El 40% dels treballadors de la indústria agroalimentària que treballen en les categories més baixes com peons i administració no s’han format en els darrers tres anys. Aquest percentatge és només del 20% entre els tècnics i els encarregats. Alhora, un 88% dels treballadors en les categories de conductors, ajudants, peonatge i repartidors no s’arriben a promocionar mai dins l’empresa.
Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi que ha fet la Taula de la C-17, Bracons i Eix Transversal, l’entitat que té com a objectiu potenciar la indústria alimentària catalana, en concret a les comarques de Girona, Lleida, el Vallès Oriental, el Bages, el Berguedà i Osona. Aquest dijous es va fer a Vic una jornada que sota el títol de “Reptes formatius a la indústria alimentària” va posar sobre la taula quina és i quina formació faria falta en aquest sector.
En l’estudi es constata que la direcció, la línia mitjana i el personal amb formació professional com ara electricistes o mecànics són els que més profit treuen de la formació, ja que són les categories que més promocionen en la mateixa empresa. Aquest tipus de treballadors són també els més estables a l’empresa, mentre que en les altres categories hi ha molta més rotació.
L’estudi també analitza com és la contractació i el perfil de treballador. Així, s’ha pogut veure que en general es fa contractació temporal durant un període de proves i després contractació fixa. Tot i així, la temporalitat a les comarques estudiades, adscrites a l’entitat, és superior a la mitjana de Catalunya.
Les persones que fa menys d’un any que treballen són l’11% i coincideix en persones en llocs de treball no qualificats, que se situen per sota el 60% de la mitjana salarial i on es concentra el col·lectiu d’origen estranger extracomunitari. S’ha comprovat també que en aquest sector hi ha molta presència de l’anomenat fals autònom, la contractació de treballadors autònoms per fer una feina fixa. Pel que fa als salaris, l’anual mitjà està per sota la mitjana catalana i en la majoria de casos s’ajusta al conveni col·lectiu. Els salaris poc qualificats van dels 750 als 1.250 euros i s’han detectat salaris més baixos per a les dones.
Jornada sobre els reptes de formació a la indústria alimentària
Falta fer entendre tant als empresaris com als treballadors que la formació és una eina de competitivitat. Aniria bé que la formació universitària fos com la formació professional, que és ara flexible i permet acostar-la directament als llocs de treball. Aquestes són algunes de les idees que van sorgir a la jornada “Reptes formatius a la indústria alimentària”, que es va fer aquest dijous al matí a la Torre dels Frares de la UVic organitzada per la Taula de la C-17, Bracons i Eix Transversal.
A la taula hi participaven Antoni Cornudella, coordinador de formació professional de la Catalunya Central; Mercè Molist, de la UVic; Isabel Bravo, responsable de Formació de la Fecic, i Xavier Moreno, representant del Grup Alimentari de Guissona. Els dos primers van parlar de les possibles vies de formació i els dos darrers de com es fa formació a les empreses davant unes 40 persones. Durant la jornada va quedar clar que en el mapa de la formació a Catalunya, Osona és òrfena de formació amb alimentària, segons el professor d’Economia Francesc Iglesias.
{{ comment.text }}