Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Diumenge, l’última trufa

Aquest 29 de maig tancarà les portes l’emblemàtica pastisseria Can Candi, de Torelló, que Antònia Donado i Joaquim Sala van obrir a la plaça de l’Església el 1970.

  • El 9 Nou
  • 26/05/2011 | 10:38
  • 0

“Quan vam obrir tothom deia que duraríem quatre dies”. Al final han estat 41 anys. Joaquim Sala i Antònia Donado, els propietaris de la Pastisseria Candi, Can Candi, es jubilen i han decidit vendre l’última trufa el proper 29 de maig, ja que cap dels fills ha optat per continuar el negoci.

L’any 1970 l’Antònia treballava en una oficina i “al casar-se, abans solien plegar de treballar”, explica Sala. Ell estava en una bomboneria i “vam decidir posar la botiga”. Inicialment només venien bombons i en Quim continuava treballant al mateix lloc, de manera que “comprava els bombons” a la mateixa fàbrica de Vic.

A l’hora d’obrir l’establiment, que no ha canviat de cara des de llavors, “em va assessorar el meu jefe, Joaquim Capdevila”. Va ser ell qui “ens va presentar els decoradors i ens va facilitar les coses”, de manera que “li estem molt agraïts”. A canvi els va demanar poder escollir el nom, i els va donar dues opcions: Arleguí o Candi, i van triar el segon.

Més endavant en Quim va deixar la fàbrica i van ampliar l’oferta amb altres dolços i pastissos. Primer “vam començar sense cap màquina ni forn” i més tard en van adquirir, i de fet continuen tenint les mateixes a l’obrador de casa seva.

El treball, diu Donado, ha estat sempre “molt tradicional” i afegeix que últimament “ens salvava la xocolata”, ja que “ve gent de tot arreu a comprar-ne”, com també ho fan a l’època dels torrons. El producte estrella de la botiga, però, han estat les trufes, que és el primer que van començar a fer després dels bombons.

Aquestes “han funcionat tot l’any”. Després de quatre dècades, l’Antònia i en Quim de Can Candi posen fi a un període en què han fet una feina “molt sacrificada”, amb uns horaris poc agraïts.

El pastisser s’ha posat sempre a treballar a les 4 de la matinada, i els primers anys “no tancàvem ni els dilluns”. Amb tot, estan “molt contents de tota la gent que ens ha acompanyat” i després de tants anys asseguren que “ho trobarem a faltar”.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.