Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Deu plantes medicionals presents als boscos d’Osona

Cada vegada consumim més medicaments provinents de composicions químiques, de les quals una bona part s’extreuen de les plantes naturals. Als nostres boscos hi ha desenes d’espècies amb capacitats medicinals que desconeixem.

  • El 9 Nou
  • 12/03/2015 | 13:16
  • 0

La indústria farmacèutica processa els recursos de la natura i n’ofereix el resultat, que té uns efectes sobre la salut pràcticament equivalents als de les plantes sense tractar. Així ho explica Santi Jàvega, també conegut com l’herbolari de Sau. Mitjançant un projecte de crowdfunding, ha publicat recentment una guia amb alternatives medicinals que formen part de la flora dels boscos d’Osona.

Es tracta d’una compilació d’herbes ordenades sobre el paper on es detallen curiositats tant desconegudes com les que apareixen en aquesta llista, que són una petita mostra de l’obra compilada per Jàvega.

1. BOIXAC [Calendula officinalis]
El Boixac és una planta de fulla ataronjada originària d’Orient Mitjà, usada actualment per el seu color en el món dels cosmètics i alimentació. Antigament havia servit com a planta ornamental per protegir del mal en les cases. El podem collir durant tot l’any. Les aplicacions terapèutiques d’aquesta planta són les de regulació menstrual, efecte cicatritzant, antiinflamatori i antisèptic. Els efectes variaran depenent de la manera amb la qual ho preparem; pot ser des d’una infusió a un ungüent o pomada.

2. CAMENDRIS [Teucrium chamaedry]
És una petita planta de flor rosada que podem trobar de juny a setembre en els boscos de la comarca. És utilitzada amb fins digestius; si ens prenem aquesta planta en forma d’infusió podem aconseguir un efecte tònic, estomacal i estimulant. Si la processem mitjançant el procés de tintura, la Camedris ens pot donar un efecte cicatritzant. Un altre dels usos que se li dóna actualment és en la formulació d’alguns vins medicinals.

3. CORONETA DE REI [Lotus corniculatus]
És una planta fàcil de distingir de la resta, dotada d’unes flors grogues amb algun toc vermellós normalment agrupades de 3 a 6. La podem trobar d’abril a juny i de setembre a novembre en les vores dels camins d’Osona. És una planta que va molt bé per la regeneració del sòl. D’entre les seves propietats terapèutiques relacionades amb el sistema nerviós en destaquen els usos en forma d’infusió o extracte fluid, per aconseguir efectes en casos de depressió lleu, ansietat o insomni.

4. ÈVOL [Sambucus Ebulus]
La llegenda diu que en els camps britànics on s’hi van disputar les batalles contra els danesos només hi creixen aquestes flors. Una planta medicinal considerada perillosa per la toxicitat dels seus fruits, però molt utilitzada antigament per la seva propietat laxant i antiinflamatòria. Les fulles d’èvol tenen una funció purgant i diürètica al mateix temps que dissuadeixen, ja que la seva pudor aconsegueix fer fugir els talps i els ratolins. Si es cou la planta es pot aconseguir un perfecte repel•lent d’insectes.

5. JUSQUIAM NEGRE [Hyoscyamus niger]
És una planta amb gran sentit mitològic darrere: s’utilitzava per invocar els dimonis, era un dels elements bàsics en els ungüents de les bruixes, també s’utilitzava pel seu tint verd i perquè és una planta afrodisíaca. El Jusquiam Negre aconsegueix a més d’un efecte antiasmàtic i antiespasmòdic, actuar com a sedant en el sistema nerviós central. Es pot preparar per decocció, en forma d’inhalació de vapor o en pols; tot i que actualment el seu ús està desaconsellat ja que els efectes són difícils de controlar.

6. LLENTISCLE [Pistacia lentiscus]
Aquest és un arbust mediterrani, col•loquialment anomenat ‘mata’ a la zona del Bages i Tarragona per la seva abundància. Un cop sec és un combustible idoni i picat amb farina i pasta d’ametlla és un potent afrodisíac. Utilitzada de manera tòpica té propietats expectorants, antiinflamatòries i astringents, i de la seva resina se’n fa xarop antidiarreic a l’antiga si hi afegim una mica de menta i sucre. La versió més esotèrica que es coneix del llentiscle –mata roja, mata vera, o també, mata mosquera- és que les seves arrels més velles resplendien i ajudaven a veure el camí.

7. LLIRI DE NEU [Galanthus nivalis]
La comercialització del lliri de neu està prohibida per la seva toxicitat. Resisteix temperatures molt baixes i inclús por créixer entre la neu. És capaç de provocar el vòmit i d’estimular la motricitat. Jàvega confessa que aquesta planta es va utilitzar per a la creació de la galantamina abans de la seva prohibició, fàrmac emprat en el tractament de la poliomielitis, una malaltia que afecta directament el sistema nerviós central. Avui dia, el seu ús està destinat a la jardineria.

8. MARXÍVOL [Helleborus phoetidus]
És una planta que aconsegueix un efecte antiparasitari. S’utilitzava antigament per solucionar problemes amb polls i d’insecticida. També s’enverinaven la punta de les fletxes amb el Marxívol. Es troba a les vores dels camins i marges d’Osona, on la podem recollir de gener a octubre. Quan les flors verdes d’aquesta planta floreixen, augmenten la temperatura i alliberen elements orgànics volàtils, atraient als pol•linitzadors.

9. NARCÍS [Narcissus assoanus]
Tot i utilitzar-se alternativament en l’homeopatia es desaconsella l’ús terapèutic del Narcís. Malgrat la seva bellesa és d’una alta toxicitat. El seu nom prové del personatge de la mitologia grega al que les deïtats van castigar per refusar la dona que sempre havia estimat. El van condemnar a enamorar-se del reflex de la seva imatge eternament. En l’actualitat s’utilitza per preparar perfums o com a ornament.

10. PISTOLOQUIA [Aristolochia pistolochia]
Si el color de la planta no convida a ingerir-la, la seva olor encara menys. El seu comerç està prohibit tot i tenir propietats cicatritzants. Antigament es cremaven les granes d’aquesta planta pudent, perquè es creia que el fum que desprenia era capaç de desfer els encanteris que impedien als homes mantenir relacions sexuals. El mateix fum també tranquil•litzava als epilèptics.

La guia de Jàvega, La flora medicinal d’Osona i els seus usos etnobotànics, va presentar-se a Osona el passat novembre i inclou una llista amb els mecenes que han contribuït de manera on-line amb el projecte a través de la web Verkami.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.