La Pastisseria Munt de Manlleu, coneguda popularment com Can Tarsic, ha tancat després de més de 150 anys. El 27 de juny van obrir per darrer cop un establiment que, segons alguns documents, hauria arrencat el 1853.
La falta de relleu generacional ha empès a Josep Munt, l’actual responsable, a baixar la persiana d’un negoci que va començar el seu besavi. “Cap de les dues filles s’hi ha volgut dedicar i un ja té una edat”, explica en Josep, ara, ja retirat.
Després de treballar “Pasqües, Nadals, Sant Esteve i totes les festes del calendari” aquest home que s’ha dedicat sempre a la pastisseria comença a “viure la vida”. De fet, admet, que des que va tancar, “no he baixat més a l’obrador”.
El seu besavi i fundador –“un home molt recte”– feia d’encarregat a la filatura de Can Sanglas i va decidir obrir la pastisseria com “un complement”. Posteriorment, van continuar el seu avi i el seu pare fins que ho va agafar ell després d’estudiar als Hermanos i de fer la formació al Forn de Sant Miquel de Vic .
La pastisseria ha tingut, en aquest segle i mig, dues ubicacions: al carrer de la Font (al costat de Can Bernabé) i al carrer Doctor Fleming, oberta l’any 1969 i on s’ha mantingut fins ara. Fins al 1978 van coexistir les dues botigues. Alguns documents apunten que també hauria estat a l’actual plaça de Dalt Vila però Josep Munt no en té record.
· Una feina dura que la maquinària ha suavitzat
En tota una vida dedicada a la pastisseria, Josep Munt, ha vist com aquesta feina canviava notablement. “No s’assembla en res”, diu de forma contundent. Ara aquella feina s’ha “suavitzat”, sobretot gràcies a la refrigeració.
De fet, el veterà pastisser manlleuenc recorda com abans muntar la nata en un braç de gitano “només” es podia fer al mateix dia, cosa molt diferent a ara. Aquest fet la feia una feina “molt més sacrificada del que ja per si sola és”.
Tot i això, aquest fet no ha estat motiu suficient perquè la gent jove vegi la pastisseria com una opció de futur perquè “t’obliga a treballar en dies festius quan tots els teus amics estan fent festa”.
Per a Josep Munt la pastisseria industrial mai ha estat competència de la pastisseria artesana.
Assegura que quan algú vol fer una celebració “de veritat” sempre acaba optant per comprar en una pastisseria, per davant d’un producte de supermercat. Però ha empitjorat la qualitat dels productes de pastisseria? Josep Punt diu que, si això hagués passat, la raó principal només s’ha de trobar en els productes que s’utilitzen.
“Les gallines que ponen els ous que es necessiten per un croissant, per exemple, ara només mengen pinso”, explica. En aquest sentit recorda que ell sempre ha elaborat “utilitzant les mateixes fórmules i proporcions”.
{{ comment.text }}