Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Confirmen que Unnim no supera la prova de resistència dels ‘stress tests’ europeus

Els ‘stress test’ o exàmens de solvència que han portat a terme els reguladors bancaris europeus determinen que no resistiria amb una solvència suficient un cas d’una crisi de deute sobirà, el pitjor escenari contemplat fins a finals d’any.

(valoració d’Unnim a l’interior)

  • El 9 Nou
  • 23/07/2010 | 19:11

Unnim i Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa no han superat la prova de resistència de la banca europea. Els ‘stress test’ o exàmens de solvència que han portat a terme els reguladors bancaris europeus determinen que ambdues entitats no resistirien amb una solvència suficient un cas d’una crisi de deute sobirà, el pitjor escenari contemplat fins a finals d’any.

El ‘Tier 1’ d’Unnim en aquest cas es reduiria fins al 4,5% i el de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa es quedaria en el 3,9%. El mínim per superar la prova s’ha establert en el 6%. En canvi, el Banc Sabadell, La Caixa i Caixa Girona, així com les dues fusions fredes on estan incloses Caixa Laietana i Caixa Penedès han superat la prova.

Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa és la institució catalana amb un menor nivell de solvència, segons l’examen dels supervisors bancaris. En el pitjor dels escenaris contemplats fins a finals d’any, el seu ‘Tier 1’ estaria en el 3,9%, més de dos punts per sota del mínim establert per a la prova. En el cas d’un empitjorament de la situació macroeconòmica que no produís un ‘shock’ financer, aquest indicador se situaria en el 4,5%, mentre que si es manté la situació actual, es mantindria en el 6,4%. Per garantir la seva solvència, segons l”stress test’, l’entitat hauria de demanar 1.032 milions més al Fons de Reordenació Bancària (FROB), que se sumarien als 1.250 milions que ja han estat compromesos.

Unnim no surt molt millor parat de l’examen. El supervisor considera que el seu ‘Tier 1’ cauria fins al 4,5% si hi ha una crisi financera aguda. En canvi, es quedaria en el 5,1% en una situació adversa i en el 6,6% en un escenari com l’actual. Unnim hauria d’obtenir 270 milions d’euros del FROB per mantenir el seu ‘Tier 1’ en el 6% en el pitjor dels escenaris. L’entitat ja ha rebut 380 milions.

L’entitat resultant de la fusió entre La Caixa i Caixa Girona és la més solvent entre les catalanes, segons aquesta prova. El test constata que, en cas d’un ‘shock’ en l’economia europea, el ‘Tier 1’ se situaria en el 7,7%, mentre que, en un escenari advers, estaria en el 8,5% i, si la situació financera es manté fins a finals d’any, la seva solvència seria del 10,6% (per sobre de la de finals de 2009).

Per la seva banda, el ‘Tier 1’ del Banc Sabadell retrocediria fins al 7,2% en el pitjor escenari possible (es quedaria en el 7,7% en un escenari advers i en el 9,6% en la millor situació).

La SIP o fusió freda de Caixa Penedès, Caja Múrcia, Sa Nostra i Caja Granada mantindria la seva solvència en el 7% en cas que a finals d’any s’hagués produït una crisi de deute sobirà que repercutís sobre la situació econòmica. Si la situació empitjora, però no s’arriba a un ‘shock’ financer, el Tier 1 de l’entitat se situaria en el 7,6%. Mentre que si el context econòmic es manté, es presumeix que tancarà l’any amb un 9,7% de ‘Tier 1’.

Per últim, la fusió freda de set entitats en la què està inclosa Caixa Laietana (liderada per Caja Madrid i Bancaja), que és l’entitat més gran per volum d’actius en tot el sistema financer espanyol, tindria un ‘Tier 1’ del 6,3% en cas de ‘shock’ financer; del 6,8%, en cas d’un escenari advers i del 8,8%, si es manté la tendència actual.

Després de la crisi de deute sobirà i els consegüents sotracs als mercats financers i a iniciativa de l’Estat espanyol, els socis de la UE van acordar portar a terme proves de resistència a la banca per tal de demostrar la solvència del sistema financer. Els exàmens han estat elaborats pels reguladors bancaris de cada país (el Banc d’Espanya, en el cas de l’Estat espanyol), el comitè de supervisors europeu (CEBS) i han tingut la col·laboració del Banc Central Europeu i la Comissió Europea.

En total, han estat 91 entitats europees les que s’han sotmès als ‘stress test’, xifra que representa el 65% del sistema financer europeu. Però no tots els països han sotmès a control al mateix nombre d’institucions. En el cas espanyol s’han analitzat 27 entitats: vuit bancs i 19 caixes, el que suposa un 90% del sistema financer.

