Com va endinsar-se a la política i va decidir formar part d’un partit polític?
Bé, jo m’hi vaig trobar de cop, perquè vaig militar una mena de sindicat universitari que aplegava tots els estudiants independentistes de la UAB. Després vaig participar, també, a una plataforma cívica que es dedicava a defensar la plataforma catalana la qual tenia un leitmotiv que era la llengua.
Creu que, actualment, tal com està el català hauria de tornar La Crida?
Hi ha partits polítics, com ara CiU, que ja han fet coses per la llengua catalana, i s’ha de reconèixer. Ara bé, sí que existeixen entitats similars que fan una mica la feina que feia La Crida.
Com a jove que lluitava per la llengua catalana, com veu la situació actual d’Espanya vers Catalunya?
Parteixo sempre d’una base, Espanya no és democràtica perquè les minories nacionals com els catalans, bascos i gallecs, estem en una situació que, com que som minories, no tenim dret a opinar. Encara que ens poséssim tots d’acord al Congrés de Diputats, no fem majoria i, per tant, la democràcia espanyola es converteix en un embut en el qual ells decideixen què han de fer els altres, i ara ho estem vivint. Per tant, jo tinc la sensació que la democràcia no sempre és legal.
Què creu que és més factible, el pacte fiscal, el pacte federal o la independència?
Jo crec que és més difícil un pacte federal o un pacte fiscal que no pas la independència de Catalunya perquè Espanya s’ha acostumat a viure en un model en què hi ha guanyadors, que són Madrid i els aliats que es queden la majoria de beneficis, i perdedors; és a dir, Catalunya, que som els que aportem més i rebem menys. Canviar aquest status quo és difícil, perquè com es vol canviar una cosa que a ells ja els surt beneficiós? Això és el que passa amb el pacte fiscal o el federal, que han de pactar dues parts, però si a una ja li està bé què hem de fer? La solució és caminar sols, independitzar-nos.
CiU no és tan amigable de la independència. Per què CiU defensa amb tant d’esma un pacte que no podrà solucionar res?
Perquè CiU sap que no hi ha altra solució que la independència, però li fa basarda i jo ho entenc. Li fa paüra arribar a l’abisme, perquè el procés cap a la independència és trencar la legalitat. Té punts d’incertesa i molta dificultat i, això, jo, no ho he amagat mai. Quan un país es declara independent entra en un terreny de molta dificultat. Si Catalunya fos independent estaria en un nivell de vida entre Suècia i Dinamarca, segons els indicadors europeus.
Les xarxes socials són el camí pel qual es pot fer pressió per arribar a instaurar el català com a una de les llengües oficials al Parlament Europeu?
Sí. Les xarxes socials ens han servit molt i, per això la pàgina web del Parlament Europeu també està en català, perquè es va fer pressió a través de les xarxes socials. Segurament també han fet pressió l’actual i l’anterior Govern. De fet, ja que els catalans som molt actius les xarxes socials han ajudat molt. Ara, des d’ERC diem que dites xarxes no ho són tot, perquè són els governs els que s’han de mullar.
Espanya no vol reconèixer el català com a llengua oficial perquè seria això un petit pas cap a la independència?
Al contrari, si fos intel•ligent i volgués que Catalunya no arribés mai a ser independent ens haurien de reconèixer el català i fer-se’l seu. Aquell dia se’ns acabaria un argument als independentistes. Si reconeguessin les llengües i deixessin que al Congrés de Diputats es fessin les intervencions les llengües pròpies, i s’acostumessin a subtitular les declaracions als telenotícies, els arguments independentistes s’acabarien. Ja només ens quedaria el greuge econòmic, però amb aquest sol argument no s’edifica una causa independentista. La causa independentista s’alimenta per 4 causes, fonamentalment: la històrica, la cultural, la lingüística i l’econòmica.
{{ comment.text }}