sis euros per comprovar que el porc no té la triquinosi, el manteniment dels gossos que, quan surten ferits, no baixa dels 100 o 150 euros, i vés sumant”.
La demarcació on s’han caçat més senglars en la darrera temporada és la de Girona amb 12.495, essent la Garrotxa la comarca on se n’han matat més, 3.830. En segon lloc, hi trobem l’Alt Empordà amb 2.789, la Selva en tercer lloc amb 2.832, i en quarta posició ja hi apareix Osona amb un total de 2.090. La demarcació on se n’han caçat menys és la de les Terres de l’Ebre amb 2.118.
UNA EMPRESA DE SEVA HA RECOLLIT I DESFET MÉS D’UN MILER DE SENGLARS
Diumenge es va acabar oficialment la temporada de la caça del senglar. Ha estat una de les més bones, si es fa cas del nombre d’exemplars caçats, ja que a Osona la xifra puja a 2.090. Josep Llorà, de Càrniques Llorà, de Sant Miquel de Balenyà, és de les poques persones a Osona que tenen permís per recollir els senglars i l’únic que té una sala de desfer. Aquesta temporada n’ha desfet més d’un miler i preveu que l’any que ve arribarà a doblar aquesta xifra.
Llorà explica que per poder recollir els senglars ha hagut de fer un curs a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja que és l’única manera que tenen. Precisament fa les societats de caçadors d’Osona i el Ripollès es queixen que aquest tràmit no sigui més fàcil, perquè es troben que no saben què fer amb la carn dels animals que cacen. Llorà reconeix que hi ha poques persones que tinguin aquest curs. Tenir-lo els fa responsables que la carn, des que es mata el senglar fins que arriba a la sala de desfer, està en condicions. Llorà els recull amb un camió frigorífic i, després de portar-los a l’escorxador del Montseny, on entre d’altres coses passen el control de la triquinosi, els porta a la seva sala de desfer.
Llorà explica que envasen la carn al buit, la congelen i l’empaqueten per vendre-la. “Entre el 90 i el 95% la venc a l’estranger”, assegura, “perquè ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol hi ha massa tradició de menjar aquesta carn”. En canvi, països com França, Bèlgica i Alemanya en són grans consumidors. Llorà, que també és caçador, diu que la temporada passada sort en va tenir que en va vendre molta a França “perquè els dies abans de Nadal n’acostumen a menjar molta”.
Des que Llorà té el curs per recollir senglars, cada vegada més colles han demanat els seus serveis: fa tres anys en va recollir un centenar, fa dos anys uns 500 senglars, i aquesta temporada ha superat el miler.
{{ comment.text }}