– Has aconseguit convertir-te en cantant del musical Mar i Cel. Explica una mica com van anar els càstings i com vas aconseguir arribar fins on ets ara.
– No havia treballat mai en un musical ni m’havia presentat a cap càsting. Va ser el meu professor de cant qui em va dir que es tornava a fer el musical i que m’hi presentés. Al principi, vaig pensar que era una idea bastant “boja” presentar-se a aquests càstings perquè estaria competint amb professionals, i vaig estar dubtant. Finalment, em vaig decidir i vaig fer una primera audició en la que vaig cantar la mort d’Idriss. Vaig sortir bastant contenta i al cap d’un mes em van trucar per fer una segona prova, aquest cop amb més actors, en la que muntaríem un parell d’escenes. Allò més que un càsting va ser com un assaig, cosa que ens va permetre a tots acabar donant el màxim de nosaltres mateixos. Però no vaig sortir gens contenta, del segon. Els nervis em van jugar una mala passada i no vaig poder donar ni un 50% del que podia. Tot i això, setmanes més tard em van trucar per dir-me que no m’havien donat el paper pel qual anava, però sí un de més petit, i el vaig acceptar encantada, per descomptat.
– Si no fessis del personatge de cristiana ni de Saïd quan era un nen, quin t’hagués agradat interpretar?
– M’hauria agradat molt interpretar el paper d’Idriss. És pel paper que anava des d’un principi, i pel que em preparava els càstings, perquè escoltant cançons i veient escenes li vaig acabar agafant molt d’afecte. Però és un gran paper i ningú el podia fer millor que la Júlia Jové, a qui aprecio molt.
– Com són els assajos d’una companyia com Dagoll Dagom?
– Van ser gairebé dos mesos d’assajos molt intensos. Vuit hores al dia, i dues d’elles, entrenament físic per estar en bona forma “vaig tenir més agulletes que mai!” Al ser una obra tan complexa, ens van anar introduint coses a mesura que anàvem assajant. Assajàvem durant la setmana i els dissabtes fèiem un passi sencer i tot seguit per veure com portàvem l’obra. Si ens equivocàvem, allà es quedava. La primera setmana ens vam centrar en la música. A la segona hi vam incorporar escenes. La tercera, vam començar a fer-ho tot en el vaixell i a l’escenari real. La quarta, amb vestuari i caracterització. A la cinquena vam fer-ho tot amb la orquestra (que fins llavors havíem assajat amb piano o amb playback) i a la sisena vam incorporar microfonia i efectes de so i llums. A partir de llavors vam anar repassant i polint. D’aquesta manera, havent-ho fet tantes vegades recordo haver estrenat bastant tranquil•la.
– Des de la primera vegada que es va representar aquesta obra d’Àngel Guimerà, fins a la que es representa aquests dies, quins canvis podem trobar-hi?
– La primera versió de Mar i Cel va ser l’any 1988. En 26 anys han canviat moltes coses. Per començar, hi ha hagut algunes variacions en la música i s’han incorporat textos. Però, el que més destaca és tot l’audiovisual que s’ha incorporat al musical: efectes de so molt reals, projeccions en algunes escenes que substitueixen els decorats de les versions antigues, etc. És com una barreja de cine i teatre que impacta molt i dóna més realisme i espectacularitat.
– Al ser un musical, es canten moltes cançons al llarg de l’obra. Quina cançó te n’emportes?
– Mar i Cel és una obra fantàstica a nivell musical. Sóc una gran fan de l’Albert Guinovart. És molt, molt difícil dir quina és la meva cançó preferida, sincerament… Però m’agrada molt la cançó d’Osman, la de Hassen i la de Ferran. La presentació dels pirates, el “la ilha”, també m’encanta. I també tinc algunes frases preferides que em fan riure molt, com la que diu Don Carles: “I vosaltres, moriscos, la púrria”, i la de la mare: “Ens odien només perquè ens banyem i ells no ho fan mai”. I de frase bonica, la que més m’agrada és la que diu la Blanca: “Però la lluna blanca li va encenent estrelles: Milers de focs que dansen, milers de meravelles”. I no diré més perquè llavors acabaria dient tota l’obra sencera.
– Parlem una mica de la teva trajectòria com a cantant. Què significa per a tu la música i cantar? Quan et vas començar a interessar pels musicals?
– Vaig començar a cantar als 15 anys per tradició familiar. La meva germana és cantant i vaig a fer classes amb el seu professor. No puc dir que sempre hagi volgut fer això però sí que era una opció que em passava pel cap de tant en tant. També vaig començar a fer teatre cap a la mateixa edat, però vaig deixar aquest món per anar a la universitat. Gràcies a haver pogut participar en aquesta producció m’he adonat que realment m’apassiona això i que, si puc, hi dedicaré el meu futur.
– Quins projectes tens de cara al futur?
– No sé com aniran els propers anys. Quan penso en el meu futur em surt “Error 185 not found”. És una cosa que m’agrada molt d’aquest món, que no saps mai què estaràs fent d’aquí dos anys. I de vegades no saps ni què faràs el mes que ve. A vegades pot ser angoixant, però jo m’ho prenc com una aventura constant, suposo que perquè sóc jove i no tinc fills al meu càrrec. De totes maneres, vull començar a estudiar art dramàtic, seguir cantant, seguir buscant coses i, més endavant, m’agradaria estudiar cinema i audiovisuals. Però la vida és molt llarga, ja veurem.
{{ comment.text }}