Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Descobreixen la identitat de cinc soldats osonencs i ripollesos morts durant la Guerra Civil en una fossa comuna al cementiri de Cervera

S’han identificat cinc soldats osonencs i ripollesos morts durant la Guerra Civil i enterrats en una fossa comuna al cementiri de Cervera gràcies a una investigació impulsada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

  • El 9 Nou
  • 03/09/2010 | 0:01
  • 0

La família de Joan Papell i Pàmies, un soldat taradellenc mort durant la Guerra Civil, ha esperat més de 70 anys per saber on era el seu cos.

Joan Papell va ser un dels cinc osonencs i ripollesos enterrats en una fossa comuna del cementiri de Cervera (la Segarra) entre finals de 1938 i principis de 1939, que han estat identificats recentment gràcies a una investigació impulsada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, a través de l’historiador Jordi Oliva i el seu equip de col·laboradors.

Tant Jaume Papell com altres quatre víctimes van morir a l’Hospital Militar de Cervera, a conseqüència de ferides rebudes en accions de guerra. Els registres d’aquest hospital són els que han permès tenir una relació molt exacta de les persones enterrades a la fossa comuna del cementiri.

Fa dos anys, s’hi va fer el primer acte de reconeixement i es va arranjar l’entorn de la fossa, al mateix temps que continuaven les investigacions per saber més dades de les persones que hi havien anat a parar.

Així es va seguir la pista de Joan Papell fins arribar als seus familiars actuals més propers. Entre ells hi ha Rosa Papell, mestra i regidora d’Educació de l’Ajuntament de Taradell. El soldat mort a Cervera, quan només tenia 22 anys, era un germà del seu avi. “La meva besàvia va tenir quatre fills, i dos –en Joan i en Josep Maria– se li varen morir a la guerra”, explica Rosa Papell.

Mai es va arribar a saber on havien caigut ni on havien anat a parar els seus cossos. La família només va rebre una carta on se’ls comunicava que “un dels nois havia mort en acció de guerra, i l’altre d’apendicitis”. La besàvia de Rosa Papell va viure i morir “amb la pena de no haver pogut resar ni un parenostre a la tomba dels seus fills”.

La família Papell ha rebut amb emoció la notícia, que els va transmetre Josep Miret, un cerverí que viu a Taradell i que és col·laborador del Centre d’Història Contemporània. “Encara hi ha nebots i nebodes directes d’en Joan Papell, que viuen a Barcelona”, diu Rosa Papell.

Els historiadors han dit que els ajudaran a buscar el rastre de l’altre germà mort a la guerra. De moment, un grup de familiars assistirà aquest diumenge a l’acte convocat a Cervera. Al cap de 70 anys, els soldats republicans tindran una tomba, un lloc on reposaran amb nom i memòria.

LA RECERCA CONTINUARÀ FINS A SABER MÉS DADES

Un cop identificades les víctimes, la feina continua. Les famílies que han accedit a col·laborar amb el Centre d’Història Contemporània buscaran més dades dels seus difunts –fotografies, documents…

Tot això s’incorpora a una fitxa individual, integrada en el Banc de Dades del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya, consultable a la pàgina web del Centre d’Història Contemporània.

A més de Joan Papell, la fossa de Cervera acull els cossos de Pere Ausió i Capdevila, també taradellenc; Josep Pont i Subirats, de Sant Boi de Lluçanès; Pere Monturiol i Juncà, de Vilallonga de Ter, i Pere Perera i Corrubí, de Prats de Lluçanès (aquest últim, mort al camp de concentració de Cervera, i no a l’hospital).

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.