Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Confirmen quatre nous atacs de voltors a bestiar els últims dies a Osona i el Ripollès

En concret, en el que portem d’any es donen per confirmats tres atacs a Osona –els dies 26 de març, que n’hi va haver dos, i 29 del mateix mes– i un al Ripollès. La Generalitat du a terme una estratègia d’actuació per evitar els atacs de voltors al bestiar, molt poc habituals.

  • El 9 Nou
  • 09/04/2010 | 8:13

Jordi Fàbrega, delegat del Govern a la Catalunya Central i alcalde de Sant Pere, va acompanyar la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, en la presentació de l’estratègia d’actuació de la Generalitat per evitar els atacs de voltors al bestiar. I és que la problemàtica es concentra, bàsicament, en quatre comarques: Osona, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès.

El problema és relativament nou, ja que fins al 2008 no hi ha certificats atacs de voltors a bestiar viu. El canvi d’hàbits d’alguns exemplars d’aquesta au carronyaire, que no és depredadora, va provocar que el 2008 ja es certifiquessin cinc atacs a Osona i dos al Ripollès (d’un total de nou i sis reclamacions de ramaders, respectivament).

I és que una cosa són les reclamacions de ramaders, que addueixen atacs de voltors, i altres que es pugui certificar veritablement, a través de la necròpsia, que efectivament el voltor va ser qui va provocar la mort de l’animal. Només es reconeix la causalitat de la mort per part del voltor quan aquest hi intervé quan la víctima encara és viva.

Malgrat tot, el 2009 hi va haver el que Fàbrega defineix com un “atac de pànic” entre els ramaders d’Osona i hi va haver 16 reclamacions en aquesta comarca i 3 al Ripollès, dels quals només se’n van confirmar dos casos a cada comarca. Així, sumats els casos dels tres anys, es donen per certs 10 atacs a Osona i 5 al Ripollès. A Osona, a més, hi ha un problema que de moment només es dóna en aquesta comarca i que no s’ha comptabilitzat, que és l’atac per part de corbs.

A títol d’anècdota, Fàbrega esmenta un cas invers, d’una vaca vella que va defensar-se amb les banyes i va arribar a matar dos voltors, els cadàvers dels quals es van trobar al costat de la vaca. Des de la Generalitat es prefereix no desvetllar el municipi on s’han produït els atacs, per no generar excessiva alarma entre els ramaders. Sí, però, que a Osona s’han concentrat entre el Lluçanès, la Vall del Ges-Bisaura i el Collsacabra.

La indemnització que es paga als ramaders afectats és de 2.100 euros per a les vaques de menys de deu anys, que són la majoria, ja que són les paridores. I és que el 90% dels casos d’atacs són a vaques, i d’aquestes, en un 83% dels casos, en el moment del part o en les 24 hores següents, quan l’animal es troba en una situació més feble. Els voltors mai han atacat un animal en plenes condicions, ja que malgrat la seva espectacularitat no estan facultats per a l’atac.

Jordi Fàbrega, tot i comprenent el problema dels ramaders, en vies de solució per part de l’administració, fa un al·legat a favor del voltor, “que no se’l criminalitzi”. Addueix que els exemplars que maten són pocs i que el que s’ha de fer és tenir-los controlats i, si es pot, “reeducar-los”. A més, esmenta el valor no només natural, sinó també econòmic del voltor, com a atractiu per a un turisme cada vegada més important a Catalunya, que és l’ornitològic, molt buscat en països com Anglaterra. “Donem valor al medi natural”, conclou el delegat del Govern.

La Generalitat té detectat que dels 3.000 exemplars de voltors que hi ha a Catalunya, els que maten són mitja dotzena d’exemplars que formen part d’un únic grup d’uns 200 individus. Per les dates i llocs dels atacs, s’ha pogut deduir que aquest grup es mou de finals de gener a maig-juny, d’oest a est. Entra a Catalunya per la Ribagorça, i es mou cap al Pallars, el Solsonès, el Berguedà i la Cerdanya i acaba a Osona i el Ripollès, des d’on, ja al juny, puja a l’alta muntanya on pasturen els ramats a l’estiu.

Ara el que es vol fer és capturar exemplars d’aquest grup, posar-los un dispositiu i fer-los un radioseguiment per detectar exactament quins exemplars han canviat els hàbits i ataquen. Se’ls capturaria, però no se’ls sacrificaria, ja que són espècies protegides, i se’ls portaria al centre de recuperació d’aus de Torrefarrussa, on se’ls reeducaria en els hàbits de carronyaire i no depredador.

L’estratègia de la Generalitat es basa en diferents actuacions. Una d’elles, la instal·lació durant aquesta primavera, quan hi ha el màxim perill d’atacs per part del grup conflictiu, en un punt entre Osona i el Ripollès d’un canyet amb alimentació. I així evitar que hagin d’atacar els ramats. La instal·lació del canyet d’aportació de menjar seria provisional i limitada a l’època de la possibilitat d’atacs.

El següent pas, però, serà tornar progressivament a la situació anterior a la detecció de la malaltia de les vaques boges, quan Europa va prohibir deixar el bestiar mort a la muntanya. Aquest era l’aliment natural dels voltors, que de normal només s’alimenten de cadàvers.

La Unió Europea ja ha autoritzat a la Generalitat que, a partir del 2011, en les zones on s’han detectat atacs es pugui tornar a deixar el bestiar mort a la muntanya. Sempre, però, en casos de ramaderia extensiva, mai en granges.

Altres actuacions de l’estratègia de la Generalitat han passat per la formació d’agents especialitzats en la diagnosi i la solució del problema. Aquest seguiment intens sobre el terreny ha de permetre la detecció de riscos i col·laborar en la tramitació dels ajuts de compensació dels danys.

Els atacs a bestiar es limiten al voltor comú, i no n’hi ha constància dels tres altres grans carronyaires que viuen a Catalunya, el voltor negre, el trencalòs i l’aufrany. El trencalòs és una au endèmica a Europa, d’alt valor ornitològic, i de l’aufrany, en tota la Catalunya oriental només n’hi ha quatre parelles als cingles de Tavertet.

L’anatomia de tots ells no els facilita gens ser una au depredadora, sinó carronyaire, actuant sobre animals ja morts, i fent una funció higiènica en fer desaparèixer els cadàvers.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.