La secretària general d’ERC, Marta Rovira, admira el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. Com a orador. La intenció de dimarts, com va fer amb el president Rajoy, era saludar-lo per cortesia arran del debat en què van coincidir al Congrés de Diputats de Madrid. “Però vaig trobar tan cínica la seva intervenció, i tan crispat el to, que no em vaig atrevir a fer-ho”, explica.
De fet, més enllà de la correcció global de les intervencions durant les set hores de debat, “UPyD al marge”, la fredor va ser absoluta, tant abans com després. “No ens esperava ningú”, diu.
La primera salutació que va rebre al Congrés, quan hi va entrar al matí per assajar la intervenció de la tarda, va ser la d’un uixer que li va dir “¿Dónde va usted, señorita?”.
Li va haver d’aclarir que intervenia al ple. I quan tot va acabar, als volts de les 11 de la nit, van marxar com hi havien arribat. Sense haver conegut ni saludat ningú.
Se sabia d’entrada que la sessió de dimarts, en què es posava a votació la proposta del Parlament perquè se li cedís la competència per convocar un referèndum el 9 de novembre, tindria el rebuig de PP, PSOE i UPyD.
A Rovira li va sorprendre especialment el to de la portaveu d’aquest últim grup, Rosa Díez, “que va insistir a presentar el sobiranisme com un moviment excloent i gairebé feixista, fins i tot replicant arguments que no havíem dit”. Cosa que demostra, diu, que “tots tenien clar què hi anaven a dir i que no escoltarien la nostra proposta”.
Del president Rajoy i del portaveu parlamentari del PP, Alfonso Alonso, en destaca la coincidència en el discurs de la por i en les dues grans consignes “que saben perfectament que hi contribueixen: el fantasma d’una Catalunya fora d’Europa, i l’economia”.
I del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, “el cinisme” de sortir amb l’oferta d’una reforma federal de la Constitució “passant per alt que el seu partit va ser un dels que més va contribuir a la lapidació de l’Estatut de 2006”.
I el menyspreu al dret a l’autodeterminació i a preguntar-se si això obria la porta que qualsevol autonomia es pogués convertir en Estat.
Els tres representants del Parlament català –Jordi Turull (CiU) i Joan Herrera (ICV), a més de Rovira– s’havien repartit els arguments de les primeres intervencions, i també les rèpliques de després, diu Rovira.
I insisteix, en el seu cas, que el missatge “va voler ser transversal i integrador; en el fons pensat en clau catalana”.
{{ comment.text }}