“Ara mateix acaben de tancar TV3 a tot el País Valencià. 21.47 del dijous 17 de febrer de 2011”. Aquesta piulada de Twitter del director de Vilaweb, Vicent Partal, va ser retuitejada per mes d’un centenar de persones i va encendre una flama entre els usuaris de les xarxes socials. Mentrestant, a la televisió, la pantalla era negra. En silenci. Això mateix és el que molts valencians sintonitzen actualment al seu televisor on abans apareixia la programació de TV3. La Llei Autonòmica valenciana de 2006, sobre el sector audiovisual, estableix: “La Generalitat ostentarà la titularitat dels canals múltiples digitals destinats a la cobertura del territori d’aquesta comunitat autònoma […]”. D’acord amb aquest article, el Consell va resoldre tancar progressivament tots els repetidors que,
sense les llicències requerides, emetien el senyal de la televisió catalana a tota la Comunitat. Els recursos judicials interposats per Acció Cultural del País Valencià, entitat propietària de aquests dispositius, no han pogut evitar el tancament. El primer repetidor clausurat va ser el de la Carrasqueta, que, fins fa uns anys, oferia el senyal a Alacant i la seva comarca. Arran d’aquest fet, els membres de Acció Cultural van emprendre una campanya amb el lema ‘Volem TV3’, mitjançant la qual reclamaven el dret a seguir veient la cadena. Toni Gisbert, coordinador de l’associació, assenyala que l’iniciativa “va estar en marxa uns mesos però no va canviar res”. Així, considera que en aquest assumpte “hi han moltes qüestions de fons, com la llibertat d’expressió, la pluralitat informativa -símbol de democràcia- o el control dels mitjans per part del poder polític”.
Respecte a la situació legal de TV3 al territori valencià, Gisbert afirma que “la llei no és un principi absolut” i que és necessari impulsar una reforma. “En aquest cas, el marc legal s’ha vist superat per la realitat”, apunta. Els repetidors, distribuïts per les tres províncies valencianes, portaven instalats des dels anys vuitanta, situació que “sempre va conèixer i va permetre” la Generalitat Valenciana. Igualment, el coordinador d’Acció Cultural estima contradictori que es paralitzi el senyal d’una televisió “en ple segle XXI, quan cada vegada hi ha accés a més canals” i defensa que “en aquest món intercomunicat, acabarà resultant impossible censurar un mitjà”.
Fa uns anys, es va proposar una solució, l’anomenada ‘via de la reciprocitat’, basada en un acord que permetia la recepció mútua de les dues televisions. Però aquest pacte “de cavallers” segons Joan Manuel Tresserras, exconseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, “es va trencar al observar que el Govern de Camps seguia tancant repetidors de forma il•legal, de manera que des de la conselleria catalana ens sentíem legitimats per tallar l’emissió de Canal 9 “.
Un assumpte en clau política
Molts apunten que darrere del ‘cas TV3′ s’amaga l’enfrontament entre els dos grans partits, Partit Popular i PSOE. Serveixi com a exemple la polèmica originada fa uns anys, després de l’emissió d’un capítol de la sèrie ‘Ventdelplà’, produïda per l’ens públic català. En una de les escenes va aparèixer una espècie de diana, pintada a la paret, amb les sigles “PP” al centre. Aquest fet, qualificat de antidemocràtic per el Partit Popular, va provocar les disculpes públiques de la cadena autonòmica catalana. Per a Ximo Clemente, president de la Unió Valenciana de Periodistes, “el tancament forçat d’un mitjà de comunicació no pot justificar-se amb una norma administrativa sorgida molts anys després de dir que el senyal de TV3 arribés al nostre territori i modificada expressament per accelerar un règim sancionador que no s’ha aplicat a tots per igual”. En aquest sentit, Toni Gisbert, d’Acció Cultural, assegura que “és molt greu la deriva autoritària del president Camps, que l’ha portat a perseguir política i econòmicament a Acció Cultural durant quatre anys, fins aconseguir tancar les emissions de TV3 al País Valencià, al preu de no escoltar la societat valenciana i una part creixent del seu propi partit, que li diuen que tancar una televisió no és precisament un comportament democràtic”. Cap membre del govern valencià va voler donar la seva versió per a aquest reportatge, fet que sembla que no és nou ja que des d’Acció Cultural asseguren que “el Govern valencià mai ha volgut parlar amb nosaltres. El de Catalunya sí, tant l’anterior com l’actual, i amb tots ells hem tingut i tenim una molt bona relació i ens han mostrat sempre el seu suport “.
# Sensesenyal
Un dels detalls més interessants d’aquest tancament ha estat la resposta massiva per part de tots els usuaris d’Internet en general -i de Twitter en particular- reivindicant, en la seva gran majoria, el restabliment del senyal. Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb, va impulsar el hashtag (etiqueta d’un tema a Twitter) més emprat per referir-se a aquest tancament de TV3: #sensesenyal. “Eixe mateix dijous a primera hora del matí ja se sabia que el tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià era inevitable, aixi que vaig proposar tancar el diari”, explica Partal. “Vam decidir fer-ho com una manera de visualitzar arreu del país el sentiment que molts valencians anàvem a viure en el punt que s’acabaren les emissions”, afegeix. “Quan un redactor em va preguntar què hi posava com a titol a la portada em va eixir ‘Sense Senyal’ pensant, lògicament, en equiparar el senyal televisiu amb el senyal d’internet. I aixi vam quedar entesos”, conclou.
Però no només hi han hagut protestes a Internet i a les xarxes socials. Un cúmul de manifestacions han deixat clara la postura dels valencians davant aquest tancament “antidemocràtic”. En paraules de Toni Gisbert, “hem vist una mobilització extraordinària que durant quatre anys no només s’ha sostingut sinó que s’ha incrementat, fins arribar a la multitudinària manifestació del passat 16 d’abril, o a les 651.650 persones que ens van donar suport i van signar l’Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres”. Això des del punt de vista quantitatiu; des del qualitatiu, hem vist com s’hi han afegit fins i tot sectors del PP, com ara la Diputació de Castelló. Per tant, la immensa majoria de la societat valenciana està amb nosaltres en aquest tema, vote el que vote”.
¿Tornarà l’emissió de TV3?
Roque Moreno, ex portaveu socialista a l’Ajuntament d’Alacant, considera que la decisió de suspendre les emissions té un “biaix polític més que evident” i respon a una “actitud capritxosa “de la Generalitat. El regidor recorda també que les relacions entre els governs valencià i català “no són les més idònies”, en al•lusió a altres conflictes anteriors, com el lingüístic. Respecte a un possible acord, Roque Moreno creu “molt difícil” que, amb aquest Consell, TV3 torni aviat a les llars que van perdre la senyal.
Per la seva banda, Gisbert es mostra més optimista.“Tenim dues vies que ho faran possible. La primera, és la jurídica: estem pendents d’una sentència del Tribunal Suprem a un recurs nostre. La Comissió Nacional del Mercat de Telecomunicacions ha emés un informe en el que ens dóna la raó en aquest conflicte. I la segona és la política: en unes setmanes entrarà a tràmit la ILP “Televisió sense Fronteres” en el Parlament espanyol, i hi ha possibilitats reals que el projecte de llei s’aprove i, per tant, es legalitzen les emissions de TV3 al País Valencià”, sentencia. Pel moment i excepte sorpresa, sembla que la pantalla seguirà en negre i sense senyal.
{{ comment.text }}