Quatre organitzacions agràries –Unió de Pagesos, JARC, Asaja i Urapac-UPA– es presenten aquest diumenge a les eleccions a les cambres agràries. A les candidatures de cada una d’elles per Barcelona hi ha representants osonencs.
Les cambres agràries és l’eina que serveix als ramaders i agricultors per estar representats en els organismes oficials de consulta de l’administració catalana. És la manera que tenen d’incidir i fer pressió en les decisions.
Lluís Muntal, d’UP; Josep Maria Freixa, de JARC; Joan Pròsper Fatjó-Vilas, d’Asaja, i Jordi Compte, d’Urapac-UPA, són els representants osonencs més ben posicionats a cada llista per aquestes eleccions.
Els temes que més els preocupen a tots en aquests moments és el gran augment dels preus i com s’acabarà configurant la PAC a partir del 2013. Pel que fa al tema dels preus, per Muntal, la lluita passa per “denunciar els abusos i competències deslleials per part del sector de la gran distribució”; per Fatjó-Vilas, en algun cas com el sector lleter caldria una llei “a la francesa, que fixi uns preus mínims i estableixi un contracte entre el productor i la indústria i la distribució amb clàusules de lliurament i preus per complir”.
De la mateixa manera ho veu Josep Maria Freixa, que diu que “en el moment en què els costos de producció es disparen ja hem begut oli, ja que quedem atrapats pel sistema”, i Jordi Compte creu que “cal prendre iniciatives legals per reequilibrar el poder de negociació al llarg de la cadena alimentària”.
Tots plegats són partidaris d’una regulació dels preus, ja que amb el mercat lliure han acabat vençuts per l’especulació.
Una altra de les qüestions que es consideren és la d’assegurar el futur dels joves a pagès, “no posant-nos tantes traves i que puguem seguir a l’explotació sense tenir limitacions per construir un
habitatge en sòl agrícola, per exemple”, diu Fatjó-Vilas.
En aquest sentit Compte afegeix que només el 0,27% dels pagesos tenen menys de 25 anys i la gran majoria, un 40%, en tenen més de 65.
Altres consideracions que fan és la de defensar el sòl agrari davant les infraestructures, com diu Muntal, que afegeix que també han portat des d’UP als tribunals les il·legalitats en ordenances municipals. “Hem obtingut 25 sentències que han anul·lat sancions il·legals”, afegeix.
I és que com explica Freixa és necessària la defensa dels productes de proximitat i el treball directe amb el territori “com fer cursos per als ramaders o acords amb entitats com hem fet amb l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats d’Osona” per facilitar mà d’obra a temps parcial als ramaders.
{{ comment.text }}