“Proposarem com a gran repte pel propers anys la transició catalana que iniciem basada en el dret a decidir, la definició d’un model propi de finançament per a Catalunya”. Aquests era el projecte polític que Artur Mas va defensar en el seu discurs d’investidura celebrat el 20 de desembre de 2010. Aleshores, ara fa gairebé dos anys, la transició de Catalunya cap al dret ha decidir protagonitzava ja el que ha estat un projecte d’investidura.
La proposta del Pacte Fiscal en la línia del concert econòmic no es va començar a treballar fins al juny de l’any següent, després d’aprovar al maig constituir la Comissió d’estudi d’un nou model de finançament basat en un concert econòmic.
Finalment, el Pacte Fiscal s’aprovava el 25 de juliol d’aquest 2012 amb 83 vots a favor, 3 en contra i 45 abstencions. Quedava aprovat, doncs, per una àmplia majoria amb els vots de Convergència i Unió, Iniciativa Verds per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, el diputat Joan Laporta i un aval molt ampli dels PSC.
La resolució aprovada per la cambra preveia un model de finançament propi a Catalunya fora del règim comú, amb una agència tributària catalana única responsable de la gestió, liquidació, revisió, sanció i inspecció de tots els impostos que paguem els catalans.
Mentrestant, fora del Parlament començaven a caminar les marxes per a la independència de Catalunya que havien de confluir l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, en una gran manifestació pel centre de Barcelona. L’acte havia estat convocat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el lema ‘Catalunya: nou Estat d’Europa’ i comptava amb el suport de l’Associació de Municipis per la Independència, liderada per Josep Maria Vila d’Abadal que estava tenint un paper fonamental dins d’aquest moviment cap a un procés de secessió de Catalunya.
A l’agost, el president de la Generalitat cridava la ciutadania com una manera de fer evident al govern espanyol el clam del país pel Pacte Fiscal: “Una petició clara a la societat catalana de pronunciaments explícits a favor del Pacte Fiscal perquè a Madrid s’entengui que aquesta és una petició i una reclamació d’un país sencer”. Un mes després, coincidint amb el missatge institucional per commemorar la diada, Artur Mas anunciava que no hi podria anar: “Anímicament és com si hi fos, físicament no hi podré ser. Individualment, hi aniria”.
L’11 de setembre es celebrava una diada històrica a Catalunya: un milió i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, responien a la crida independentista de la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona. Aquesta dada la convertia en una manifestació històrica, la més multitudinària que mai s’havia fet al nostre país.
La manifestació havia agafat un caire totalment independentista i el president de la Generalitat va preferir mantenir-se al marge. Però tot va canviar després de la reunió que el dijous de la setmana següent mantindria amb el president del l’Estat Espanyol, Mariano Rajoy, i el no al Pacte Fiscal. Hores més tard d’aquesta trobada, Artur Mas compareixia a la seu que la Generalitat té a Madrid, en comptes de fer-ho a La Moncloa com és habitual, reconeixent que la “reunió sobre el Pacte Fiscal no ha anat bé”. “I ho dic trist perquè era important pel futur del país”, afegia.
Aquella mateixa tarda, l’Assemblea Nacional Catalana convocava una concentració a dos quarts de vuit del vespre per rebre Mas a la plaça Sant Jaume de Barcelona amb crits d’Independència. En aquesta concentració, Vila d’Abadal també hi va ser present. La marxa va aconseguir arreplegar unes 3.000 persones a la plaça Sant Jaume per rebre Mas i instar-ho a avançar cap a la independència.
Al mateix temps, Vic decidia penjar l’estelada al balcó de l’Ajuntament fins que Catalunya fos un estat independent. La primera tinent d’alcalde, Anna Erra, explicava que amb aquest gest la ciutat vol “acompanyar el president i el Parlament perquè continuïn cap a aquest procés irreversible” que ha d’acabar amb el fet que “Catalunya sigui lliure”.
Fins al dia d’avui, a Catalunya hi ha 97 territoris, entre municipis i regions, que s’han declarat lliures. Vic és un d’ells. La capital osonenca, encapçalada per un membre d’Unió Democràtica de Catalunya, tradicionalment més conservador, ha deixat de banda estereotips de partit i ha fixat en el seu full de ruta formar part del nou repte del país: portar a Catalunya cap a la independència.
{{ comment.text }}