D’Osona i el Ripollès, 147 empreses han presentat concurs de creditors en sis anys. L’any més actiu va ser el 2013, amb 50 empreses amb dificultats, però aquest 2014 aquesta xifra s’ha reduït fins a 22. Que hagi baixat aquesta xifra és molt important, segons explica Jordi Pallarès, soci de Vilar Riba i expert en concursos, “perquè es redueix també l’efecte dominó. Cada vegada que hi havia un concurs acabava afectant altres empreses que potser no n’haurien presentat”, explica. La majoria d’empreses presentaven concurs de continuïtat, però al cap d’uns anys acabaven sent liquidades o estan en el procés de ser-ho. Unes poques, però, van reeixir en ser comprades per part d’algú o en desfer la part productiva i vendre-la. Entre aquestes hi ha per exemple Chimeneas Fugar, de Centelles, que el va presentar el 2011 i va ser adquirida per un grup d’inversors nòrdics; Tallers Parramon, de Vic, que va presentar concurs el 2010, un concurs que es va donar per conclòs el 2014 i la continuïtat de l’empresa amb un nou soci a la propietat, o Master Ilumar, de Sant Vicenç de Torelló, que funciona amb un nou accionariat. S’ha donat el cas també d’una empresa com European Cans, de Manlleu, que formava part del grup mexicà Zapata, grup que va fer concurs de creditors. Finalment l’empresa la va adquirir el grup francès Massily.
També Mecanitzats Nogué, de Manlleu, va presentar concurs de continuïtat el 2012 i, en aquest cas, mantenint la plantilla, va incorporar un nou soci i ja ha començat a créixer. Va ser també de continuïtat i està ja cessat el d’Embotits Artesans Monts, de Sant Joan de les Abadesses. Hi ha altres casos d’empreses que durant el concurs es va optar per vendre la unitat productiva i poder així –després d’un replegament que suposava sempre la pèrdua de llocs de treball– tornar a començar. És el cas de Technotraf, de Sant Vicenç de Torelló, que amb la nova direcció ha tornat a créixer en facturació i en nombre de treballadors. Agric-Bemvig, de Vic, que ja era la unió de dues empreses, va fer concurs de creditors el 2013 i ja es van separar les unitats productives de cada una d’elles. Ara funcionen amb nous socis. En el cas d’Agric se la va quedar l’empresa mexicana Bison mentre que la part de Bemvig, impulsada per dos extreballadors, va incorporar també l’any passat la danesa Skiold.
Aquesta fórmula, però, no és majoritària. Pallarès explica que les dades diuen que ben bé el 90% de les empreses que presenten concurs de creditors a Espanya acaben amb liquidació. Que de la resta se’n rescati la unitat productiva és al seu parer “molt positiu, perquè no se la mata de forma definitiva, se salva algun lloc de treball i genera noves empreses i llocs de treball al seu voltant”, explica Pallarès, que afegeix que “és normal que el creditor no ho vegi amb bons ulls però se salva part de l’empresa”.
Amb la crisi, les empreses que no estaven ben sanejades, “que tenien crèdits i tenien el mercat principal a l’Estat espanyol”, diu Pallarès, són les que van caure primer. En canvi, les que van ser capaces de modificar el mercat, canviant l’orientació, i no els va caldre ajuda financera “n’han sortit reforçades. Han sanejat costos i han optimitzat la productivitat”. En aquests moments, també hi ha ajudat que “la situació econòmica està millorant. Ho percebem a través dels nostres clients” i no és al seu parer “pel fet que les empreses rebin més crèdits per part dels bancs. Ens sembla que és perquè hi ha una millora del consum però no ens diuen [els clients] que s’hagi obert l’aixeta del crèdit”.
Sobre si aquesta millora que s’albira des del 2014 i cap aquest 2015 servirà perquè hi hagi més contractació de treballadors, Pallarès explica que “se n’han creat de nous, tot i que potser més de forma temporal, i també cal tenir en compte que ara el que hi ha entre els empresaris és molta prudència, perquè no està clar si aquesta millora és una tendència que anirà a més o un rebrot i prou”.
En comparació amb les dades de Catalunya i Espanya, la reducció que s’ha notat a Osona i el Ripollès és més alta amb diferència. A Catalunya, els concursos de creditors van ser un 24% menys el 2014 respecte al 2013. I en aquest mateix període, a Espanya, la reducció va ser d’un 26%. En comarques properes com el Vallès Occidental la reducció també és del voltant d’un 25% menys.
{{ comment.text }}