Hi havia una vegada una casa on vivien 17 germans.
Un dels germans , l’Iñaki, es guanyava molt bé la vida i tot el que ingressava s’ho quedava per ell excepte la part de les despeses generals de la casa (gas, llum, telèfon,aigua,…) que ell consumía.
Els altres germans li consentien perque no volien que marxés de casa i amb aquest acord ell es sentía còmode tot i que de tant en tant els deia el contrari i que un dia marxaria de debò.
La resta de germans feien pot comú i tot el que guanyaven treballant ho ajuntaven i pagaven les despeses generals de la casa i de manutenció asignant-se també per cada un d’ells una paga per a les seves despeses personals.
En Jordi, un dels germans, era un dels que més contribuía a l’economia familiar ja que treballava molt. Malgrat tot, era mal vist per la resta de germans ja que entre altres coses tenia un deix diferent en la manera de parlar i a més sempre es queixava de que era dels que més contribuía a l’economia familiar i en proporció menys paga rebia.
Els havia proposat quedar-se una part del que guanyava per les seves despeses, que no eran petites, i la resta mantenir la seva aportació per les despeses generals com s’havia fet sempre. Volia en el fons tenir un tracte lleugerament similar al Iñaki i tot que la proposta era raonable des de un punt de vista econòmic els altres germans s’hi negaven perque deien que anava en contra de la tradició familiar i que el cas de l’Iñaki era un cas apart .
Alguns germans el titlllaven d’egoista; que només pensava en ell, que els “esquilmava” tot i que els fets indicaven el contrari.
Per demostrar-ho en Jordi va aconseguir, després de molt insistir, que passessin comptes del que es recaptava entre tots els germans i com es repartía i es va poder comprovar que tenia raó però els germans van callar i van mirar cap a una altra banda sense fer res al respecte.
Va passant el temps i en Jordi cada cop està més enfadat; té la sensació que malgrat el que fa per els altres ni li tenen en compte, ni li reconeixen i continúen mirant-lo malament. Veu que la seva paga asignada cada cop li arriva menys per a les seves necessitats i està creixent en ell un desig cada cop més fort de marxar de casa i anar a viure sol. ..
I vet aquí un gat i vet aquí un gos aquest conte NO S’HA FÓS.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte NO S’HA ACABAT.
{{ comment.text }}