Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Deu plantes medicionals presents als boscos d’Osona

Cada vegada consumim més medicaments provinents de composicions químiques, de les quals una bona part s’extreuen de les plantes naturals. Als nostres boscos hi ha desenes d’espècies amb capacitats medicinals que desconeixem.

  • El 9 Nou
  • 12/03/2015 | 13:16
  • 0

La ind√ļstria farmac√®utica processa els recursos de la natura i n‚Äôofereix el resultat, que t√© uns efectes sobre la salut pr√†cticament equivalents als de les plantes sense tractar. Aix√≠ ho explica Santi J√†vega, tamb√© conegut com l‚Äôherbolari de Sau. Mitjan√ßant un projecte de crowdfunding, ha publicat recentment una guia amb alternatives medicinals que formen part de la flora dels boscos d’Osona.

Es tracta d’una compilació d’herbes ordenades sobre el paper on es detallen curiositats tant desconegudes com les que apareixen en aquesta llista, que són una petita mostra de l’obra compilada per Jàvega.

1. BOIXAC [Calendula officinalis]
El Boixac √©s una planta de fulla ataronjada origin√†ria d’Orient Mitj√†, usada actualment per el seu color en el m√≥n dels cosm√®tics i alimentaci√≥. Antigament havia servit com a planta ornamental per protegir del mal en les cases. El podem collir durant tot l’any. Les aplicacions terap√®utiques d’aquesta planta s√≥n les de regulaci√≥ menstrual, efecte cicatritzant, antiinflamatori i antis√®ptic. Els efectes variaran depenent de la manera amb la qual ho preparem; pot ser des d’una infusi√≥ a un ung√ľent o pomada.

2. CAMENDRIS [Teucrium chamaedry]
√Čs una petita planta de flor rosada que podem trobar de juny a setembre en els boscos de la comarca. √Čs utilitzada amb fins digestius; si ens prenem aquesta planta en forma d’infusi√≥ podem aconseguir un efecte t√≤nic, estomacal i estimulant. Si la processem mitjan√ßant el proc√©s de tintura, la Camedris ens pot donar un efecte cicatritzant. Un altre dels usos que se li d√≥na actualment √©s en la formulaci√≥ d’alguns vins medicinals.

3. CORONETA DE REI [Lotus corniculatus]
√Čs una planta f√†cil de distingir de la resta, dotada d’unes flors grogues amb algun toc vermell√≥s normalment agrupades de 3 a 6. La podem trobar d’abril a juny i de setembre a novembre en les vores dels camins d’Osona. √Čs una planta que va molt b√© per la regeneraci√≥ del s√≤l. D’entre les seves propietats terap√®utiques relacionades amb el sistema nervi√≥s en destaquen els usos en forma d’infusi√≥ o extracte fluid, per aconseguir efectes en casos de depressi√≥ lleu, ansietat o insomni.

4. √ąVOL [Sambucus Ebulus]
La llegenda diu que en els camps brit√†nics on s‚Äôhi van disputar les batalles contra els danesos nom√©s hi creixen aquestes flors. Una planta medicinal considerada perillosa per la toxicitat dels seus fruits, per√≤ molt utilitzada antigament per la seva propietat laxant i antiinflamat√≤ria. Les fulles d‚Äô√®vol tenen una funci√≥ purgant i di√ľr√®tica al mateix temps que dissuadeixen, ja que la seva pudor aconsegueix fer fugir els talps i els ratolins. Si es cou la planta es pot aconseguir un perfecte repel‚ÄĘlent d‚Äôinsectes.

5. JUSQUIAM NEGRE [Hyoscyamus niger]
√Čs una planta amb gran sentit mitol√≤gic darrere: s’utilitzava per invocar els dimonis, era un dels elements b√†sics en els ung√ľents de les bruixes, tamb√© s’utilitzava pel seu tint verd i perqu√® √©s una planta afrodis√≠aca. El Jusquiam Negre aconsegueix a m√©s d’un efecte antiasm√†tic i antiespasm√≤dic, actuar com a sedant en el sistema nervi√≥s central. Es pot preparar per decocci√≥, en forma d‚Äôinhalaci√≥ de vapor o en pols; tot i que actualment el seu √ļs est√† desaconsellat ja que els efectes s√≥n dif√≠cils de controlar.

6. LLENTISCLE [Pistacia lentiscus]
Aquest √©s un arbust mediterrani, col‚ÄĘloquialment anomenat ‚Äėmata‚Äô a la zona del Bages i Tarragona per la seva abund√†ncia. Un cop sec √©s un combustible idoni i picat amb farina i pasta d‚Äôametlla √©s un potent afrodis√≠ac. Utilitzada de manera t√≤pica t√© propietats expectorants, antiinflamat√≤ries i astringents, i de la seva resina se‚Äôn fa xarop antidiarreic a l‚Äôantiga si hi afegim una mica de menta i sucre. La versi√≥ m√©s esot√®rica que es coneix del llentiscle ‚Äďmata roja, mata vera, o tamb√©, mata mosquera- √©s que les seves arrels m√©s velles resplendien i ajudaven a veure el cam√≠.

7. LLIRI DE NEU [Galanthus nivalis]
La comercialitzaci√≥ del lliri de neu est√† prohibida per la seva toxicitat. Resisteix temperatures molt baixes i incl√ļs por cr√©ixer entre la neu. √Čs capa√ß de provocar el v√≤mit i d‚Äôestimular la motricitat. J√†vega confessa que aquesta planta es va utilitzar per a la creaci√≥ de la galantamina abans de la seva prohibici√≥, f√†rmac emprat en el tractament de la poliomielitis, una malaltia que afecta directament el sistema nervi√≥s central. Avui dia, el seu √ļs est√† destinat a la jardineria.

8. MARX√ćVOL [Helleborus phoetidus]
√Čs una planta que aconsegueix un efecte antiparasitari. S’utilitzava antigament per solucionar problemes amb polls i d’insecticida. Tamb√© s’enverinaven la punta de les fletxes amb el Marx√≠vol. Es troba a les vores dels camins i marges d’Osona, on la podem recollir de gener a octubre. Quan les flors verdes d’aquesta planta floreixen, augmenten la temperatura i alliberen elements org√†nics vol√†tils, atraient als pol‚ÄĘlinitzadors.

9. NARC√ćS [Narcissus assoanus]
Tot i utilitzar-se alternativament en l‚Äôhomeopatia es desaconsella l‚Äô√ļs terap√®utic del Narc√≠s. Malgrat la seva bellesa √©s d‚Äôuna alta toxicitat. El seu nom prov√© del personatge de la mitologia grega al que les de√Įtats van castigar per refusar la dona que sempre havia estimat. El van condemnar a enamorar-se del reflex de la seva imatge eternament. En l‚Äôactualitat s‚Äôutilitza per preparar perfums o com a ornament.

10. PISTOLOQUIA [Aristolochia pistolochia]
Si el color de la planta no convida a ingerir-la, la seva olor encara menys. El seu comer√ß est√† prohibit tot i tenir propietats cicatritzants. Antigament es cremaven les granes d‚Äôaquesta planta pudent, perqu√® es creia que el fum que desprenia era capa√ß de desfer els encanteris que impedien als homes mantenir relacions sexuals. El mateix fum tamb√© tranquil‚ÄĘlitzava als epil√®ptics.

La guia de J√†vega, La flora medicinal d‚ÄôOsona i els seus usos etnobot√†nics, va presentar-se a Osona el passat novembre i inclou una llista amb els mecenes que han contribu√Įt de manera on-line amb el projecte a trav√©s de la web Verkami.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.