Dos reclusos han ratificat aquest dimarts davant el tribunal que ha jutjat al subdelegat de la pastoral penitenciària del Bisbat de Vic, el diaca Jaime G.N., que aquest els va cobrar 30.000 i 25.000 euros, respectivament, per tramitar-los canvis de presó, permisos penitenciaris i indults.
El judici contra el diaca, acusat de delictes d’estafa, ha quedat aquest dimarts vist per a sentència després de la declaració d’un dels reclusos que ha assegurat que la seva família li va pagar 30.000 euros per a trametre-li primer permisos i després un indult que mai va arribar.
Aquest dimarts també ha declarat un altre exintern de la presó Model que, des d’un jutjat de Lima (Perú), ha testificat per videoconferència que l’acusat li va cobrar 25.000 euros el 2004 per obtenir la seva llibertat a través d’una petició d’indult, que el Bisbat de Vic sí va tramitar a la Casa Reial, però que va ser finalment denegada.
La dona d’aquest home, que també ha testificat mitjançant videoconferència, ha ratificat que el 2004 va viatjar dues vegades a Barcelona per pagar-li cada vegada 12.500 euros al diaca perquè tragués el seu marit de la presó.
El diaca, d’origen mexicà però establert legalment a l’Estat espanyol des de fa més d’una dècada, ha estat jutjat acusat d’estafar presos als quals suposadament demanava diners, i en dos casos presumptament va arribar a cobrar-ho, per a aconseguir-los permisos i indults.
L’acusat, que és subdelegat de pastoral penitenciària del bisbat de Vic des de l’any 2000, nega totes les acusacions i ha renunciat a usar el seu torn final de paraula.
La fiscal ha elevat a definitiva la seva petició de vuit anys de presó per un delicte d’estafa i un altre d’estafa continuada amb l’agreujant d’aprofitar la seva condició d'”home bo, home de l’església” per guanyar-se la confiança dels presos, i ha afegit a la seva petició que sigui inhabilitat com a diaca durant la pena que se li imposi.
La representant del ministeri públic ha argumentat que el diaca es va aprofitar “de la desesperació de persones que compleixen llargues condemnes i que s’agafen a qualsevol esperança, i més venint d’un home influent pel seu càrrec a l’Església”.
Per contra, l’advocat defensor ha demanat l’absolució del diaca per entendre que no va existir cap engany i que en tot cas seria reprovable moralment que hagués cobrat per fer els tràmits penitenciaris que realment feia, però que en cap cas es tractaria d’un delicte d’estafa.
També ha rebutjat l’aplicació de qualsevol agreujant a l’entendre que eren els reclusos els que es dirigien al diaca per demanar-li ajuda, encoratjats pels rumors que corrien per les presons que, a canvi de diners, els aconseguia trasllats, permisos i indults, i no era ell qui els oferia.
Igualment ha demanat al tribunal que consideri prescrita l’acusació de la primera estafa que suposadament va cometre l’any 2004 per entendre que, si no hi ha agreujant, l’estafa està penada amb tres anys de presó i prescriu als tres anys.
El tribunal ha rebutjat la petició de la fiscal que, al final del judici, ha sol·licitat l’ingrés a presó preventiva de l’acusat per existir risc de fuga, petició a la qual s’ha oposat l’advocat defensor, que ha argumentat que l’elevada petició de condemna i els testimonis es coneixen des de fa temps i l’acusat no s’ha sostret mai a l’acció de la justícia.
Durant el judici, que va començar el passat dia 19, onze testimonis han confirmat que el diaca va cobrar, o va demanar diners en altres casos, per tramitar permisos, canvis de presó o indults, mentre que dos han considerat improbable que ho fes.
Malgrat ser un voluntari penitenciari dedicat a ajudar humanitàriament a molts reclusos, la fiscal, que ha recordat que l’acusat té antecedents per estafa, ha ressaltat que ningú ha testificat sobre “les seves bones obres”.
El diaca era l’encarregat de visitar els presos a les presons acompanyat pel delegat de la pastoral penitenciària de la diòcesi de Vic, Jordi Vila, que sempre anava amb alçacolls, i a qui un dels reclusos ha afirmat davant el tribunal que pensava que era el bisbe de Vic.
També ha declarat el sotsdirector de la presó de Brians-1, que va ser qui va elevar un informe a la direcció de la presó en conèixer a través d’un intern que hi havia cartes en les quals els presos es comunicaven l’existència del diaca que els aconseguia beneficis penitenciaris i indults a canvi d’importants sumes de diners.
{{ comment.text }}