L’estiu del 2008 obria a Vic Decathlon. L’entrada d’aquest gegant de venda de material esportiu va revolucionar el comerç d’Osona. Després de la construcció d’hipermercats a l’inici de la dècada dels 90, l’obertura d’aquests grans magatzems de l’esport posava en alerta el petit comerç, que se sentia amenaçat i que temia que Decathlon acabés amb el model de comerç català tradicional. Dos anys després, la valoració no és tan negativa.
L’aparcament de davant de Decathlon i Akí al polígon Mas d’en Bosch de Vic està ple. És dissabte a la tarda i falten pocs dies perquè s’iniciï el curs escolar. Compradors i molts badocs. “En aquests dos anys hem superat totes les previsions inicials”, diu Jesús Palazón, director d’aquesta cadena de material esportiu que ara fa uns dos anys va alçar la persiana a la capital osonenca. Aquella obertura va generar llargues cues de compradors, va obrir un debat sobre el comerç i va provocar certa por als petits establiments del sector.
Les botigues d’esport tradicionals han pogut, però, com a norma general, subsistir. Hi ha alguna excepció però no han desaparegut. Les que han patit més els efectes, segons agents del sector consultats, han estat les botigues de ciutats perifèriques a Vic que se’ls ha unit l’atracció comercial de Vic i la d’aquest gegant de l’esport.
Jordi Parera, d’Esports Estel de Vic, admet que l’entrada d’un “monstre” com Decathlon els ha portat a moure fitxa, especialment en seccions on “per preu” és impossible competir. Parera i Palazón coincideixen en una cosa: Decathlon ha fet que molta més gent accedís a fer esport.
Disposar de productes a un preu més baix ha “facilitat” i donat “accessibilitat” a un públic generalista. Aquest troba en aquest supermercat de l’esport un producte “sobretot bàsic”, diu el director de Decathlon, que es contraposa amb un perfil d’establiments esportius que hi havia a la comarca que eren “molt més tecnificats”.
Parera coincideix, a grans trets, amb la diagnosi. L’obertura d’aquests establiments els ha fet innovar per atendre aquell que vol un producte “més específic” i una “atenció personalitzada i un assessorament”. Aquell qui vol practicar un esport “assíduament” i “en unes determinades condicions” aposta per la botiga de sempre. L’impacte, però, hi ha sigut i cap dels establiments consultats el nega. Alguns responsables de comerços han optat per no donar la seva opinió quan senten la paraula Decathlon.
Però l’efecte Decathlon també ha fet modificar polítiques comercials en les botigues especialitzades. En botigues de bicicletes, per exemple, han notat una caiguda en picat de la venda de bicicletes per a nens. Segons expliquen alguns establiments, el fet que siguin bicicletes d’oci i per un període determinat (el nen creixerà) fa que els pares busquin l’oferta més barata, que la troben en aquestes grans superfícies. Tot i això, diuen des de les botigues especialitzades, no és or tot el que llueix. En una bicicleta d’aquest tipus, expliquen des del sector, pot ser complicat trobar determinats recanvis i llavors “aquells euros estalviats poden sortir cars”, diu Dolors Vila, de Vila Ors de Vic. Des de les cadenes neguen aquests extrems.
Hi ha hagut terratrèmol i conseqüències però aquestes no han estat tan devastadores com preveien els Nostardamus més pessimistes. Els més apocalíptics, però, auguren que la resolució d’aquest partit encara no s’ha acabat.
{{ comment.text }}