El titular del jutjat número tres de Vic, Esteban Barranco, ha condemnat els onze activistes acusats d’intentar frenar el febrer passat un desnonament d’un habitatge a Vic a una multa de 180 euros cada un.
En canvi, ha absolt el matrimoni ghanès que van fer fora del seu pis perquè la seva actitud va ser fruit d’una situació personal “molt delicada”, segons es diu en la sentència.
El dia del judici, la fiscalia va sol·licitar una multa de 300 euros pels activistes en considerar que van cometre una “falta de respecte i desobediència” a l’autoritat en realitzar una “resistència passiva” per impedir el desnonament. La multa, però, segons diu la mateixa sentència, se situa “més propera al mínim que al màxim legalment previst”.
Pel matrimoni desnonat, la fiscalia els demanava una multa de 120 euros. Els condemnats hauran de pagar les costes del judici.
En la sentència, el jutge diu que els acusats formaven part d’un grup d’unes “40 o 50 persones” que amb una “clara actitud” de rebel·lia van fer un “bloqueig” com a actitud “reivindicativa” del dret a l’habitatge.
Els concentrats, segons diu el text de la sentència, van oferir “una resistència passiva” no acatant les ordres que els donaven els Mossos d’Esquadra, que s’hi van personar i que actuaven “dins de les seves atribucions competencials”.
La sentència diu que “resulta del tot incomprensible” que els activistes diguessin a la vista que no van sentir ni entendre l’“ordre clara” de deixar lliure l’accés a l’edifici del carrer Pep Ventura de Vic.
La sentència, però, no respon a diversos arguments de la defensa, que en la vista pública es pregunta per què es van acusar només 11 activistes quan la pròpia sentència reconeix que n’hi havien participat entre 40 i 50 o tampoc respon a la denúncia de col·lisió de drets que l’advocat, Antoni Iborra, entenia que es produïa entre “l’excedent” dret a la propietat privada amb el dret a l’habitatge o el dels infants.
En el cas de la família desnonada i ara absolta, el jutge diu que no van mostrar “actitud rebel ni desafiant” tot i que van tenir un estat “d’exaltació i agitació superior” fruit que els feien fora de l’habitatge on residien, amb el condicionant, a més, de tenir dos fills i que la dona estava en un avançat estat de gestació.
La sentència dictada pel jutjat de Vic encara no és ferma i es pot recórrer davant de l’Audiència de Barcelona.
· El primer judici a l’Estat per un cas d’aquest tipus
La vista pública es va fer l’11 de juliol al jutjat de Vic amb una expectació poc habitual. Un centenar llarg de persones es van concentrar a l’exterior del jutjat per donar suport als acusats i molts mitjans de comunicació es van fer ressò del cas.
Era la primera vegada a l’Estat que un grup de persones que intentava frenar el desnonament d’un habitatge acabava a judici. En la gran majoria dels casos en què la comitiva judicial topa amb oposició veïnal es demora l’execució fins que s’ha diluït la presència d’activistes o veïns.
Els fets jutjats es remunten al 9 de febrer de 2011 quan una comitiva judicial volia fer el desnonament d’un pis. Els propietaris no podien fer front a la hipoteca contreta amb el Banc Santander, ara propietari del pis. El grup d’activistes es van asseure a l’entrada de l’edifici, intentant impedir-hi l’accés de manera pacífica.
Els Mossos van anar-los apartant un a un fins que la comitiva judicial va poder accedir a l’habitatge on hi havia el matrimoni i els seus fills i fer efectiu el desnonament.
{{ comment.text }}