L’Ajuntament de Calldetenes ha fet arribar al de Sant Julià un document formal on li sol·licita 3,1 milions de compensació pels anys d’impàs que la urbanització de la Font d’en Titus era encara legalment del primer municipi però en cobrava els tributs el segon. Es dóna el cas que fa mig any l’Ajuntament de Calldetenes, governat per ERC, havia mostrat el seu acord amb l’informe de l’anterior Departament de Governació, encapçalat pel també republicà Jordi Ausàs, on es quantificava en 652.695 euros la compensació que havia de rebre de Sant Julià.
Un cop trencades les negociacions entre Governació i els dos ajuntaments, el de Calldetenes ha decidit recuperar documentació vella i incrementar ostensiblement la quantitat fins als 3,1 milions d’euros. Des de Sant Julià, després de comprovar la documentació aportada a la petició de Calldetenes, no es mouen de la posició que han defensat els últims anys, de deixar-ho en mans de la justícia “i que algun jutge resolgui algun dia o altre”, en paraules de l’alcalde de Sant Julià, el convergent Joan Rosell. Des de Sant Julià tampoc han fet cap pas perquè Governació, ara en mans de CiU, torni a intervenir en la polèmica, segons ha explicat Rosell aquest dijous.
La diferència més important respecte a l’informe anterior, avalat per tècnics de Governació, és que ara l’Ajuntament de Calldetenes torna a reclamar l’import de l’IBI –la contribució urbana– recaptat a la Font d’en Titus entre 1995 i 2006, i no només fins al 2000, com s’havia acceptat fins fa poc. El document de l’Ajuntament de Calldetenes, aprovat en l’últim ple amb els vots d’ERC i Poble en Marxa i l’abstenció de CiU, al·lega que el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals considera que l’alteració dels termes municipals no té efectes legals en el moment de decidir-ho l’administració, que seria el 2000, sinó fins que s’hagi fet la nova afitació, amb la redacció de les corresponents noves actes de delimitació. Aquesta afitació no va fer-se fins al 2006. D’aquí que la reclamació es perllongui fins aquest any.
Des de Sant Julià, però, qüestionen el mètode que utilitza Calldetenes per deduir la quantia de la reclamació, en limitar-se, al seu entendre, a una estimació de la superfície urbanitzada de la Font d’en Titus a partir d’una regla de tres entre el sòl urbanitzat de Sant Julià, el de la Font d’en Titus i la superfície total urbanitzada del municipi. Els jutges, efectivament, sembla que tindran l’última paraula.
{{ comment.text }}