Les proves estableixen tres escenaris teòrics que contemplen un empitjorament progressiu de l’economia i avancen com es comportaria cadascuna de les entitats en els tres casos. La solvència es mesura a partir de l’indicador ‘Tier 1’, un dels que comptabilitza la solvència de bancs i caixes.

Tot i que el límit legal està establert en el 4%, els supervisors que han dissenyat aquestes proves han establert el 6% de ‘Tier 1′ com a mínim que garanteix la solvència de les entitats financeres i que, per tant, permet aprovar l”stress test’.

El governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, considera ‘inevitable’ que s’estigmatitzin ‘molt més a fora de l’Estat’ les entitats que no han superat les proves de resistència com Unnim o Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa. Ha defensat que tot i haver suspès les proves ‘no són caixes amb problemes’ i ‘no tindrien necessitat de tenir un capital addicional però el tindran perquè es vol tranquil·litzar globalment’ i el FROB ‘té diners de sobres’. Considera que no han de tenir cap ‘estigma’ perquè superen el 4% legal de Tier 1, tot i que estan per sota del 6% que s’ha utilitzat en l’exercici. Considera que les dades confirmen que ‘el sistema financer és sòlid’.

Fernández Ordóñez ha explicat durant la roda de premsa que ha ofert per valorar els resultats de les proves de resistència que l’exercici s’ha basat en un escenari ‘altament improbable’ de deteriorament econòmic, i per això considera que en situacions ‘normals’ el sistema és sòlid’.

El Banc d’Espanya exclou CajaSur dels suspensos perquè ‘ja està en vies de solució’. Els diners que necessitarien les quatre entitats restants suspeses, que es situa en uns 2.042 MEUR de manera conjunta, considera que ‘fa riure’ si es comparen amb els 260.000 MEUR que ara fa un any es van injectar a les entitats europees.

El governador ha insistit en que els resultats coneguts aquest divendres ‘no són una previsió, només un examen d’una situació improvable’. ‘És com provar un pont i col·locar 60 camions sobre 60 sacs plens de sorra no pensant que passaran, sinó per provar-ho’, ha dit.

VALORACIÓ D’UNNIM

“0. En el test d’estrès que s’acaba de fer públic, Unnim presenta, fins i tot en l’escenari de màxim estrès considerat, un rati de Tier-1 sempre per d’amunt del coeficient del 4% mínim establert pel regulador.

1. Aquest test, no és una previsió és una prova de resistència i avalua com reaccionarien diferents paràmetres de solvència de les entitats financeres en el cas que es donessin, hem de remarcar-ho, unes condicions socio-econòmiques especialment adverses.

Els estudis d’estrés contemplen diferents escenaris d’evolució desfavorable de la situació econòmica, algun d’ells amb nivells d’estrès “màxims” . Cal considerar que la possibilitat que es produeixi aquest escenari és pràcticament nul.la, segons estimacions del Banc d’Espanya menys d’un 0,5% de probabilitats.

2. Aquest test ha tingut en compte escenaris absolutament negatius i com hem comentat amb molt poques possibilitats que es produeixin, però en canvi no ha tingut en compte els impactes positius i les sinèrgies que s’obtenen a mig termini en la fusió d’Unnim. Cal tenir en compte que la major part de les despeses ocasionades per la fusió afloren els primers anys, cosa que ha condicionat el resultat obtingut en el test.

3. En aquesta prova de resistència extrema i en el mínim reforçat del 6% de Tier-1, que s’ha fixat en aquest test d’estrès representaria que a finals del 2011, Unnim podria presentar unes necessitats de reforçament de capital de 270 milions d’euros. En cas de donar-se aquest escenari tant altament improbable, el Banc d’Espanya ja estableix mecanismes de capitalització com el finançament addicional del FROB o l’emissió de títols en forma de quotes participatives. Aquests mecanismes permetrien reforçar el capital.

4. Unnim, que opera a tots els efectes des de l’1 de juliol, d’acord amb el pla d’integració aprovat, acaba de posar en marxa el pla estratègic 2010-2013 que té per objectiu assolir major fortalesa financera. Després d’uns anys que encara estaran marcats per la crisi financera, l’objectiu és recuperar la línia de beneficis progressivament, aconseguint uns beneficis abans d’impostos per damunt dels 80 milions d’euros al 2012 i de 150 milions d’euros l’exercici 2013.”

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.