“A mitjan de desembre se celebrà a Vic la convocatòria dels Premis establerts per Artesania de Catalunya en les dues versions Comarcal i Nacional. Els treballs presentats foren exposats al MAP fins a principis d´aquest gener.
Coneguts els veredictes, em semblà oportú demanar una còpia de l´acta de concessió dels Premis, destinats, com a missió principal, donar a conèixer artesanalment el nostre país.
D´entrada amb sorprengué que la primera observació que se´m va fer per part del membre del Jurat, que amablement me la feu a mans, que els resultats eren inapel-lables. Com si s´intuís que la meva petició estigués destinada a protestar el veredicte del Jurat.
Res més lluny d´això. El meu interès era simplement conèixer els criteris i les consideracions que s´havien tingut en compte per a la seva distinció.
En conclusió i referent al Premi Comarcal, després de valorar la vàlua artística de l´obra, el Jurat aconsella a l´autor que, “de cara a la seva futura comercialització, es podria acompanyar la peça amb el croquis que va util-litzar l´artesà per treballar la peça, que explicaria perfectament de què es tracta…” (?)
En quan a l´obra de categoria Nacional premiada, es considera “una peça excel-lent en la seva globalització, (?) com
a treball de recerca històrica, per la seva gosadia de presentar una tapa de claveguera coma ícona i la posada en valor d´elements identificatoris del mobiliari urbà…
Es considera una peça molt adient com a regal institucional
que també se´n podria fer altres versions més petites per poder vendre com a posa-vasos o altres peces.”
Es possible que algú, malintencionat, podria fer de l´objecte del Premi una interpretació irònica. No és el cas.
¿Mereixerien les dues peces premiades, ser distingides en una convocatòria artística o bé de final de curs? Segurament, sí. ¿Eren pròpies per a ser presentades a uns Premis d´Artesania on, com s´ha dit, es pretenia visualitzar i identificar en elles, la nostra comarca i a l´ensems Catalunya…? Permeteu-me que en aquest sentit pugui expressar la meva consideració del dubte…
Joan Freixanet, Artesà-cisteller
Vic”
{{ comment.text }}