EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

Diumenge, l’Ășltima trufa

Aquest 29 de maig tancarĂ  les portes l’emblemĂ tica pastisseria Can Candi, de TorellĂł, que AntĂČnia Donado i Joaquim Sala van obrir a la plaça de l’EsglĂ©sia el 1970.

  • El 9 Nou
  • 26/05/2011 | 10:38
  • 0

“Quan vam obrir tothom deia que durarĂ­em quatre dies”. Al final han estat 41 anys. Joaquim Sala i AntĂČnia Donado, els propietaris de la Pastisseria Candi, Can Candi, es jubilen i han decidit vendre l’Ășltima trufa el proper 29 de maig, ja que cap dels fills ha optat per continuar el negoci.

L’any 1970 l’AntĂČnia treballava en una oficina i “al casar-se, abans solien plegar de treballar”, explica Sala. Ell estava en una bomboneria i “vam decidir posar la botiga”. Inicialment nomĂ©s venien bombons i en Quim continuava treballant al mateix lloc, de manera que “comprava els bombons” a la mateixa fĂ brica de Vic.

A l’hora d’obrir l’establiment, que no ha canviat de cara des de llavors, “em va assessorar el meu jefe, Joaquim Capdevila”. Va ser ell qui “ens va presentar els decoradors i ens va facilitar les coses”, de manera que “li estem molt agraïts”. A canvi els va demanar poder escollir el nom, i els va donar dues opcions: Arleguí o Candi, i van triar el segon.

MĂ©s endavant en Quim va deixar la fĂ brica i van ampliar l’oferta amb altres dolços i pastissos. Primer “vam començar sense cap mĂ quina ni forn” i mĂ©s tard en van adquirir, i de fet continuen tenint les mateixes a l’obrador de casa seva.

El treball, diu Donado, ha estat sempre “molt tradicional” i afegeix que Ășltimament “ens salvava la xocolata”, ja que “ve gent de tot arreu a comprar-ne”, com tambĂ© ho fan a l’ùpoca dels torrons. El producte estrella de la botiga, perĂČ, han estat les trufes, que Ă©s el primer que van començar a fer desprĂ©s dels bombons.

Aquestes “han funcionat tot l’any”. DesprĂ©s de quatre dĂšcades, l’AntĂČnia i en Quim de Can Candi posen fi a un perĂ­ode en quĂš han fet una feina “molt sacrificada”, amb uns horaris poc agraĂŻts.

El pastisser s’ha posat sempre a treballar a les 4 de la matinada, i els primers anys “no tancĂ vem ni els dilluns”. Amb tot, estan “molt contents de tota la gent que ens ha acompanyat” i desprĂ©s de tants anys asseguren que “ho trobarem a faltar”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.